Jordi Mora: «Prioritzem les urgències del dia a dia, ens falten agents per anar més enllà»

El 8 de febrer serà l'últim dia de Jordi Mora com a agent de la Policia Local de Manresa després de 42 anys de servei i de cap d'aquest mateix cos després de gairebé una dècada al capdavant de la policia manresana.

Amb el seu to amable i proper, Mora recorda la mort de l'agent Eduard Guillén en acte de servei com el més trist de tot aquest període, però també té present la mort d'un altre en accident de moto o haver de comunicar a un agent la mort del seu fill en un altre accident.

El seu lideratge ha passat pel procés independentista, per l'amenaça terrorista i, per acabar, per totes les mesures per frenar la pandèmia. "Les hem vist de tot colors", afirma, però es queda amb l'esforç perquè les relacions internes fossin harmòniques amb l'objectiu de prestar un bon servei públic.

Si un problema ha estat endèmic durant tot el seu mandat és la falta d'agents: Manresa té 94 agents actualment i n'havia arribat a tenir 113. Malgrat tot, la seva plaça cotitza a l'alça ja que per substituir-lo s'han presentat 13 sol·licituds de les quals 12 han estat acceptades.

v- Quin balanç fa d'aquests 10 anys al capdavant de la Policia Local de Manresa?

- La veritat és que n'estic satisfet, i mira que n'hem passat de tots colors! Començant per la mort de l'Eduard, aquell company a qui van atropellar mentre estava de servei; seguint pel procés català, que en certa manera també ens va afectar perquè ens comprometia en alguns moments, i acabant per la pandèmia. I això per posar tres exemples.

- Déu n'hi do, certament.

- Doncs sí, però amb el que em quedo de tot plegat és amb el fet que se'm donés l'oportunitat d'estar al comandament de la policia de la meva ciutat. Sempre m'ho he pres com un privilegi, i em sento afortunat i agraït per tota la gent amb qui m'he topat.

- Recordem, a més, que quan va agafar el càrrec feia molt poc d'aquelles vagues i manifestacions que el cos va fer per reclamar sous més elevats, millores de mitjans tècnics i més agents...

- Correcte. I mira que no era gens habitual, a Manresa, que passessin coses com aquelles. Trobar-me amb aquell enrenou no em va fer gens de gràcia, és clar. Jo el que volia era estar al servei públic i no haver de mediar amb conflictes interns.

- S'ha tranquil·litzat, per això, aquesta situació?

- Sí. Evidentment que sempre hi ha estira-i-arronsa perquè cadascú té la seva lògica d'actuació i això genera discrepàncies. Per sort, però, durant aquests últims 10 anys no s'ha donat cap situació semblant a les del 2008, 2009 i 2010.

- Deixa un cos molt diferent al que es va trobar?

- El que puc dir és que per part meva no he deixat ni un moment de vetllar, amb totes les ganes del món, perquè les relacions internes fossin harmòniques i satisfessin tothom. I sempre amb l'objectiu de prestar un servei públic, que és la base de tot plegat. En aquest sentit, sí que penso que continuen faltant agents...

- Una demanda endèmica...

- La veritat és que hi ha moments que no ens atrapem la feina.

- Quants agents són, ara mateix?

- 94. Havíem arribat a ser 113.

- Amb aquest panorama deu ser difícil marcar-se objectius a mig termini i, alhora, atendre les urgències del dia a dia...

- És per això que el que prioritzem són les urgències del dia a dia. Aquestes sempre s'han atès i s'han atès molt bé: quan se'ns reclama nosaltres hi som. Ara el que ens falta és anar més enllà.

- En quin sentit?

- Ens cal establir un contacte molt més directe amb la gent, ser més propers... Hem d'actuar com una policia de proximitat amb tot el que això comporta i això passa per definir i donar a conèixer a la ciutadania quin és exactament el rol de la Policia Local.

- I quin és o quin ha de ser, a parer seu?

- La proximitat amb les persones ha de ser la base. Hem de treballar de manera conjunta, ens hem de fer veure, hem de guanyar-nos la confiança de la població i treballar perquè aquesta se senti tranquil·la i segura. I això només ho aconseguirem amb presència; i no una presència aleatòria i perquè sí, sinó una presència estudiada.

- No està estudiada, ara?

- Sí, però seríem més efectius si tinguéssim més personal. En aquests moments el que estem fent és prevenir fets delictius en zones on sabem que se'n donen més. De fet és el que la gent ens demana i espera: s'han acostumat als cotxes patrulla amunt i avall. I això els dona més seguretat perquè senten que hi ets.

- Quines són aquestes zones de la ciutat on hi ha més delinqüència?

- Al contrari del que pensa la majoria de la gent, no és el Centre Històric; això que ha passat de tants robatoris en aquest punt és una situació puntual i atípica que ja s'està calmant. On hi ha més focs per apagar és a l'extrarradi i en alguns barris. Aquí també hi hauria d'haver més presència i proximitat policial. Un cop tinguem això cobert, llavors ja ens podrem centrar a abordar coses més especialitzades; coses que ara no toquem perquè podríem dir que gairebé no arribem a cobrir allò que és bàsic.

- Quan arribin aquests canvis vostè ja no els viurà des de dins. Se li farà estrany?

- Porto aquí gairebé 42 anys! M'hi sento molt vinculat. Al meu entendre, la feina és una part molt important de la vida, i com que hi tinc un lligam tan estret, només desitjo que en un futur proper s'aconsegueixi una presència contínua al carrer, amb el ciutadà.

- Això és difícil tenint en compte que la població de Manresa ha crescut gairebé en 5.000 habitants i, en canvi, la plantilla d'agents ha passat de ser de 113 a 94...

- Està clar: de miracles no se'n poden pas fer. No obstant, estic molt content amb com ho hem fet tenint en compte aquesta falta de personal. La gent a qui hem hagut d'atendre ens ha transmès satisfacció pels serveis prestats. Però sí: s'hauria d'aconseguir la policia base, que és el mínim, i després anar superant serveis més especialitzats que ara no podem prestar, com el tractament a la víctima.

- Fins a quin punt el cap de la Policia Local és una figura polititzada?

- Depèn del que entenguem com a "polititzada". Jo personalment he tractat de limitar-me a fer la meva funció. Partint de la base que la política està a tot arreu, això a mi no m'ha marcat negativament.

- Vostè ha tingut caps polítics de diferents colors...

- És evident que segons qui governi les línies de treball són unes o unes altres, i tu has d'actuar en consonància. I això no considero que sigui dolent. Pel que fa a si m'he sentit condicionat a l'hora de prendre decisions, la veritat és que no: sempre he fet el que professionalment he cregut que era oportú, sent respectuós amb tothom independentment del color polític que representés.

- Diria que del seu mandat, el pitjor moment va ser la mort de l'Eduard?

- Sí. Va ser un cop molt dur. Tota la plantilla va quedar molt afectada.

- A banda d'aquest capítol, quina ha estat la situació de crisi que li ha costat més de portar?

- La veritat és que els moments complicats s'obliden ràpid. Com a mínim en el meu cas, tendeixo a recordar més aviat les vivències positives. I sí, evidentment que hem viscut situacions molt dures; el dia a dia, el que passa al carrer, afecta. Pel que fa a vivències traumàtiques, recordo la mort del fill d'un agent del cos per accident i haver-li de donar nosaltres la mala notícia... També em ve al cap un altre company que va tenir un accident i es va morir i vam haver d'anar a casa seva a dir-ho a la parella i al fill... Ah! I no oblidem la situació de risc terrorista que també vam tenir a sobre.

- El 2017 va ser un any que déu n'hi do...

- Va ser molt mogut! Igual que van anar a Cambrils podrien haver anat a qualsevol lloc: no sabíem com ens podria espetegar, tot plegat. Recordo treballar colze a colze amb
companys que van viure de primera mà els atemptats i esgarrifar-me.

- Creu que ha assolit els objectius que es va marcar al començament del seu mandat?

- El meu primer objectiu era que es calmessin els ànims dels altercats interns, que la gent treballés de gust i aconseguir que la de Manresa fos una policia constant, compromesa i treballadora. I això últim crec que ho he aconseguit amb nota, tot i la falta d'agents.