Satisfacció majúscula en la premiere mundial d'«El fred que crema» d'Agustí Franch al BCN Film Fest

Meravellós. Aquest és l'adjectiu (així com totes les seves variants en gènere i nombre) que més està fent servir Agustí Franch per parlar d'El fred que crema, que dimecres va estrenar-se mundialment en el marc de la sisena edició del BCN Film Fest. I és que tal com l'escriptor manresà (i andorrà d'adopció) manifesta, "haver arribat fins aquí és un somni fet realitat: feia trenta-tres anys que deia que volia fer pel·lícules, i finalment el desig s'ha complert".

De fet, només li faltava irrompre a la gran pantalla per poder dir que ha tocat totes les tecles relacionades amb la creació literària: novel·les, obres de teatre, programes de televisió... I ara el cinema. I no de qualsevol manera, no: el primer film que signa com a guionista compta amb un elenc d'intèrprets de primer nivell. Greta Fernández, Roger Casamajor, Adrià Collado, Daniel Horvath o Ksawery Szlenkier són alguns dels actors que donen vida als personatges d'aquest llargmetratge dirigit per Santi Trullenque, que s'estrena com a director.

"L'elenc està meravellós, especialment el Roger i, sobretot, la Greta", assegura Franch, que afegeix: "és una actriu d'instint que no necessita dir res per explicar-ho tot amb les mirades i els silencis". I en El fred que crema n'hi ha una bona dosi, de silencis i d'esguards: "la pel·lícula té un to molt dur i molt sec que vol reflectir el món interior de la gent que viu aïllada a la muntanya". La trama argumental situa l'espectador a l'Andorra de principis dels anys 40, en plena Segona Guerra Mundial, i narra la història de la Sara (Greta Fernández) i l'Antoni (Roger Casamajor), una jove parella de Sispony que, arran de la súplica d'una família de refugiats jueus d'aixoplugar-se a casa seva, es veuen immersos en un mar de contradiccions i judicis que faran aflorar rancúnies passades i remouran les seves vides a tots nivells.

Tot i que la cinta transcorre durant la Segona Guerra Mundial, aquest episodi històric no n'és el tema central: "el film explica com reacciona una família que viu aïllada del món davant l'arribada d'uns desconeguts: tothom ho afronta diferent, i la trama aprofundeix en aquesta evolució", apunta Franch.
 
"No sembla una pel·lícula de baix pressupost"
El repartiment actoral ja feia entreveure que El fred que crema no passaria desapercebuda entre la crítica i els amants del setè art. Sense anar més lluny, l'estrena absoluta s'ha fet en el marc d'un certamen tan prestigiós com ho és el BCN Film Fest. Després de la projecció d'aquest dimecres, el feedback no podria haver estat més positiu "estem súper contents perquè és una pel·lícula que funciona molt bé", celebra el guionista, tot posant en valor "la gran tasca" duta a terme per l'equip de producció: "el nivell és tan elevat que no sembla una pel·lícula de baix pressupost".

En aquest sentit, Franch ressalta especialment l'espectacularitat de les localitzacions i els paisatges ("les vistes que hi ha del Pirineu són meravelloses"); l'interès antropològic de tot el que té a veure amb el folklore andorrà ("hi està molt ben representat"), i la "magistral" feina de l'encarregat de la banda sonora, el també manresà Francesc Gener: "la seva música t'acompanya al llarg de tota la història, posant-te en cada moment al lloc que toca", somriu.

Estrena als cinemes durant l'hivern vinent
El fred que crema comença tot just ara el trajecte que tantes i tantes altres pel·lícules fan abans d'arribar a la gran pantalla: aquell pelegrinatge per tants festivals com sigui possible, a veure si sona la flauta i cauen uns quants premis, que sempre aporten pedigrí. Així doncs, tothom que la vulgui veure haurà d'esperar que l'estrenin als cinemes. I això serà durant l'hivern vinent. Mentrestant, en podeu veure el tràiler.