20
de desembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:36h
El proper dilluns 27 de desembre, al teatre Conservatori, tindrà lloc l'acte commemoratiu dels 125 anys de l'arribada del cinema a Manresa. L'acte consistirà en la projecció de catorze curts de Segundo de Chomón acompanyats per la música en directe dels pianistes David Martell, Mateu Peramiquel, Anna Puigmartí, Marc Pusó, Xavier Ricarte, Berta Sala i Benjamí Santacana. Les entrades són gratuïtes. Es poden recollir a través de la pàgina web del Kursaal i també a les taquilles del teatre.
Manresa se suma així a l'Any Segundo de Chomón, organitzat per la Filmoteca de Catalunya per commemorar els 150 anys del naixement d'aquest cineasta fortament lligat a Barcelona.
Aquesta selecció de curtmetratges és un recorregut per celebrar la figura de Segundo de Chomón, nascut fa 150 anys, des de dos àmbits específics: per una banda, les tècniques en què Chomón va excel·lir i li van donar reconeixement mundial: el color, els efectes especials i l'animació; i per l'altra, el cinema que va fer a Barcelona.
Els detalls d'aquest acte commemoratiu han estat presentats per Anna Crespo; regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Manresa; Gerard Quinto, en representació de Cineclub Manresa; i Joan Morros, en representació del Galliner. En la presentació, també hi ha participat els pianistes David Martell, Xavier Ricarte i Benjamí Santacana.
Segundo de Chomón Ruiz, un dels pioners del cinema europeu
Segundo de Chomón Ruiz (Terol, 1871 – París, 1929), fou un dels pioners més destacats dels primers trenta anys del cinema europeu del segle XX. Va ser freqüentment comparat amb Méliès per la seva creativitat i la qualitat de les seves obres.
Fill d'un metge militar aficionat a la fotografia i voluntari a la guerra de Cuba el 1897 i 1899, retorna a Barcelona i és llavors quan s'implicarà en la incipient industria cinematogràfica de la ciutat.
Chomón emergeix com a figura imprescindible per entendre els primers anys del cinema, des de la seva implementació amb tècniques artesanals lligades a la fotografia, fins a la consolidació d'un nou llenguatge artístic amb una indústria d'abast mundial. Des de la Barcelona del 1900, ciutat en creixement amb un ric teixit industrial i amb una bona xarxa de comunicació, Chomón i Barcelona van trobar-se per començar plegats l'aventura del cinema. Les seves estades a París i a Torí el convertiran en un personatge paradigmàtic per entendre com el cinema va esdevenir una potent indústria cultural i tecnològica.
Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran
L'acte commemoratiu de dilluns vinent ha estat organitzat conjuntament per Cineclub Manresa i el Galliner, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya; i forma part del programa Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran, que neix amb la voluntat de commemorar els 125 anys de la primera projecció cinematogràfica a Manresa i el 60è aniversari del rodatge de la pel·lícula Plácido, de Luis García-Berlanga; i amb la finalitat de reforçar la imatge i el nom de la ciutat amb el món del setè art.
La campanya està organitzada per l'Ajuntament de Manresa i diverses entitats vinculades amb el món de la cultura i el cinema: Cineclub Manresa, El Galliner, CLAM Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, Cinemes Bages Centre, Manresa Film Office i altres personalitats relacionades amb l'àmbit cinematogràfic. Compta amb la col·laboració de l'Associació Memòria i Història de Manresa.
Paral·lelament, fins al 9 de gener, al Centre Cultural el Casino encara es pot visitar l'exposició comissariada per Olga Payan que mostra la història de la relació de Manresa amb el cinema, des de la primera projecció l'any 1896, fins a l'actualitat.
Manresa se suma així a l'Any Segundo de Chomón, organitzat per la Filmoteca de Catalunya per commemorar els 150 anys del naixement d'aquest cineasta fortament lligat a Barcelona.
Aquesta selecció de curtmetratges és un recorregut per celebrar la figura de Segundo de Chomón, nascut fa 150 anys, des de dos àmbits específics: per una banda, les tècniques en què Chomón va excel·lir i li van donar reconeixement mundial: el color, els efectes especials i l'animació; i per l'altra, el cinema que va fer a Barcelona.
Els detalls d'aquest acte commemoratiu han estat presentats per Anna Crespo; regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Manresa; Gerard Quinto, en representació de Cineclub Manresa; i Joan Morros, en representació del Galliner. En la presentació, també hi ha participat els pianistes David Martell, Xavier Ricarte i Benjamí Santacana.
Segundo de Chomón Ruiz, un dels pioners del cinema europeu
Segundo de Chomón Ruiz (Terol, 1871 – París, 1929), fou un dels pioners més destacats dels primers trenta anys del cinema europeu del segle XX. Va ser freqüentment comparat amb Méliès per la seva creativitat i la qualitat de les seves obres.
Fill d'un metge militar aficionat a la fotografia i voluntari a la guerra de Cuba el 1897 i 1899, retorna a Barcelona i és llavors quan s'implicarà en la incipient industria cinematogràfica de la ciutat.
Chomón emergeix com a figura imprescindible per entendre els primers anys del cinema, des de la seva implementació amb tècniques artesanals lligades a la fotografia, fins a la consolidació d'un nou llenguatge artístic amb una indústria d'abast mundial. Des de la Barcelona del 1900, ciutat en creixement amb un ric teixit industrial i amb una bona xarxa de comunicació, Chomón i Barcelona van trobar-se per començar plegats l'aventura del cinema. Les seves estades a París i a Torí el convertiran en un personatge paradigmàtic per entendre com el cinema va esdevenir una potent indústria cultural i tecnològica.
Essencial Chomón 150 (70')
- Le Roi des dollars,1905. Trucs de màgia amb monedes d'or, curiosament estrenat abans a Barcelona que a Paris.
- L'Hereu de can Pruna, 1904. Una multitud de joves es presenten a la convocatòria d'un jove pagès per trobar esposa. Chomón adapta exitosament una pel·lícula americana.
- Les Œufs de Pâques, 1907. Recital de trucs en el que Julienne Mathieu, colaboradora i companya de Chomón, fa aparèixer des de boniques joves a bebès.
- Voyage sur Jupiter, 1909. Un rei té el desig de conèixer l'univers, gràcies a una llarga escala una nit inicia un viatge que el portarà fins al llunyà planeta.
- En avant la musique, 1907. Una directora d'orquestra dirigeix una partitura musical tot desplegant, entre les línies del pentagrama, una banda de músics en miniatura.
- Les tulipes?, 1907. Un espectacle de flors, aigua i foc, és mostrat a una jove quan de cop queda sorpresa per l'aparició del cap d'un jove faune fent ganyotes.
- Le spectre rouge, 1907. Un diable exhibeix els seus poders màgics fins que es troba una rival que li planta cara. Un exemple fascinant dels mecanismes del cinema d'atraccions en una còpia restaurada pel Museo Nazionale del Cinema de Torí.
- Sculpteur moderne, 1908. Una elegant maga ofereix a càmera tot un seguit d'escultures clàssiques, tot seguit apareix la modelació invisible de figures de Guyot.
- Papillons japonais, 1908. Un mag japonès transforma objectes i persones. D'un capoll de seda dibuixat, en farà aparèixer una magnifica dona papallona de tots colors que executarà una delicada dansa serpentina.
- Electric hôtel, 1908. Uns turistes arriben a un hotel mecanitzat i topen amb el caos. Film de referència en la història de l'animació cinematogràfica a escala mundial.
- Les Lunatiques, 1908. Canvis sobtats i balls sorprenents és el que ens ofereixen aquests personatges acabats de baixar de la lluna.
- Symphonie bizarre, 1909. Sorprenent troupe de músics i malabaristes de carrer que amb uns paraigües executen una coreografia sensacional.
- Più forte che Sherlock Holmes, 1913. Les històries del més famós dels detectius excita el somnis del protagonista, que viurà tota mena de persecucions inversemblants.
- Barcelone, principale ville de la Catalogne, 1912. Passeig per la ciutat i els seus espais més emblemàtics, com la plaça Catalunya o Colón.
- Le Roi des dollars,1905. Trucs de màgia amb monedes d'or, curiosament estrenat abans a Barcelona que a Paris.
- L'Hereu de can Pruna, 1904. Una multitud de joves es presenten a la convocatòria d'un jove pagès per trobar esposa. Chomón adapta exitosament una pel·lícula americana.
- Les Œufs de Pâques, 1907. Recital de trucs en el que Julienne Mathieu, colaboradora i companya de Chomón, fa aparèixer des de boniques joves a bebès.
- Voyage sur Jupiter, 1909. Un rei té el desig de conèixer l'univers, gràcies a una llarga escala una nit inicia un viatge que el portarà fins al llunyà planeta.
- En avant la musique, 1907. Una directora d'orquestra dirigeix una partitura musical tot desplegant, entre les línies del pentagrama, una banda de músics en miniatura.
- Les tulipes?, 1907. Un espectacle de flors, aigua i foc, és mostrat a una jove quan de cop queda sorpresa per l'aparició del cap d'un jove faune fent ganyotes.
- Le spectre rouge, 1907. Un diable exhibeix els seus poders màgics fins que es troba una rival que li planta cara. Un exemple fascinant dels mecanismes del cinema d'atraccions en una còpia restaurada pel Museo Nazionale del Cinema de Torí.
- Sculpteur moderne, 1908. Una elegant maga ofereix a càmera tot un seguit d'escultures clàssiques, tot seguit apareix la modelació invisible de figures de Guyot.
- Papillons japonais, 1908. Un mag japonès transforma objectes i persones. D'un capoll de seda dibuixat, en farà aparèixer una magnifica dona papallona de tots colors que executarà una delicada dansa serpentina.
- Electric hôtel, 1908. Uns turistes arriben a un hotel mecanitzat i topen amb el caos. Film de referència en la història de l'animació cinematogràfica a escala mundial.
- Les Lunatiques, 1908. Canvis sobtats i balls sorprenents és el que ens ofereixen aquests personatges acabats de baixar de la lluna.
- Symphonie bizarre, 1909. Sorprenent troupe de músics i malabaristes de carrer que amb uns paraigües executen una coreografia sensacional.
- Più forte che Sherlock Holmes, 1913. Les històries del més famós dels detectius excita el somnis del protagonista, que viurà tota mena de persecucions inversemblants.
- Barcelone, principale ville de la Catalogne, 1912. Passeig per la ciutat i els seus espais més emblemàtics, com la plaça Catalunya o Colón.
Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran
L'acte commemoratiu de dilluns vinent ha estat organitzat conjuntament per Cineclub Manresa i el Galliner, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya; i forma part del programa Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran, que neix amb la voluntat de commemorar els 125 anys de la primera projecció cinematogràfica a Manresa i el 60è aniversari del rodatge de la pel·lícula Plácido, de Luis García-Berlanga; i amb la finalitat de reforçar la imatge i el nom de la ciutat amb el món del setè art.
La campanya està organitzada per l'Ajuntament de Manresa i diverses entitats vinculades amb el món de la cultura i el cinema: Cineclub Manresa, El Galliner, CLAM Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, Cinemes Bages Centre, Manresa Film Office i altres personalitats relacionades amb l'àmbit cinematogràfic. Compta amb la col·laboració de l'Associació Memòria i Història de Manresa.
Paral·lelament, fins al 9 de gener, al Centre Cultural el Casino encara es pot visitar l'exposició comissariada per Olga Payan que mostra la història de la relació de Manresa amb el cinema, des de la primera projecció l'any 1896, fins a l'actualitat.