26
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
21:57h
La Fira Mediterrània de Manresa incorpora 24 propostes artístiques a la segona edició de l'Obrador d'Arrel 2022-2023, un programa d'acompanyament als artistes que treballen la cultural tradicional i popular des d'una òptica contemporània. Una de les novetats és la creació de l'Obrador internacional amb l'objectiu de promoure la transmissió de coneixements entre artistes catalans i estrangers. El director artístic de la fira, Jordi Fosas, ha destacat que el fet que tant l'espectacle inaugural com el de cloenda formin part de l'Obrador demostra l'aposta de la fira per aquestes propostes experimentals. El Departament de Cultura ha ampliat la seva dotació econòmica i enguany hi destinarà 80.000 euros.
La segona edició de l'Obrador de la Fira Mediterrània inclou propostes relacionades amb Manresa 2022, els 25 anys de la fira, l'Obra del Cançoner Popular -que enguany celebra el centenari-, i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel, entre d'altres. El director artístic del certamen ha destacat que l'objectiu de l'Obrador és "permetre que els artistes puguin arriscar i provocar, i que puguin néixer projectes a l'entorn de l'arrel, la cultura popular i la tradició oral". Totes les propostes s'inclouran a la programació de la Fira Mediterrània, que se celebrarà del 6 al 9 d'octubre a Manresa.
Una de les novetats d'aquesta segona edició és la creació de l'Obrador internacional amb l'objectiu de promoure la relació i la transmissió creuada de coneixement entre artistes catalans i internacionals. Entre les propostes que s'hi podran veure hi ha la taiwanesa Lin I-Chin, coreògrafa i directora de la companyia de dansa Bare Feet Dance Theatre, que compartirà un laboratori amb diversos artistes catalans. També hi haurà la proposta ficus indica, un espectacle musical i poètic creat pels occitans Rodin Kaufmann i Loís Pezet, la illenca Marina Hein i la catalana Azucena Moya.
A més, tant l'espectacle inaugural com el de cloenda estan inclosos al programa d'acompanyament de la fira. En tots dos casos el carrer hi tindrà un protagonisme especial. Pel que fa a la inauguració, la fira ha optat per un espectacle de carrer de gran format amb una proposta que combina circ, música i cultura popular i connecta amb la celebració de Manresa 2022. Es tracta d'El Pou de al gallina, de la Cia Voël, que revisa la llegenda manresana des del llenguatge contemporani del circ en diàleg amb la colla castellera Tirallongues de Manresa.
La cloenda de la Fira Mediterrània serà un espectacle sonor amb motiu del 25è aniversari del certamen. Es tracta de Narro, que proposa una trobada sonora del diàleg entre la tradició, la contemporaneïtat i la ciutat de Manresa. Pau Benítez, flabiolaire, i Joan Cot, compositor que treballa des de l'electrònica, exploraran sonorament la Fira Mediterrània i Manresa. Aquest diàleg sonor s'enregistrarà durant els quatre dies de la fira.
L'Obra del Cançoner Popular a l'Obrador
Aprofitant la celebració enguany del centenari de l'Obra del Cançoner Popular, l'Obrador inclou diverses propostes que basen el seu repertori amb el llegat tradicional del recull. És el cas de Les eines, del Cor Jove Amics de la Unió de Granollers, un testimoni de les melodies que sonaven durant les jornades de treball al camp a principis del segle XX, amb arranjaments i acompanyament musical en directe de David Soler i Marcel Bagés. I de Solc, de l'Esbart Ciutat Comtal i Arnau Obiols, que se centra en les figures dels missioners i missioneres que es van encarregar de fer el treball de recerca de l'Obra.
Propostes del Pla d'impuls
La Fira Mediterrània acompanya dins l'Obrador a quatre propostes del Pla d'impuls a la dansa d'arrel que ha engegat el Departament de Cultura i que compta amb el suport de la mateixa Fira, l'Agrupament d’Esbarts Dansaires, els festivals Ésdansa i Dansàneu, la Federació d'Ateneus i el programa Mans de Catalunya Ràdio. Es tracta del projecte El Rӕpte, de l'Esbart Manresà; Flor de maig, dels ballarins Xavier Gumà i Verònica Hernàndez; L'Hereu Riera, de l'Esbord de Pere Seda; i I potser sentiràs el campanar, el diàleg dels ballarins Roger Cusidó i Lali Mateu amb la companyia MINIMíssimA.
Més arts escèniques
L'Obrador d'arrel inclou altres propostes d'arts escèniques. En destaca de la proposta del bailaor Israel Galván que, acompanyat del cor de veus blanques de l'Escolania de Montserrat, a Seises s'inspira en el tradicional ball que fan a la catedral de Sevilla deu nens en un dels actes més esperats de la Quaresma.
Bàcum i Xàldiga a Correllums faran una reversió dels Balls de diables i els Correfocs substituint les forques dels diables per forques de llum làser. Factoria Mascaró, Marcel Casellas Trio i Garazi Goñi agermanaran les figures del compositor i pianista cubà Manuel Saumell i el compositor i impulsor de la música de cobla i la tenora Pep Ventura a l’espectacle de música i dansa Saumell-Ventura.
El col·lectiu teatral Mos Maiorum a Solar farà un ritual catàrtic amb testimonis reals parlant de la problemàtica de la desregularització de la transició energètica al camp. Assumpta Mercader i A Piacere Grup Vocal, a (La)Montserrat, portaran la narració oral a escena a partir de llegendes de la muntanya de Montserrat per parlar de la salut mental. I, finalment, Zum-Zum Teatre proposa fer un viatge a les arrels i als records de tota una vida a Test... ament.
Música a l'Obrador
L'Obrador inclou també altres propostes musicals. El trio Marala està preparant un nou disc per cantar a la mort com ho fan les padrines, amb espai per a l'electrònica i els sons orgànics. A Re·Romanç, Heura Gaya, Marçal Ramon, Ivó Jordà i Atzur portaran a l'actualitat l'obra de recerca que va fer el músic Felip Pedrell al Cancionero musical español, del qual es commemora el centenari de la seva mort. L'Adrià Grandia, al costat de Carlos Martorell i Anna Romaní, refarà l'imaginari sonor tradicional a RE-. I Jaume Aiats, a La balada d'en Solé Sugranyes, presentarà una òpera de butxaca de polifonies per seguir els darrers anys de vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes.
Sota l'etiqueta ObradorLAB, s'inclouen tres propostes que aquest 2022 estan en procés de creació i s'estrenaran el 2023. Es tracta de Condens, una reflexió del ballarí i coreògraf Magí Serra que parteix de la transhumància artística feta a la Fira de fa dos anys amb Arnau Obiols i Pere Camps a Brots Transhumants; Vocal Roots, on Maria Coma va a la recerca de les arrels per reconnectar amb la natura, i Foradada, de Moll de l'os d'Àfrica Llorens, una proposta que combina circ i artesania i que parteix de la llegenda de Montserrat per parlar de gènere.
La segona edició de l'Obrador de la Fira Mediterrània inclou propostes relacionades amb Manresa 2022, els 25 anys de la fira, l'Obra del Cançoner Popular -que enguany celebra el centenari-, i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel, entre d'altres. El director artístic del certamen ha destacat que l'objectiu de l'Obrador és "permetre que els artistes puguin arriscar i provocar, i que puguin néixer projectes a l'entorn de l'arrel, la cultura popular i la tradició oral". Totes les propostes s'inclouran a la programació de la Fira Mediterrània, que se celebrarà del 6 al 9 d'octubre a Manresa.
Una de les novetats d'aquesta segona edició és la creació de l'Obrador internacional amb l'objectiu de promoure la relació i la transmissió creuada de coneixement entre artistes catalans i internacionals. Entre les propostes que s'hi podran veure hi ha la taiwanesa Lin I-Chin, coreògrafa i directora de la companyia de dansa Bare Feet Dance Theatre, que compartirà un laboratori amb diversos artistes catalans. També hi haurà la proposta ficus indica, un espectacle musical i poètic creat pels occitans Rodin Kaufmann i Loís Pezet, la illenca Marina Hein i la catalana Azucena Moya.
A més, tant l'espectacle inaugural com el de cloenda estan inclosos al programa d'acompanyament de la fira. En tots dos casos el carrer hi tindrà un protagonisme especial. Pel que fa a la inauguració, la fira ha optat per un espectacle de carrer de gran format amb una proposta que combina circ, música i cultura popular i connecta amb la celebració de Manresa 2022. Es tracta d'El Pou de al gallina, de la Cia Voël, que revisa la llegenda manresana des del llenguatge contemporani del circ en diàleg amb la colla castellera Tirallongues de Manresa.
La cloenda de la Fira Mediterrània serà un espectacle sonor amb motiu del 25è aniversari del certamen. Es tracta de Narro, que proposa una trobada sonora del diàleg entre la tradició, la contemporaneïtat i la ciutat de Manresa. Pau Benítez, flabiolaire, i Joan Cot, compositor que treballa des de l'electrònica, exploraran sonorament la Fira Mediterrània i Manresa. Aquest diàleg sonor s'enregistrarà durant els quatre dies de la fira.
L'Obra del Cançoner Popular a l'Obrador
Aprofitant la celebració enguany del centenari de l'Obra del Cançoner Popular, l'Obrador inclou diverses propostes que basen el seu repertori amb el llegat tradicional del recull. És el cas de Les eines, del Cor Jove Amics de la Unió de Granollers, un testimoni de les melodies que sonaven durant les jornades de treball al camp a principis del segle XX, amb arranjaments i acompanyament musical en directe de David Soler i Marcel Bagés. I de Solc, de l'Esbart Ciutat Comtal i Arnau Obiols, que se centra en les figures dels missioners i missioneres que es van encarregar de fer el treball de recerca de l'Obra.
Propostes del Pla d'impuls
La Fira Mediterrània acompanya dins l'Obrador a quatre propostes del Pla d'impuls a la dansa d'arrel que ha engegat el Departament de Cultura i que compta amb el suport de la mateixa Fira, l'Agrupament d’Esbarts Dansaires, els festivals Ésdansa i Dansàneu, la Federació d'Ateneus i el programa Mans de Catalunya Ràdio. Es tracta del projecte El Rӕpte, de l'Esbart Manresà; Flor de maig, dels ballarins Xavier Gumà i Verònica Hernàndez; L'Hereu Riera, de l'Esbord de Pere Seda; i I potser sentiràs el campanar, el diàleg dels ballarins Roger Cusidó i Lali Mateu amb la companyia MINIMíssimA.
Més arts escèniques
L'Obrador d'arrel inclou altres propostes d'arts escèniques. En destaca de la proposta del bailaor Israel Galván que, acompanyat del cor de veus blanques de l'Escolania de Montserrat, a Seises s'inspira en el tradicional ball que fan a la catedral de Sevilla deu nens en un dels actes més esperats de la Quaresma.
Bàcum i Xàldiga a Correllums faran una reversió dels Balls de diables i els Correfocs substituint les forques dels diables per forques de llum làser. Factoria Mascaró, Marcel Casellas Trio i Garazi Goñi agermanaran les figures del compositor i pianista cubà Manuel Saumell i el compositor i impulsor de la música de cobla i la tenora Pep Ventura a l’espectacle de música i dansa Saumell-Ventura.
El col·lectiu teatral Mos Maiorum a Solar farà un ritual catàrtic amb testimonis reals parlant de la problemàtica de la desregularització de la transició energètica al camp. Assumpta Mercader i A Piacere Grup Vocal, a (La)Montserrat, portaran la narració oral a escena a partir de llegendes de la muntanya de Montserrat per parlar de la salut mental. I, finalment, Zum-Zum Teatre proposa fer un viatge a les arrels i als records de tota una vida a Test... ament.
Música a l'Obrador
L'Obrador inclou també altres propostes musicals. El trio Marala està preparant un nou disc per cantar a la mort com ho fan les padrines, amb espai per a l'electrònica i els sons orgànics. A Re·Romanç, Heura Gaya, Marçal Ramon, Ivó Jordà i Atzur portaran a l'actualitat l'obra de recerca que va fer el músic Felip Pedrell al Cancionero musical español, del qual es commemora el centenari de la seva mort. L'Adrià Grandia, al costat de Carlos Martorell i Anna Romaní, refarà l'imaginari sonor tradicional a RE-. I Jaume Aiats, a La balada d'en Solé Sugranyes, presentarà una òpera de butxaca de polifonies per seguir els darrers anys de vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes.
Sota l'etiqueta ObradorLAB, s'inclouen tres propostes que aquest 2022 estan en procés de creació i s'estrenaran el 2023. Es tracta de Condens, una reflexió del ballarí i coreògraf Magí Serra que parteix de la transhumància artística feta a la Fira de fa dos anys amb Arnau Obiols i Pere Camps a Brots Transhumants; Vocal Roots, on Maria Coma va a la recerca de les arrels per reconnectar amb la natura, i Foradada, de Moll de l'os d'Àfrica Llorens, una proposta que combina circ i artesania i que parteix de la llegenda de Montserrat per parlar de gènere.