Ecologistes avisen que la requalificació del camp de Lledoners trenca el consens assolit amb la presó

Meandre, la Institució Catalana d'Història Natural, Som Natura Pla de Bages i El Saüquer reclamen un acord supramunicipal de la gestió del sòl industrial

Camp de Lledoners
Camp de Lledoners | Meandre
Redacció
27 de desembre del 2022
Actualitzat a les 12:25h
Meandre, la Delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural, Som Natura Pla de Bages i El Saüquer han fet públics els arguments a favor de la preservació dels àmbits de Mas Mollet i el Camp de Lledoners davant la pretensió de requalificar-los com a sòl industrial, tal i com ha aprovat l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada amb l'acceptació del Departament de Territori. La requalificació afectaria part del mosaic agro-forestal del Pla de Bages i el senderisme del camí de Joncadella.

Tal com ja demanava Meandre, les entitats fan una crida als ajuntaments del Bages per tal que apliquin una visió supramunicipal de la gestió del sòl industrial amb l'objectiu de "no depredar més la plana agrícola i forestal que queda".

El Pla director urbanístic del Pla de Bages (PDU) inclou els terrenys que ara es volen requalificar dins el sistema d'espais oberts i l'estructura d'espais de matriu agrícola, àrees agrícoles de secà a la plana. La modificació pretesa és contraria al PDU que preveu que aquests espais s'han de mantenir lliures de qualsevol transformació urbanística. 

Segons les entitats, el fet que existeixi el Centre Penitenciari de Lledoners "no justifica ocupar uns terrenys de valor connector que ja es van veure molt afectats per la ubicació de la presó". La requalificació dels àmbits de Mas Mollet i el Camp de Lledoners "és incoherent amb la voluntat de preservació de les planes agrícoles de la zona expressada pel consistori de Sant Joan de Vilatorrada i pel conjunt d'entitats de la societat civil, després de l'intens debat territorial produït per la implantació en aquest indret del centre penitenciari".

Entenen que la confrontació social i política que va tenir lloc en aquell moment "es va poder superar un cop acordada la voluntat de preservació de les planes agrícoles del nord-est del municipi i dels seus valors ecològics i paisatgístics". Per això, valoren com a "incomprensible" que ara el consens assolit per a la preservació "desapareix per art de màgia".

A més, les entitats ecologistes consideren "innecessari" desenvolupar nou sòl industrial, tenint en compte "l'excés d'oferta i manca de demanda existent". Actualment el Pla de Bages disposa de sòl industrial qualificat i urbanitzat "pendent d'edificació", de les mateixes característiques que el nou sòl industrial que es planteja. No cal anar més lluny que l'adjacent Pla dels Vinyats "per veure la desocupació de parcel·les existents".

Els ecologistes adverteixen que l'ordenació urbanística "ha d'estar per sobre dels interessos privats i ha de ser coherent amb les determinacions de la Llei d'urbanisme, d'evitar el consum fragmentat i inadequat del sòl". Per això entenen que s'entreveuen encara "els efectes de l'especulació urbanística que hi va haver durant la implantació del centre penitenciari de Lledoners amb compra i venda de terrenys i plusvàlues exorbitants".

Per evitar aquestes actuacions municipals, les entitats segueixen insistint en la necessitat que s'aturi "d'una vegada per totes el degoteig d'iniciatives estrictament particulars que pretenen perpetuar un model urbanístic caduc de dispersió, en detriment del sòl agrari, dels valors naturals i de la biodiversitat".

Les entitats informen que sol·licitaran entrevistes amb les alcaldies de Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós, Santpedor i Manresa per demanar "un acord modèlic de gestió supramunicipal del sòl industrial buit del Pla de Bages, amb un repartiment just i proporcional de la fiscalitat". "No és just que els municipis que més han depredat el territori tinguin avantatges fiscals respecte d'aquells que no ho han fet", valoren.