Manresa recupera Perifèrics, la mostra de cinema arriscat que no es va poder estrenar fa 2 anys
L'auditori de la Plana de l'Om serà l'escenari, de divendres a diumenge, de la projecció de cinc llargs i cinc curts "rarament -o gens- vistos" de diversos gèneres
«Sombre», de Philippe Grandrieux, serà un dels films projectats a la mostra Perifèrics de Manresa
|
Promocional
L'auditori de la Plana de l'Om acollirà de divendres, 1 d'abril, a diumenge, 3, la primera edició de Perifèrics, una mostra de cinema arriscat i rarament -o gens- vist que organitza Cineclub Manresa, i que s'hauria d'haver estrenat el 13 de març de 2020, la mateixa setmana que van entrar en vigor les mesures de contenció i confinament amb l'esclat de la pandèmia del coronavirus i que van suposar el seu ajornament sine die.
El el seu moment, des de l'organització, Jordi Miralles es mostrava tan convençut del model de mostra que ja preveia que se'n donaran més edicions: "La trajectòria de Manresa amb el cinema dels darrers anys fa preveure que serà una mostra que tindrà continuïtat els propers anys".
Manresa "no pertany a la metròpoli, no té massa cinemes, i per això el nom de la mostra: Perifèrics". Així, durant aquests dies, l'auditori de la Plana de l'Om intentarà "que la perifèria cinematogràfica del país es converteixi en el centre" quant a projecció de cinema arriscat, "però que generalment veiem en la programació anual del Cineclub, i l'anem guardant".
La programació inclou una retrospectiva amb la projecció de la pel·lícula Sombre, del director francès Philippe Grandieux, un film hipnòtic i contundent no estrenat en el seu dia a l'estat espanyol, i està formada per cinc llargmetratges i cinc curts, amb l'afegit d'un concert amb entrada gratuïta de Matagalls al bar dels Carlins (2 d'abril, 23.30h) que des de l'organització veuen com un punt de trobada dels aficionats al cinema fora de la sala de projeccions.
En tots els casos hi haurà presentació prèvia i col·loqui posterior i en bona part d'ells amb la presència dels directors. "És una bona oportunitat perquè expliquin com ho fan per fer cinema de qualitat amb pocs recursos, amb molta creativitat i resultats esplèndids", va explicar Miralles durant la presentació de 2020.
La mostra s'inaugurarà el divendres 1 d'abril a l'auditori de la Plana de l'Om amb la projecció de la pel·lícula Els camps magnètics, de Lluís de Sola, un dels directors més audaços i perifèrics del cinema català contemporani.
El preu d'entrada individual serà de 4 euros, excepte per als socis de Cineclub, que serà gratuïta. L'abonament per a tota la mostra és de 15 euros. El concert de Matagalls tindrà entrada lliure. La compra de les entrades es pot fer al web del Kursaal o, presencialment, mitja hora abans de casa funció a l'auditori de la Plana de l'Om.
Programació de Perifèrics Els camps magnètics Lluís de Sola, 2019, 85′ Divendres, 1 d'abril, 20.00h Era 1994 i jo tenia 13 anys. Ella es deia María i era la dependenta del meu videoclub. Un dia que vaig anar a tornar unes cintes me la vaig trobar fent una cosa estranya i em vaig espantar. Me'n vaig anar corrents. L'endemà vaig passar per allà però ella ja no hi era. El videoclub havia tancat per sempre.
A través d'una càmera propera i còmplice, assistim al retrat polièdric i generacional de quatre joves que lluiten per no abandonar les seves aspiracions personals en un país sumit en una crisi que, sense pietat, escapça somnis i il·lusions.
Com un encanteri que es respira en l'aire i que ressona arreu, una veueta recorda, imagina i inventa un petit però trans- cendent episodi de la vida d'un poble del sud de França, una anècdota amb categoria de mite.
El recuerdo del rostro
Andrea Fernández, 2019, 12′
El rostre és la superfície que ens connecta amb la societat i configura la nostra identitat a través de la mirada dels altres. Un mash up expressionista en què s'exploren les emocions primàries que ens uneixen al nostre rostre mitjançant mate- rials trobats que traspassen èpoques i gèneres.
Doomburup
Oriol Segon, 2019, 8′
Creació visual enmarcada en el Festival Josart. La flora, la fauna, el territori i l'estructura de les petites coses s'expressen acompanyades d'una simfonia improvisada.
Under Gods
Andrea Fernández i Nuno Pessoa, 2020, 8′
Una ficció distòpica construïda a partir de moments robats de la quotidianitat, filmada en el subsòl de Lisboa durant els anys més agressius de la crisi econòmica.
Llocs on amagar un cos
Lluís de Sola, 2018, 9'
Una veu en primera persona reflexiona sobre la impossibilitat de transitar pels marges sense convertir-los en motiu de diverses fantasies, entre les quals cometre un crim o fer una pel·lícula o totes dues coses al mateix temps.
Philippe Grandrieux, 1998, 112' Dissabte, 2 d'abril, 21.00h
Un film hipnòtic, punyent i torbador, no estrenat en el seu dia a l'estat espanyol, que ens parla d'un home que fa de la tenebra el seu hàbitat natural per seduir dones i fer de les seves.
La vie nouvelle Philippe Grandrieux, 2002, 102' Diumenge, 3 d'abril, 17.00h
A la ciutat de Sofia, presentada com un lloc de malson assolat per la corrupció i la pornografia, Seymour, un jove americà, s'obsessiona per una bella prostituta, fins al punt de viatjar per ella a l'interior d'un món eròtic, pervers i decadent. Una versió moderna del mite d'Orfeu, en la qual el cos humà emergeix amb una força virulenta rarament vista en el cinema.
Oskar Alegria, 2019, 122′ Diumenge, 3 d'abril, 19.00h
En el bosc de la seva infància, un cineasta es tanca en una cabana de fusta construïda en forma de memòria. Sol i amb només un rellotge detingut per sempre a les 11 i 36 i 23 segons. Des de la finestra, un record invisible, una illa submergida.
