22
de gener
del
2022
Actualitzat
el
24
de gener
a les
8:24h
Un nou llibre de Publicacions de l'Abadia de Montserrat ret homenatge al monjo, historiador i editor Josep Massot i Muntaner a través del testimoni d'unes seixanta persones, entre filòlegs, historiadors, religiosos i literats. Jordi Manent és el coordinador de la miscel·lània El monjo, l'historiador i l'editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, que repassa la seva trajectòria i les seves diverses vessants. La publicació coincideix amb una triple celebració del pare Massot (Palma, 1941): els seus vuitanta anys, els cinquanta anys de la seva ordenació presbiteral i les cinc dècades al capdavant de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Manent relata que Massot és una persona "polièdrica" i el defineix com un "historiador tot terreny".
La idea de dedicar una miscel·lània a Josep Massot va sortir del filòleg i historiador Jordi Manent fruit de l'amistat familiar que tenen. Arran del vuitantè aniversari del monjo, Manent va creure convenient fer-li aquest homenatge a través d'un llibre que fos "el màxim d'ampli possible" i que "revisés tots els aspectes de la seva trajectòria". Així, en la miscel·lània s'hi troben una seixantena de veus, entre historiadors, lingüistes i literats.
Manent defineix Massot com una "persona polièdrica pel que fa referència a tot allò que ha estudiat": "És un historiador complet o tot terreny i no n'hi ha gaires com ell". En aquest sentit, explica que "és un historiador que ha estudiat la història de la literatura, la història de la llengua, la història de la Guerra Civil i, a més, té la vessant d'editor i director de moltes revistes, així com també la vessant de monjo i d'historiador de l'església".
Tot i que ja s'han fet publicacions d'homenatge a Massot, aquesta és la miscel·lània més complerta que s'ha fet mai, ja que inclou una cinquantena d'escrits inèdits i el llibre té més de 550 pàgines que estudien la seva obra i trajectòria. Algunes de les persones que participen a la publicació són Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears; el pare abat emèrit de Montserrat, Josep Maria Soler; l'historiador Borja de Riquer; l'escriptora Teresa Cabré; l'historiador Paul Preston, entre d'altres.
El coordinador del llibre relata que les recerques històriques del pare Massot en relació a la Guerra Civil han tingut "força interès" fora de Catalunya i destaca que alguns articles s'han traduït a l'alemany, francès, anglès i italià. Tot i això, lamenta que "com a catalans, partim amb desavantatge perquè el fet de no tenir un Estat fa que no es visualitzin prou els estudis literaris". "Els estudis històrics que es puguin fer queden una mica tapats per la manca de no tenir un Estat", es queixa.
La idea de dedicar una miscel·lània a Josep Massot va sortir del filòleg i historiador Jordi Manent fruit de l'amistat familiar que tenen. Arran del vuitantè aniversari del monjo, Manent va creure convenient fer-li aquest homenatge a través d'un llibre que fos "el màxim d'ampli possible" i que "revisés tots els aspectes de la seva trajectòria". Així, en la miscel·lània s'hi troben una seixantena de veus, entre historiadors, lingüistes i literats.
Manent defineix Massot com una "persona polièdrica pel que fa referència a tot allò que ha estudiat": "És un historiador complet o tot terreny i no n'hi ha gaires com ell". En aquest sentit, explica que "és un historiador que ha estudiat la història de la literatura, la història de la llengua, la història de la Guerra Civil i, a més, té la vessant d'editor i director de moltes revistes, així com també la vessant de monjo i d'historiador de l'església".
Tot i que ja s'han fet publicacions d'homenatge a Massot, aquesta és la miscel·lània més complerta que s'ha fet mai, ja que inclou una cinquantena d'escrits inèdits i el llibre té més de 550 pàgines que estudien la seva obra i trajectòria. Algunes de les persones que participen a la publicació són Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears; el pare abat emèrit de Montserrat, Josep Maria Soler; l'historiador Borja de Riquer; l'escriptora Teresa Cabré; l'historiador Paul Preston, entre d'altres.
El coordinador del llibre relata que les recerques històriques del pare Massot en relació a la Guerra Civil han tingut "força interès" fora de Catalunya i destaca que alguns articles s'han traduït a l'alemany, francès, anglès i italià. Tot i això, lamenta que "com a catalans, partim amb desavantatge perquè el fet de no tenir un Estat fa que no es visualitzin prou els estudis literaris". "Els estudis històrics que es puguin fer queden una mica tapats per la manca de no tenir un Estat", es queixa.