De Monistrol al món: L'Any Joan Carles i Amat «rellançarà» una figura polifacètica del Renaixement

Coincidint amb el 450è aniversari del naixement del monistrolenc, es programaran una trentena d’actes aquest any i el 2023

Francesc Serra i Joan Puigdellívol durant la presentació de l'Any Joan Carles amat
Francesc Serra i Joan Puigdellívol durant la presentació de l'Any Joan Carles amat | Generalitat
Redacció
31 de març del 2022
Actualitzat a les 15:13h
La celebració de l'Any Joan Carles i Amat aquest 2022, coincidint amb el 450è aniversari del seu naixement, vol "rellançar" el que va ser una figura polifacètica del Renaixement i encara "molt desconeguda". El Departament de Cultura i l'Associació que duu el seu nom han donat a conèixer aquest dijous la programació que inclou una trentena d'actes. El primer serà un taller-concert a guitarra al seu poble natal, Monistrol de Montserrat, el 2 d'abril. Joan Carles i Amat (1572-1642) va destacar en camps com la medicina, la música i l'escriptura. Va publicar Guitarra Española de cinco órdenes l'any 1596, el primer tractat d'Europa i un objecte de culte per a musicòlegs de tot el món, així com Quatre-cents aforismes catalans el 1636. Fins i tot va arribar a ser el batlle del poble.

La celebració de l'Any Joan Carles i Amat és la "culminació" d'un seguit d'iniciatives que es remunten a l'any 1918, quan l'Ajuntament de Monistrol va dedicar-li una plaça. Segons ha explicat el seu comissari, Joan Puigdellívol, encara queda molta feina a fer per donar a conèixer aquesta figura tan "universal i polièdrica" com a músic renaixentista, metge i humanista.

El comissari ha posat en valor el suport institucional i la participació d'entitats i artistes que han volgut formar part de la celebració d'enguany sota les sigles JCA450. La idea de projectar la seva figura va començar a gestar-se el 2017, amb el suport de l'Ajuntament de Monistrol. L'associació Joan Carles Amat es va crear el 2019 i des de llavors han estat treballant en un programa.

Aquest gener la Generalitat confirmava la celebració de l'Any Joan Carles i Amat tot valorant el caràcter "universal" i "humanista" del personatge i molt especialment la feina que havia fet fins llavors l'associació, segons ha explicat el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central de la Generalitat, Francesc Serra.

El primer tractat de guitarra a Europa
"Recuperar un personatge com aquest, que ha estat tants anys soterrat, genera una explosió volcànica que no te l'acabes" i que fa difícil sintetitzar cadascuna de les seves cares, admetia el comissari. En la seva vessant musical, el seu nom s'ha fet universal gràcies a la publicació el 1596 de Guitarra Española de cinco órdenes quan tenia 24 anys i actualment encara utilitzat. A banda de ser el primer tractat de guitarra a Europa, ha suscitat darrerament un gran interès en el món acadèmic internacional –especialment l'anglosaxó– del camp de la musicologia. Per tot això, ha sorgit el gran objectiu de crear el Festival Internacional de Guitarra en honor al músic, amb Monistrol com a epicentre i amb expansió al territori. En aquest sentit, aquesta efemèride representa "la gran oportunitat i la porta oberta a l'esdeveniment", segons els impulsors de la celebració.

[h3El concert de Hopkinson Smith, l'acte central
L'acte central de l'Any Joan Carles i Amat es farà a l'Església de Sant Pere de Monistrol el 24 de setembre d'aquest any amb el concert-homenatge que protagonitzarà una llegenda de la música antiga: Hopkinson Smith. La programació inclou una trentena d'activitats a diferents punts de Catalunya però amb la seva localitat natal com a epicentre.

L'obertura serà aquest dissabte a Monistrol amb un taller-concert a guitarra amb alumnes de diferents conservatoris i escoles de música (9.00h)  i l'actuació d'Enrike Solinís (12.30h). També s'han previst conferències, concerts i visites guiades, entre d'altres.

Altres aportacions destacades
Les altres dimensions destacades de Joan Carles i Amat són la medicina, donat que era metge de formació, i l'escriptura. En el primer àmbit va publicar el Fructus Medicinae ex variïs galeni locis decerpti, un tractat mèdic editat a Lió (1623 i 1627), a Ginebra (1656) i a València (1685 i 1693) que es va convertir en un gran vademècum a Europa a la seva època. I pel que fa a la literatura, també va destacar per publicar el 1636 Quatre-cents aforismes catalans, una recopilació de sentències que va ser llibre de lectura a les escoles de tot Catalunya al llarg de dos segles i que els especialistes consideren una obra cabdal de paremiologia a casa nostra.

La programació, que s'ha donat a conèixer aquest dijous a Barcelona, busca "reconstruir" la petjada d'un personatge de qui no s'ha arribat a conservar cap retrat.