20
de gener
del
2022
Actualitzat
el
21
de gener
a les
11:39h
Té una bossa de tela de supermercat i una motxilla vella plenes fins dalt amb roba i amb el que va poder rescatar de casa seva un mes després del seu desnonament forçat. Ho té apilat, però en ordre, en una cantonada del caixer automàtic del BBVA a la plaça Bages de Manresa. Porta una jaqueta gruixuda i s'ha estirat una tovallola a terra que li farà de llençol durant la nit. Salva Muñoz passarà la seva tercera nit al carrer tres mesos després d'haver-se intentat treure la vida el mateix dia que el van desnonar de casa seva.
Se'n lamenta: "per què em salven la vida si ara m'he de veure al carrer?". Si no hagués estat per la seva gossa hauria tingut èxit en l'intent. "Quan vaig quedar inconscient es va posar a bordar i els veïns van avisar la policia i aquests als bombers, que em van trobar a terra, entre el sofà i la taula", narra la versió que li van explicar. Era el 27 d'octubre a les 6 de la matinada. A 2/4 de 10 del matí era l'hora del llançament, però la policia va arribar molt abans pels lladrucs de la gossa.
Ell, en tot cas, es va despertar hores després, lligat i sondat a l'UCI de l'hospital de Sant Joan de Déu. S'hi va estar dos dies fins que el van pujar a planta de psiquiatria, on va estar-hi ingressat un mes, fins al 26 de novembre, que en veure que ni el seu fill ni el seu advocat no li donaven explicacions sobre les pertinences que tenia en el seu pis, va demanar l'alta voluntària.
Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa no li va trobar lloc on anar a dormir i es va pagar quatre nits de la seva butxaca a una pensió de Sant Vicenç de Castellet. Després l'Ajuntament li va proporcionar quatre nits més a l'alberg del Carme i, finalment, li van donar plaça a l'alberg de les antigues germanetes dels pobres.
Allà s'hi va estar gairebé un mes. La nit de Cap d'Any, però, segons explica, una espelma que havia posat en memòria de la seva mare per les festes va caure i va incendiar el plàstic que feia de funda del matalàs. "Va fer molta flama i em vaig espantar, però primer amb les mans i després amb una gerra d'aigua el vaig apagar", explica. "Allò va caure malament a la direcció, i el dia 4 de gener em van fer fora al·legant també que tenia menjar a l'habitació -menjar que sobrava dels meus àpats- i que incomplia les normes", resumeix.
Va visitar l'assistenta social i li va trobar una habitació al Soler de Sant Joan de Vilatorrada, "també només per a quatre dies". Sortint d'allà, un amic el va deixar viure a casa seva uns dies més, però havia de viatjar a Itàlia i es va tornar a quedar al carrer. Era dimarts, aquest dimarts, i va decidir que passaria les nits al caixer del BBVA de la plaça Bages.
L'inici del Covid com a origen de tot
Muñoz vivia amb dues persones més en un pis del barri de la Parada. El lloguer era de 450 euros i "entre tots tres el pagàvem bé, tant el lloguer com els subministraments". Amb l'inici de la pandèmia, però, les altres dues persones, que eren més grans que ell, van decidir anar a viure amb les seves famílies i ell es va quedar sol a l'habitatge. "Si cobres 550 euros al mes, pots pagar-ne 150, però no 450", es justifica. Va començar a acumular rebuts no pagats fins a tenir un deute d'uns 4.700 euros.
El 2 de juny tenia la primera ordre de desnonament, "però mitja hora abans em va trucar l'assistenta per dir-me que s'havia ajornat tres mesos més". "Doncs a veure si amb aquests tres mesos em busqueu una alternativa on viure", li va comentar. Però van passar els tres mesos i tot i que Muñoz contactava sovint amb l'assistenta, "la solució no arribava".
El dia 26 d'octubre al vespre va baixar al supermercat i va comprar una ampolla de conyac tot esperant una trucada d'última hora que l'informés d'un nou ajornament del llançament o d'una sortida habitacional. No va arribar cap trucada. Es va asseure al sofà, amb una mà de morter va trinxar totes les pastilles que tenia a casa, les va posar en una copa, s'hi va posar el conyac i s'ho va prendre d'un glop. Quan va obrir els ulls va preguntar "sóc al cel?", "no, ets a l'UCI de Sant Joan de Déu", li van respondre.
Dret a una vida autònoma
Muñoz es pregunta quan li ha costat a l'administració des que el van recollir mig mort de terra de casa seva. "Tenia un deute de 4.700 euros amb el llogater però, entre l'hospital i els diferents allotjaments, l'administració s'ha gastat més que aquests diners amb mi", raona. Afirma que per a l'Ajuntament li sortiria més econòmic pagar-li "la meitat d'un lloguer senzill -i l'altra meitat la pagaria jo-" que no pas habitacions d'hostals o d'albergs, "que són molt més costosos".
Amb un pis "podria recuperar la meva gossa, que és a la Protectora" i també tindria una vida autònoma, sense tuteles, "com la que tenia abans de la pandèmia quan pagava la meva part del lloguer sense problemes". Fa un any que és apuntat a Forum, però "diuen que no tenen habitatges i que aviat hauré de renovar tota la paperassa".
Abans de les 8 del matí s'aixeca "perquè arriben els treballadors del banc", i amb el fred i les pesades bosses on guarda la seva memòria tangible, es dirigeix a la plaça Sant Domènec. "Poso el cartellet i, de tant en tant algú em llança una moneda a la caixa", explica mentre ensenya la recaptació del dia: potser sortirien tres euros si contéssim tota la menudalla. A vegades es troba algú que el coneix de quan regentava algun dels dos establiments de restauració que ha tingut al llarg de la seva vida. "Ostres, Salva, qui t'ha vist i qui et veu".
"Fes-me fotos i posa el meu nom, no m'he d'avergonyir de res", sentencia.
Se'n lamenta: "per què em salven la vida si ara m'he de veure al carrer?". Si no hagués estat per la seva gossa hauria tingut èxit en l'intent. "Quan vaig quedar inconscient es va posar a bordar i els veïns van avisar la policia i aquests als bombers, que em van trobar a terra, entre el sofà i la taula", narra la versió que li van explicar. Era el 27 d'octubre a les 6 de la matinada. A 2/4 de 10 del matí era l'hora del llançament, però la policia va arribar molt abans pels lladrucs de la gossa.
Ell, en tot cas, es va despertar hores després, lligat i sondat a l'UCI de l'hospital de Sant Joan de Déu. S'hi va estar dos dies fins que el van pujar a planta de psiquiatria, on va estar-hi ingressat un mes, fins al 26 de novembre, que en veure que ni el seu fill ni el seu advocat no li donaven explicacions sobre les pertinences que tenia en el seu pis, va demanar l'alta voluntària.
Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa no li va trobar lloc on anar a dormir i es va pagar quatre nits de la seva butxaca a una pensió de Sant Vicenç de Castellet. Després l'Ajuntament li va proporcionar quatre nits més a l'alberg del Carme i, finalment, li van donar plaça a l'alberg de les antigues germanetes dels pobres.
Allà s'hi va estar gairebé un mes. La nit de Cap d'Any, però, segons explica, una espelma que havia posat en memòria de la seva mare per les festes va caure i va incendiar el plàstic que feia de funda del matalàs. "Va fer molta flama i em vaig espantar, però primer amb les mans i després amb una gerra d'aigua el vaig apagar", explica. "Allò va caure malament a la direcció, i el dia 4 de gener em van fer fora al·legant també que tenia menjar a l'habitació -menjar que sobrava dels meus àpats- i que incomplia les normes", resumeix.
Va visitar l'assistenta social i li va trobar una habitació al Soler de Sant Joan de Vilatorrada, "també només per a quatre dies". Sortint d'allà, un amic el va deixar viure a casa seva uns dies més, però havia de viatjar a Itàlia i es va tornar a quedar al carrer. Era dimarts, aquest dimarts, i va decidir que passaria les nits al caixer del BBVA de la plaça Bages.
L'inici del Covid com a origen de tot
Muñoz vivia amb dues persones més en un pis del barri de la Parada. El lloguer era de 450 euros i "entre tots tres el pagàvem bé, tant el lloguer com els subministraments". Amb l'inici de la pandèmia, però, les altres dues persones, que eren més grans que ell, van decidir anar a viure amb les seves famílies i ell es va quedar sol a l'habitatge. "Si cobres 550 euros al mes, pots pagar-ne 150, però no 450", es justifica. Va començar a acumular rebuts no pagats fins a tenir un deute d'uns 4.700 euros.
El 2 de juny tenia la primera ordre de desnonament, "però mitja hora abans em va trucar l'assistenta per dir-me que s'havia ajornat tres mesos més". "Doncs a veure si amb aquests tres mesos em busqueu una alternativa on viure", li va comentar. Però van passar els tres mesos i tot i que Muñoz contactava sovint amb l'assistenta, "la solució no arribava".
El dia 26 d'octubre al vespre va baixar al supermercat i va comprar una ampolla de conyac tot esperant una trucada d'última hora que l'informés d'un nou ajornament del llançament o d'una sortida habitacional. No va arribar cap trucada. Es va asseure al sofà, amb una mà de morter va trinxar totes les pastilles que tenia a casa, les va posar en una copa, s'hi va posar el conyac i s'ho va prendre d'un glop. Quan va obrir els ulls va preguntar "sóc al cel?", "no, ets a l'UCI de Sant Joan de Déu", li van respondre.
Dret a una vida autònoma
Muñoz es pregunta quan li ha costat a l'administració des que el van recollir mig mort de terra de casa seva. "Tenia un deute de 4.700 euros amb el llogater però, entre l'hospital i els diferents allotjaments, l'administració s'ha gastat més que aquests diners amb mi", raona. Afirma que per a l'Ajuntament li sortiria més econòmic pagar-li "la meitat d'un lloguer senzill -i l'altra meitat la pagaria jo-" que no pas habitacions d'hostals o d'albergs, "que són molt més costosos".
Amb un pis "podria recuperar la meva gossa, que és a la Protectora" i també tindria una vida autònoma, sense tuteles, "com la que tenia abans de la pandèmia quan pagava la meva part del lloguer sense problemes". Fa un any que és apuntat a Forum, però "diuen que no tenen habitatges i que aviat hauré de renovar tota la paperassa".
Abans de les 8 del matí s'aixeca "perquè arriben els treballadors del banc", i amb el fred i les pesades bosses on guarda la seva memòria tangible, es dirigeix a la plaça Sant Domènec. "Poso el cartellet i, de tant en tant algú em llança una moneda a la caixa", explica mentre ensenya la recaptació del dia: potser sortirien tres euros si contéssim tota la menudalla. A vegades es troba algú que el coneix de quan regentava algun dels dos establiments de restauració que ha tingut al llarg de la seva vida. "Ostres, Salva, qui t'ha vist i qui et veu".
"Fes-me fotos i posa el meu nom, no m'he d'avergonyir de res", sentencia.