08
de març
del
2022
Actualitzat
a les
16:07h
"Cansats, molt cansats" han arribat aquest dimarts al migdia, Sor Lucía Caram, que s'ha alternat en la conducció de la furgoneta amb José Luís, després de gairebé 6.000 quilòmetres de carretera -5.994 per ser exactes- amb les sis persones refugiades d'Ucraïna que ha pogut portar fins a Manresa des de la frontera amb Romania i després de passar un calvari a l'hongaresa, a la que la monja no ha dubtat de titllar de "inhumana, corrupta i insensible", tot i ser ja una frontera interna de la Unió Europea.
Una dona amb els seus dos fills, una altra dona amb una filla i una tercera dona sola són els sis refugiats que ha portat fins al convent de Santa Clara Sor Lucía i José Luís, però no eren el seu objectiu primer. La primera intenció era poder portar els pares grans d'una ucraïnesa que resideix a Manresa, però degut al seu estat de salut no han pogut arribar fins a la frontera. Un cop constatat aquest fet, han buscat alternatives i han portat aquests tres nuclis familiars que gairebé no tenen res a veure amb Manresa, però que s'han concretat a base de coneguts de coneguts... i després de més de 6 hores en cotxe amunt i avall per anar-los a buscar al punt on eren.
Poc abans de les 2 del migdia, l'entrada de l'Espai "la Caixa" del convent s'ha omplert amb les germanes que volien donar la benvinguda a Sor Lucía i els refugiats. Quan des de lluny s'ha vist arribar la furgoneta, algunes d'elles no han pogut evitar plorar. També hi havia voluntaris, i membres del patronat de la Fundació que volien rebre les famílies a la seva arribada a la Catalunya Central.
Malgrat el cansament, Caram ha fet les presentacions corresponents dels sis nous veïns de Manresa i, ja després, ha assegurat que havia estat l'experiència més dura de la seva vida, i això que en porta unes quantes ja. Les tres dones i els seus fills han anat sortint de la furgoneta entre sorpresos i aclaparats. Les monges els han abraçat i s'han lliurat a oferir-los totes les facilitats possibles. També els voluntaris i els patrons, tot i que han esperat més a segona línia.
Després d'aquesta primera atenció a tothom qui esperava, els voluntaris han portat els refugiats a l'interior del convent de Santa Clara on els esperava un dinar que ha portat el director de la Joviat, Jordi Vilaseca, directament des de l'escola, i després descansaran. També ho farà Caram, tot i que a vegades sembla que no ho necessiti. Els sis refugiats es quedaran al convent fins que els puguin trobar un lloc més estable on residir.
Una dona amb els seus dos fills, una altra dona amb una filla i una tercera dona sola són els sis refugiats que ha portat fins al convent de Santa Clara Sor Lucía i José Luís, però no eren el seu objectiu primer. La primera intenció era poder portar els pares grans d'una ucraïnesa que resideix a Manresa, però degut al seu estat de salut no han pogut arribar fins a la frontera. Un cop constatat aquest fet, han buscat alternatives i han portat aquests tres nuclis familiars que gairebé no tenen res a veure amb Manresa, però que s'han concretat a base de coneguts de coneguts... i després de més de 6 hores en cotxe amunt i avall per anar-los a buscar al punt on eren.
Poc abans de les 2 del migdia, l'entrada de l'Espai "la Caixa" del convent s'ha omplert amb les germanes que volien donar la benvinguda a Sor Lucía i els refugiats. Quan des de lluny s'ha vist arribar la furgoneta, algunes d'elles no han pogut evitar plorar. També hi havia voluntaris, i membres del patronat de la Fundació que volien rebre les famílies a la seva arribada a la Catalunya Central.
Una de les ucraïneses que ha arribat saluda la monja de més edat del convent. Foto: Pere Fontanals
Malgrat el cansament, Caram ha fet les presentacions corresponents dels sis nous veïns de Manresa i, ja després, ha assegurat que havia estat l'experiència més dura de la seva vida, i això que en porta unes quantes ja. Les tres dones i els seus fills han anat sortint de la furgoneta entre sorpresos i aclaparats. Les monges els han abraçat i s'han lliurat a oferir-los totes les facilitats possibles. També els voluntaris i els patrons, tot i que han esperat més a segona línia.
Després d'aquesta primera atenció a tothom qui esperava, els voluntaris han portat els refugiats a l'interior del convent de Santa Clara on els esperava un dinar que ha portat el director de la Joviat, Jordi Vilaseca, directament des de l'escola, i després descansaran. També ho farà Caram, tot i que a vegades sembla que no ho necessiti. Els sis refugiats es quedaran al convent fins que els puguin trobar un lloc més estable on residir.