11
de gener
del
2022
Actualitzat
el
13
de gener
a les
10:50h
El proper dijous 13 de gener, a les 7 de la tarda, Travessa cap al 2022 portarà a terme una taula rodona sobre L’experiència estètica com a obertura al transcendent, a l'auditori d'UManresa-FUB. Hi participaran la cantant Lídia Pujol, l'arquitecte Oriol Texidor i el pintor Frederic Amat. La taula serà moderada pel musicòleg i relator de l'àmbit humà de la Travessa, Oriol Pérez Treviño. En aquesta ocasió, també es podrà seguir online en directe a través de l'Instagram live de Manresa 2022. La taula rodona, inclosa dins la 7a edició del cicle Ignàgora, comptarà amb servei d’interpretació en llengua de signes gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Manresa i CASMACS (Casal del Sord de Manresa i Comarques). Per participar en la xerrada cal fer la inscripció a través de la pàgina web de Travessa cap al 2022.
Lídia Pujol (Barcelona, 1968). Cantant d'històries, emocions i idees amb una trajectòria professional fonamentada en la música tradicional jiddisch, medieval i popular. Els continguts que nodreixen la seva música i espectacles abasten la poesia, el teatre, el pensament crític, l'espiritualitat i la política. Entre els darrers treballs publicats destaquen Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007), Mariam Matrem (2014), Iter Luminis. Un camí orientat (2017), Panikkar, poeta i fangador (2019) i Conversando con Cecilia (2021).
Frederic Amat (Barcelona, 1952). Pintor, el treball del qual desafia una única forma de categorització. La seva obra ha estat exposada i publicada a tot el món. La seva concepció oberta de la pintura l'ha portat a integrar en el seu treball creatiu múltiples llenguatges artístics. Ha realitzat escenografies per a la dansa i el teatre a partir de textos de García Lorca, Beckett, Juan Goytisolo, Koltès, i Octavio Paz. Així mateix, ha dirigit i conformat espais escènics de l'òpera El viatge a Simorgh de Sánchez Verdú i dels oratoris Oedipus Rex de Stravinsky, i Cocteau i Maddalena ai piedi di Cristo de Caldara. També ha il·lustrat diverses obres literàries com Les Mil i Una Nits o L'Odissea. En les seves intervencions en espais arquitectònics ha desenvolupat projectes que combinen pintura, escultura i ceràmica. En la mateixa direcció plural ha estès la pintura a l'àmbit de la cinematografia en pel·lícules com Viatge a la lluna, Foc al Càntir, El Aullido, Danse Noire, i Deu Dits.
Oriol Texidor (Barcelona, 1974). Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya. Es forma en les arts plàstiques de manera autodidacta, mitjançant un viatge de quatre anys que el porta a visitar i estudiar els principals museus europeus per a conèixer la Història de l’Art, i a retirar-se un temps a les muntanyes, en solitari, on començarà a pintar. L’any 2007 uneix la seva formació d’arquitecte amb la pràctica artística creant l’estudi arquitectura plàstica, especialitzat en intervencions artístiques en l’arquitectura. Les seves obres s’exhibeixen regularment, comptant amb més d’un centenar d’exposicions tant individuals com col·lectives. Ha estat premiat amb diversos reconeixements i ha estat artista resident convidat per diversos museus nacionals i internacionals. La seva obra es troba en col·leccions d’art a Espanya, Holanda, França, Bèlgica, Alemanya, Marroc, Anglaterra, Portugal i Àustria. El seu testimoni ha estat publicat en dos llibres: Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015) i La experiencia contemplativa (Kairós, 2017).
Lídia Pujol (Barcelona, 1968). Cantant d'històries, emocions i idees amb una trajectòria professional fonamentada en la música tradicional jiddisch, medieval i popular. Els continguts que nodreixen la seva música i espectacles abasten la poesia, el teatre, el pensament crític, l'espiritualitat i la política. Entre els darrers treballs publicats destaquen Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007), Mariam Matrem (2014), Iter Luminis. Un camí orientat (2017), Panikkar, poeta i fangador (2019) i Conversando con Cecilia (2021).
Frederic Amat (Barcelona, 1952). Pintor, el treball del qual desafia una única forma de categorització. La seva obra ha estat exposada i publicada a tot el món. La seva concepció oberta de la pintura l'ha portat a integrar en el seu treball creatiu múltiples llenguatges artístics. Ha realitzat escenografies per a la dansa i el teatre a partir de textos de García Lorca, Beckett, Juan Goytisolo, Koltès, i Octavio Paz. Així mateix, ha dirigit i conformat espais escènics de l'òpera El viatge a Simorgh de Sánchez Verdú i dels oratoris Oedipus Rex de Stravinsky, i Cocteau i Maddalena ai piedi di Cristo de Caldara. També ha il·lustrat diverses obres literàries com Les Mil i Una Nits o L'Odissea. En les seves intervencions en espais arquitectònics ha desenvolupat projectes que combinen pintura, escultura i ceràmica. En la mateixa direcció plural ha estès la pintura a l'àmbit de la cinematografia en pel·lícules com Viatge a la lluna, Foc al Càntir, El Aullido, Danse Noire, i Deu Dits.
Oriol Texidor (Barcelona, 1974). Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya. Es forma en les arts plàstiques de manera autodidacta, mitjançant un viatge de quatre anys que el porta a visitar i estudiar els principals museus europeus per a conèixer la Història de l’Art, i a retirar-se un temps a les muntanyes, en solitari, on començarà a pintar. L’any 2007 uneix la seva formació d’arquitecte amb la pràctica artística creant l’estudi arquitectura plàstica, especialitzat en intervencions artístiques en l’arquitectura. Les seves obres s’exhibeixen regularment, comptant amb més d’un centenar d’exposicions tant individuals com col·lectives. Ha estat premiat amb diversos reconeixements i ha estat artista resident convidat per diversos museus nacionals i internacionals. La seva obra es troba en col·leccions d’art a Espanya, Holanda, França, Bèlgica, Alemanya, Marroc, Anglaterra, Portugal i Àustria. El seu testimoni ha estat publicat en dos llibres: Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015) i La experiencia contemplativa (Kairós, 2017).