«Fixa't si som optimistes que en plena pandèmia decidim crear una banda de rock en català liderada per una dona»

Aquest primer diumenge de març serà un diumenge d'estrenes: per una banda, s'encetarà una nova temporada de Tarima, el cicle de concerts impulsat per Cultura del Bé Comú que, a banda de donar veu i recer a projectes artístics singulars del territori, també busca aportar el seu granet de sorra a la campanya Fem soroll per fer teatre, una iniciativa capitanejada per la gent d'Els Carlins que gràcies al suport de la ciutadania, d'entitats, d'artistes i de programadors -entre d'altres- va fer possible la instal·lació, a la sala principal del teatre en qüestió, d'un nou equip de so per dotar-la de més qualitat acústica i, aconseguir, així, obrir una línia estable de programació musical.

L'altra estrena que tindrà lloc aquest diumenge (a les sis de la tarda, concretament) té molt a veure amb la primera. I és que els encarregats d'inaugurar el primer concert de l'any de Tarima seran els Juriol, una banda que, precisament, ha escollit el teatre d'Els Carlins per oferir-hi el seu concert de debut (les entrades, en aquest enllaç). Clara Oliveres (il·lustradora i muralista que sempre ha tingut un peu posat en la creació musical), Gerard Cabot (productor musical i propietari del Red Factory Studio), David González (bateria en diversos grups i professor de música) i Miki Santamaria són els membres d'aquesta prometedora formació nascuda al Bages que s'estrena en el món discogràfic amb l'elapé T'he trobat. 

- "Enlloc com a casa", s'acostuma a dir. També és el millor lloc per encetar la gira?

GERARD: Sens dubte! De fet, teníem la possibilitat de fer el primer concert en alguna altra localitat, fins i tot fora del Bages, però mai ens va passar pel cap no arrencar a Manresa. 

 

- La pressió afegida de jugar en terreny propi hi és, per això?
 

GERARD: Sí, bàsicament perquè volem fer-ho molt bé davant dels nostres. És molt més fort el sentiment de felicitat de poder compartir l'inici d'aquest viatge amb tota la gent que ens estimem i que ens ha recolzat durant aquests anys.

 

 

CLARA: En absolut. Tant de bo segueixi sent un procés molt més llarg i Juriol duri molts anys! 

 

 

CLARA: Fer un disc requereix molt esforç i temps: compondre les cançons, escriure les lletres, gravar les maquetes, enregistrar els temes bé a l'estudi, la mescla, el màster... No volíem -ni volem- fer les coses ràpid; les volem fer bé i amb constància. També és cert que mentre el disc s'estava coent, estàvem -i de fet encara estem- treballant en altres fronts.

 

 

CLARA: Sí! Els tres videoclips que han acompanyat aquest primer àlbum en són un exemple. Ara fa un temps que estem immersos treballant en el directe i també comencen a treure el cap nous temes del segon disc. 

 

 

GERARD: Doncs en seria una interpretació molt encertada, ara que ho planteges! Va ser una sort trobar-nos i formem un equip genial. No obstant, aquesta frase amb la qual ens presentem fa referència al fet que creiem que l'esperit dels anys 90 mai ha mort i que, tot i que potser en estat latent, segueix viu. Era inevitable que acabés tornant en escena, tard o d'hora.

 

 

CLARA: Quan em vaig plantejar arrencar aquest projecte volia fer realitat un somni: compondre i gravar un disc que sonés brutal, èpic, melòdic i potent. I que m'acompanyéssin músics de primer nivell. El més bonic de tot és que la realitat ha superat amb diferència les espectatives i tenim un equip increïble amb ganes de portar una música que m'apassiona més enllà de l'estudi. L'evolució que ha tingut tot plegat és un regal. 

 

 

CLARA: L'univers sonor del disc és rock, en català, amb influències de música que he anat absorbint al llarg dels anys. Clarament hi ha moltes pinzellades d'influència rockera americana i anglesa. L'univers líric neix de les entranyes, són vivències molt personals, però que tracten temes universals en els quals tothom pot sentir-s'hi identificat. 

 

CLARA: La veritat és que estem molt contents. És un reconeixement bonic i que et dona energia per seguir pencant tan fort com ho hem fet fins ara. Tenim moltíssimes ganes que la nostra música es faci un lloc a l'escena musical catalana, tot i ser conscients que costarà molt. 

 

CLARA: Trobarà un concert de rock molt treballat i cuidat. Trobarà quatre músics apassionats de la música donant-ho tot a dalt de l'escenari. Trobarà un espectacle de llums i música. Trobarà la nostra total dedicació defensant un projecte en el qual hi creiem profundament. 

 

 

GERARD: Som optimistes de mena! Fixa't si ho so que al 2020, en plena pandèmia, decidim crear un projecte de rock, cantat en català i liderat per una dona. Sigui com sigui, la cultura sempre troba la manera de reinventar-se, reivindicar-se, obrir-se camí en totes les situacions. Mai hem de perdre l'esperança de poder tirar endavant els projectes.

 

- Què podem fer, com a públic, per millorar les condicions del vostre sector?
 

GERARD: És feina de tots, tant d'artistes com de públic, tractar de donar el valor que es mereix ja no només a la música, sinó a la cultura en general. Darrere de cada proposta artística sempre hi ha un treball enorme de músics, de tècnics, de programadors… En temps difícils com els que estem vivint, es tendeix a donar molta importància a determinats aspectes de la societat i es deixa en l'ostracisme més absolut tot allò relacionat amb la cultura. I penso fermament que hauria de ser al revés: la cultura és un bé molt necessari i un dels pilars fonamentals per a la bona salut mental i emocional de la societat. En aquest sentit, crec que si aquesta idea calés en el subconscient col·lectiu, les condicions del nostre sector millorarien de manera natural i orgànica.

 

 

​