07
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:35h
Entre el 2001 i el 2021, la comarca de la demarcació de Barcelona més afectada pels incendis és el Bages, amb 5.442 hectàrees cremades, que representen el 33% del total. La segueixen l'Anoia, amb 3.565, i el Vallès Occidental, amb 2.708. La comarca que menys ha patit l'abast de les flames és el Vallès Oriental: en els darrers vint anys, només s'hi han cremat 53 hectàrees. La segueixen Osona, el Barcelonès i el Maresme.
Aquestes són les dades que es desprenen del sisè Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat A prova de foc, que incideix a analitzar l'estat del mosaic agroforestal a les comarques barcelonines. En aquest sentit, destaca que el retrocés del mosaic agroforestal a favor d'un paisatge homogeneïtzat basat en masses arbrades contínues és generalitzat.
Segons aquest estudi, el mosaic de conreus, pastures i boscos era el paisatge predominant a la demarcació de Barcelona als anys cinquanta del segle passat, però aquest equilibri s'ha perdut: en l'actualitat, només 78 dels 311 municipis de la demarcació gaudeixen d'un paisatge en mosaic, el que representa un 25% del total. Avui dia, nou de les dotze comarques barcelonines presenten un paisatge eminentment forestal i són el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. De les tres restants, l'Alt Penedès i l'Anoia encara preserven un paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès mostra un paisatge urbanitzat.
En aquest sentit, l'estudi assenyala que els municipis amb més superfície incendiada tenen un paisatge eminentment forestal: de les 16.494 hectàrees cremades en vint anys, 12.329 es troben al bell mig d'un paisatge forestal. A les poblacions que gaudeixen d'un paisatge en mosaic només s'han incendiat 3.289 hectàrees. I als municipis amb paisatge agrícola, 732 hectàrees.
Actualment, la demarcació de Barcelona està molt a prop de tenir prou animals pasturant en extensiu per reduir la quantitat de vegetació amb potencial combustible que s'acumula als boscos i fer-ne una conservació més duradora. Per això l'estudi incideix en la necessitat de fomentar la presència de ramats arreu del territori, ja que el 78% de les explotacions en extensiu es concentren en dues de les dotze comarques barcelonines. Són Osona i el Berguedà, dues de les comarques que menys han patit l'abast de les flames en els darrers vint anys.
La superfície forestal a la demarcació de Barcelona és de 514.000 hectàrees. D'aquestes, el 95% són de titularitat privada, un percentatge que supera amb escreix el del total de Catalunya, que és del 76%. Entre el 2011 i el 2020, la Diputació de Barcelona ha gestionat prop de 14.500 hectàrees a través de les Associacions de Propietaris Forestals. Per comarques, la corporació ha efectuat més treballs al Bages, amb 4.406 hectàrees gestionades, degut que és la més castigada pels incendis.
Es pot llegit el Tastet de Dades BCN Smart Rural A prova de foc en aquest enllaç.
Aquestes són les dades que es desprenen del sisè Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat A prova de foc, que incideix a analitzar l'estat del mosaic agroforestal a les comarques barcelonines. En aquest sentit, destaca que el retrocés del mosaic agroforestal a favor d'un paisatge homogeneïtzat basat en masses arbrades contínues és generalitzat.
Segons aquest estudi, el mosaic de conreus, pastures i boscos era el paisatge predominant a la demarcació de Barcelona als anys cinquanta del segle passat, però aquest equilibri s'ha perdut: en l'actualitat, només 78 dels 311 municipis de la demarcació gaudeixen d'un paisatge en mosaic, el que representa un 25% del total. Avui dia, nou de les dotze comarques barcelonines presenten un paisatge eminentment forestal i són el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. De les tres restants, l'Alt Penedès i l'Anoia encara preserven un paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès mostra un paisatge urbanitzat.
En aquest sentit, l'estudi assenyala que els municipis amb més superfície incendiada tenen un paisatge eminentment forestal: de les 16.494 hectàrees cremades en vint anys, 12.329 es troben al bell mig d'un paisatge forestal. A les poblacions que gaudeixen d'un paisatge en mosaic només s'han incendiat 3.289 hectàrees. I als municipis amb paisatge agrícola, 732 hectàrees.
Actualment, la demarcació de Barcelona està molt a prop de tenir prou animals pasturant en extensiu per reduir la quantitat de vegetació amb potencial combustible que s'acumula als boscos i fer-ne una conservació més duradora. Per això l'estudi incideix en la necessitat de fomentar la presència de ramats arreu del territori, ja que el 78% de les explotacions en extensiu es concentren en dues de les dotze comarques barcelonines. Són Osona i el Berguedà, dues de les comarques que menys han patit l'abast de les flames en els darrers vint anys.
La superfície forestal a la demarcació de Barcelona és de 514.000 hectàrees. D'aquestes, el 95% són de titularitat privada, un percentatge que supera amb escreix el del total de Catalunya, que és del 76%. Entre el 2011 i el 2020, la Diputació de Barcelona ha gestionat prop de 14.500 hectàrees a través de les Associacions de Propietaris Forestals. Per comarques, la corporació ha efectuat més treballs al Bages, amb 4.406 hectàrees gestionades, degut que és la més castigada pels incendis.
Es pot llegit el Tastet de Dades BCN Smart Rural A prova de foc en aquest enllaç.