02
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
16:38h
L'Auditori de l'Espai Plana de l'Om acollirà el dimarts 8 de febrer la presentació del projecte de Renaturalització de Can Poc Oli, que es defineix per aplicar una innovadora estratègia de conservació de la natura per tal de recuperar la biodiversitat en aquest espai a la confluència de la riera de Rajadell i el riu Cardener.
L'acte -que és obert a tota la ciutadania- es farà a 2/4 de 7 de la tarda i comptarà amb la presència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; del Director General de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur; del regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet, i de membres de la quinzena d'entitats que han treballat i col·laborat en el procés. Inclourà una conferència a càrrec del biòleg Jordi Palau, redactor del projecte manresà. Les entrades ja es poden reservar de manera gratuïta a la web del Kursaal.
El rewilding (renaturalització) fonamenta la seva acció en la recuperació dels processos naturals, tant aquells que acumulen vegetació com els que en redueixen. Un cop recuperats, la teoria defensa que l'evolució pròpia de la natura -que pot patir riuades, erosions, focs, el pas d'un ramat d'hervíbors, etc.- serà dinàmica i afavorirà ambients diversos, aportant un major número d'espècies.
D'acord amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la renaturalització és "el procés de reconstruir un ecosistema natural, després d'una gran degradació antròpica, mitjançant la restauració dels processos naturals i una xarxa tròfica completa o quasi-completa a tots els nivells, de forma que s'obtingui un ecosistema resilient i autosostenible, utilitzant la biota que hauria estat present en cas que la degradació no hagués ocorregut”.
L'objectiu és, doncs, recuperar biodiversitat. L'Informe sobre l'estat de la natura a Catalunya 2020 constata que, malgrat tots els esforços i mesures de conservació adoptades fins ara, s'està patint una pèrdua de biodiversitat important, i que cal aconseguir revertir aquesta tendència. Una de les conclusions que es desprenen de l'estudi és que sembla clar que no n'hi ha prou en protegir el que queda, sinó que cal restaurar part del que s'ha perdut.
Projecte pioner a Manresa
El projecte que es durà a terme a Manresa serà pioner, perquè té també una clara vocació científica i educativa. Es proposa fer-ho en una finca pública de 6 hectàrees, una mida que permetrà estudiar l'evolució del projecte i comprovar la teoria del rewilding en diversos hàbitats, convertint la zona en una gran aula d'educació ambiental a l'aire lliure.
El projecte està liderat per l'Ajuntament de Manresa i compta amb la col·laboració de la Institució Catalana d'Història Natural – Delegació del Bages, Bages Biodiversitat, Escola Agrària de Manresa, Universitat Politècnica de Catalunya – Campus de Manresa, Camp d'Aprenentatge del Bages, Institut Manresa Sis, Institut Lluís de Peguera, Parc de la Séquia – Fundació Aigües de Manresa, Meandre Manresa i Creu Roja Manresa. Està obert a noves col·laboracions d'entitats i centres interessats.
L'acte -que és obert a tota la ciutadania- es farà a 2/4 de 7 de la tarda i comptarà amb la presència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; del Director General de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur; del regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet, i de membres de la quinzena d'entitats que han treballat i col·laborat en el procés. Inclourà una conferència a càrrec del biòleg Jordi Palau, redactor del projecte manresà. Les entrades ja es poden reservar de manera gratuïta a la web del Kursaal.
El rewilding (renaturalització) fonamenta la seva acció en la recuperació dels processos naturals, tant aquells que acumulen vegetació com els que en redueixen. Un cop recuperats, la teoria defensa que l'evolució pròpia de la natura -que pot patir riuades, erosions, focs, el pas d'un ramat d'hervíbors, etc.- serà dinàmica i afavorirà ambients diversos, aportant un major número d'espècies.
D'acord amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la renaturalització és "el procés de reconstruir un ecosistema natural, després d'una gran degradació antròpica, mitjançant la restauració dels processos naturals i una xarxa tròfica completa o quasi-completa a tots els nivells, de forma que s'obtingui un ecosistema resilient i autosostenible, utilitzant la biota que hauria estat present en cas que la degradació no hagués ocorregut”.
L'objectiu és, doncs, recuperar biodiversitat. L'Informe sobre l'estat de la natura a Catalunya 2020 constata que, malgrat tots els esforços i mesures de conservació adoptades fins ara, s'està patint una pèrdua de biodiversitat important, i que cal aconseguir revertir aquesta tendència. Una de les conclusions que es desprenen de l'estudi és que sembla clar que no n'hi ha prou en protegir el que queda, sinó que cal restaurar part del que s'ha perdut.
Projecte pioner a Manresa
El projecte que es durà a terme a Manresa serà pioner, perquè té també una clara vocació científica i educativa. Es proposa fer-ho en una finca pública de 6 hectàrees, una mida que permetrà estudiar l'evolució del projecte i comprovar la teoria del rewilding en diversos hàbitats, convertint la zona en una gran aula d'educació ambiental a l'aire lliure.
El projecte està liderat per l'Ajuntament de Manresa i compta amb la col·laboració de la Institució Catalana d'Història Natural – Delegació del Bages, Bages Biodiversitat, Escola Agrària de Manresa, Universitat Politècnica de Catalunya – Campus de Manresa, Camp d'Aprenentatge del Bages, Institut Manresa Sis, Institut Lluís de Peguera, Parc de la Séquia – Fundació Aigües de Manresa, Meandre Manresa i Creu Roja Manresa. Està obert a noves col·laboracions d'entitats i centres interessats.