13
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
10:16h
Quan estava a punt de jubilar-se, a final dels anys 1990, Leandre Fusté Bosch (Cassà de la Selva, 1939) va començar a escriure les seves memòries. Aprofitant el revers de fulls d'etiquetes, va anar deixant per escrit els seus records d'infantesa, a Cassà de la Selva; de joventut, com a forner a Sant Antoni de Calonge i Palafrugell; i, d'adult, a Manresa, on va establir-se i formar una família.
Vint anys després, amb l'ajuda de la seva filla, Àngels Fusté Gamisans, va decidir completar i donar forma literària a tot aquest material i fer-ne una autoedició, que va veure la llum el març de 2019. Les memòries es titulen Fent recompte de moments, sentiments i afanys... d'una vida i ara es poden llegir al web Memòria.cat i, concretament, a l'enllaç dedicat a les seves memòries.
També hi ha una breu entrevista a Leandre Fusté sobre alguns apunts de les seves memòries. De les seves respostes cal ressaltar el seu ferm compromís amb Manresa i la sardana: "Els primers anys de viure a Manresa, trobava a faltar poder ballar sardanes a la plaça, sense cap més objectiu que gaudir de la música i la dansa i de compartir-les amb altra gent. I és que, en aquells moments, la poca o molta activitat sardanista manresana es concentrava, sobretot, en les colles de competició. Al cap d'uns anys d'instal·lar-me a la ciutat, a final dels anys 1970, diferents circumstàncies van afavorir que una dotzena de persones entusiastes ens reuníssim al voltant del grup sardanista Nova Crida per canviar aquesta situació".
"Durant quaranta anys, promoure la sardana popular, la que es balla a la plaça, ha ocupat bona part de les meves energies i del meu temps lliure. També m'ha permès conèixer molta gent i fer bones amistats. El meu compromís amb la promoció de la sardana a Manresa ha estat sempre ferm i sincer, tant que molts es fan creus que no sigui manresà".
“Les meves arrels són a Cassà de la Selva i no hi renuncio pas, però, ja fa més de cinquanta anys que visc a Manresa. Després de tants anys, he après a estimar-la, bo i treballant per fer-la millor. També hi tinc la meva família, la meva esposa, les meves filles, els meus nets. No m'imagino vivint enlloc més. Soc cassanenc de naixement i manresà per vocació".
Vint anys després, amb l'ajuda de la seva filla, Àngels Fusté Gamisans, va decidir completar i donar forma literària a tot aquest material i fer-ne una autoedició, que va veure la llum el març de 2019. Les memòries es titulen Fent recompte de moments, sentiments i afanys... d'una vida i ara es poden llegir al web Memòria.cat i, concretament, a l'enllaç dedicat a les seves memòries.
També hi ha una breu entrevista a Leandre Fusté sobre alguns apunts de les seves memòries. De les seves respostes cal ressaltar el seu ferm compromís amb Manresa i la sardana: "Els primers anys de viure a Manresa, trobava a faltar poder ballar sardanes a la plaça, sense cap més objectiu que gaudir de la música i la dansa i de compartir-les amb altra gent. I és que, en aquells moments, la poca o molta activitat sardanista manresana es concentrava, sobretot, en les colles de competició. Al cap d'uns anys d'instal·lar-me a la ciutat, a final dels anys 1970, diferents circumstàncies van afavorir que una dotzena de persones entusiastes ens reuníssim al voltant del grup sardanista Nova Crida per canviar aquesta situació".
"Durant quaranta anys, promoure la sardana popular, la que es balla a la plaça, ha ocupat bona part de les meves energies i del meu temps lliure. També m'ha permès conèixer molta gent i fer bones amistats. El meu compromís amb la promoció de la sardana a Manresa ha estat sempre ferm i sincer, tant que molts es fan creus que no sigui manresà".
“Les meves arrels són a Cassà de la Selva i no hi renuncio pas, però, ja fa més de cinquanta anys que visc a Manresa. Després de tants anys, he après a estimar-la, bo i treballant per fer-la millor. També hi tinc la meva família, la meva esposa, les meves filles, els meus nets. No m'imagino vivint enlloc més. Soc cassanenc de naixement i manresà per vocació".