02
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
16:39h
L'Aiguamoll de la Bòbila, al centre del pla de Bages, representa un punt molt important per a la biodiversitat, tant a escala local com en un àmbit més general. Així ho posa de manifest el seguiment biològic de l'Aiguamoll corresponent a l'any 2021, elaborat pel biòleg Marc Illa i encarregat per l'Ajuntament de Santpedor, del qual aquest dimarts en fa públics alguns dels resultats coincidint amb el Dia Mundial de les Zones Humides.
L'informe conté informació del primer any complert i oficial de seguiment biològic a l'Aiguamoll de la Bòbila i recull una sèrie d'indicadors per avaluar l'evolució de la biodiversitat amb l'objectiu de tenir més dades per establir uns criteris de gestió el més adequats possible. Per tal de recollir informació dels diferents grups taxonòmics s'han realitzat diverses metodologies de cens. En el cas dels ocells, l'anellament científic seguint els estàndards de l'Institut Català d'Ornitologia és una de les activitats d'estudi principals i ha permès anellar un total de 1.258 ocells durant l'any 2021, arribant a un total acumulat d'11.400 ocells anellats entre els anys 2013 i 2021.
Les dades recollides han permès identificar durant el 2021 una gran diversitat d'ocells (arribant a les 207 espècies citades des de la restauració), de ratpenats (8 grups fònics detectats), a més d' una bona diversitat d'espècies d'amfibis (6 espècies) i invertebrats, entre els que destaquen 18 espècies de libèl·lules i 29 espècies de papallones diürnes. L'estudi també inclou el seguiment al detall de les espècies exòtiques i invasores, per tal d'avaluar els seus impactes a l'espai i per a poder desenvolupar plans de control en les futures accions de gestió.
Tot i que la forta sequera d'aquest any ha marcat de forma clara diversos grups d'espècies aquàtiques, tal i com revelen diversos dels indicadors avaluats, durant l'any 2021 s'ha detectat a l'Aiguamoll una gran diversitat d'espècies. En destaquen especialment tres noves espècies d'ocells mai citades abans a l'Aiguamoll: el sisó Tetrax tetrax, el becplaner Platalea leucorodia i l'àguila daurada Aquila chrysaetos.
L'estudi del seguiment biològic de l'Aiguamoll de la Bòbila demostra la singularitat i importància d'aquest espai natural ubicat a Santpedor però també la complexa tasca de recopilació d'informació. Una aposta de l'Ajuntament que permetrà protegir aquest espai amb accions encarades a millorar la gestió d'aquest espai per afavorir-ne la biodiversitat i fer-ne el manteniment perquè sigui un espai atractiu per a totes les persones que vulguin visitar l'Aiguamoll i gaudir-ne.
Sobre l'Aiguamoll de la Bòbila
L'Aiguamoll de la Bòbila és un espai natural d'una gran biodiversitat, que ocupa una superfície de 7,47 hectàrees i està situat a 500 metres del nucli de Santpedor. Després de més de 25 anys de la seva recuperació, s'ha convertit en un destacat espai de divulgació de les zones humides i un punt de lleure per als veïns del municipi i la comarca. L'Aiguamoll té el seu origen en una activitat industrial, ja que es va generar cap a mitjan segle XX per l'activitat extractiva d'una bòbila. El 1982 la indústria va fer fallida i l'indret va tenir una forta degradació i es va convertir en un abocador incontrolat. A principi dels anys 90, es va començar a promoure la necessitat d'aturar aquella degradació i, a partir del 1994 es va convertir el paratge en un aiguamoll.
L'informe conté informació del primer any complert i oficial de seguiment biològic a l'Aiguamoll de la Bòbila i recull una sèrie d'indicadors per avaluar l'evolució de la biodiversitat amb l'objectiu de tenir més dades per establir uns criteris de gestió el més adequats possible. Per tal de recollir informació dels diferents grups taxonòmics s'han realitzat diverses metodologies de cens. En el cas dels ocells, l'anellament científic seguint els estàndards de l'Institut Català d'Ornitologia és una de les activitats d'estudi principals i ha permès anellar un total de 1.258 ocells durant l'any 2021, arribant a un total acumulat d'11.400 ocells anellats entre els anys 2013 i 2021.
Les dades recollides han permès identificar durant el 2021 una gran diversitat d'ocells (arribant a les 207 espècies citades des de la restauració), de ratpenats (8 grups fònics detectats), a més d' una bona diversitat d'espècies d'amfibis (6 espècies) i invertebrats, entre els que destaquen 18 espècies de libèl·lules i 29 espècies de papallones diürnes. L'estudi també inclou el seguiment al detall de les espècies exòtiques i invasores, per tal d'avaluar els seus impactes a l'espai i per a poder desenvolupar plans de control en les futures accions de gestió.
Tot i que la forta sequera d'aquest any ha marcat de forma clara diversos grups d'espècies aquàtiques, tal i com revelen diversos dels indicadors avaluats, durant l'any 2021 s'ha detectat a l'Aiguamoll una gran diversitat d'espècies. En destaquen especialment tres noves espècies d'ocells mai citades abans a l'Aiguamoll: el sisó Tetrax tetrax, el becplaner Platalea leucorodia i l'àguila daurada Aquila chrysaetos.
L'estudi del seguiment biològic de l'Aiguamoll de la Bòbila demostra la singularitat i importància d'aquest espai natural ubicat a Santpedor però també la complexa tasca de recopilació d'informació. Una aposta de l'Ajuntament que permetrà protegir aquest espai amb accions encarades a millorar la gestió d'aquest espai per afavorir-ne la biodiversitat i fer-ne el manteniment perquè sigui un espai atractiu per a totes les persones que vulguin visitar l'Aiguamoll i gaudir-ne.
Sobre l'Aiguamoll de la Bòbila
L'Aiguamoll de la Bòbila és un espai natural d'una gran biodiversitat, que ocupa una superfície de 7,47 hectàrees i està situat a 500 metres del nucli de Santpedor. Després de més de 25 anys de la seva recuperació, s'ha convertit en un destacat espai de divulgació de les zones humides i un punt de lleure per als veïns del municipi i la comarca. L'Aiguamoll té el seu origen en una activitat industrial, ja que es va generar cap a mitjan segle XX per l'activitat extractiva d'una bòbila. El 1982 la indústria va fer fallida i l'indret va tenir una forta degradació i es va convertir en un abocador incontrolat. A principi dels anys 90, es va començar a promoure la necessitat d'aturar aquella degradació i, a partir del 1994 es va convertir el paratge en un aiguamoll.