Meandre demana a Sant Joan que es replantegi la requalificació de Mas Mollet i el Camp dels Lledoners

Proposa als ajuntaments de la comarca que es posin d'acord en repartir-se proporcionalment l'IAE per evitar actuacions a favor del sòl industrial

Afectació de la requalificació
Afectació de la requalificació | Meandre
Redacció
15 de desembre del 2021
Actualitzat a les 18:49h
Meandre ha demanat a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada que es replantegi la requalificació dels camps de Mas Mollet i Camp dels Lledoners a sòl urbanitzable i ha presentat un recurs de reposició a favor de la preservació d'aquest entorn natural i agrícola. 

Per això, també fa una crida als ajuntaments del Pla de Bages per a que mancomunin serveis i gestionin els impostos d'activitats econòmiques de forma proporcional a la seva població per evitar més requalificacions innecessàries i preservar la plana agrícola i el paisatge de mosaic agroforestal que queda.

Després de 6 anys d'haver fet les al·legacions pertinents a favor de la preservació de la plana agrícola del Camp de Lledoners i Mas Mollet, Meandre ha rebut la notificació de la Generalitat de l'acord provisional de modificació puntual del POUM de Sant Joan, que ha estat aprovada també pel consistori aquest mes de novembre. Malauradament manté la requalificació del camp de Lledoners com a sol urbanitzable programat.

El maig de 2015 Meandre va presentar al·legacions a favor de la preservació de la plana agrícola de Mas Mollet i Camp de Lledoners arran de que el ple de l'Ajuntament havia aprovat la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal sector Mas Mollet – Q-Alis – Camp de Lledoners. 

Segons que explica l'entitat, la requalificació comportava un increment de l'ocupació urbana de la plana agrícola existent al voltant dels masos històrics de Mas Mollet i del Mas de les Torres de Bages i la fragmentació dels espais lliures d'aquesta part encara ben conservada de la plana agrícola del pla de Bages. Els canvis proposats es contradeien amb les directrius i els principis rectors del desenvolupament territorial establerts a la Llei d'Urbanisme. 

La requalificació és "del tot incoherent" amb la voluntat de preservació de les planes agrícoles de la zona expressada pel consistori de Sant Joan de Vilatorrada i pel conjunt d'entitats de la societat civil després de l'intens debat territorial produït per la implantació en aquest indret del centre penitenciari dels Lledoners. La confrontació social i política es va poder superar un cop acordada la voluntat de preservació de les planes agrícoles del nord-est del municipi i dels seus valors ecològics i paisatgístics. 

El Pla Director Urbanístic del pla de Bages (PDU) ja delimitava els sòls en els quals es pretén incrementar el sòl industrial com a Espais agrícoles d'interès. La modificació del POUM comporta la reclassificació d'uns sòls qualificats de Zona d'especial protecció agrícola (clau 10c) en sòl urbanitzable industrial i es tracta de la delimitació de tot un nou sector industrial inconnex enmig dels terrenys agrícoles. La proposta es justifica per donar resposta a la demanda de sòl industrial del municipi i de la comarca. Meandre valora que actualment no hi ha una demanda no servida de sòl industrial al Bages. 

Meandre va sol·licitar que s'eliminés l'àmbit discontinu de sòl urbanitzable industrial delimitat amb el nom de Subsector Q-Alis/Camp del Lledoner ja que trencava la continuïtat, la dimensió, la unitat i els valors de la plana agrícola de Mas Mollet i les Torres de Bages seguint en la línia de reducció i fragmentació de la plana agrícola de l'àrea central del pla de Bages que actua de pulmó verd i corredor ecològic del sistema urbà format per Sant Joan, Callús, Santpedor, Sant Fruitós i Manresa. Així mateix, també va demanar mesures que garantissin un entorn de protecció paisatgística del conjunt edificat, d'origen medieval, de Mas Mollet, cor de l'àrea agrícola de la zona.

L'entitat assegura que "considerem injust que hi hagi tantes diferències en la magnitud i extensió de sòl industrial entre municipis del Pla de Bages. El municipi que ha depredat més territori ha estat el més beneficiat. A tall d'exemple: Sant Fruitós recapta 10 vegades l'IAE que Sant Joan, fet que implica que els habitants de Sant Joan hagin de pagar un impost de bens i immobles (IBI) molt més alt que Sant Fruitós per cobrir els serveis públics".
 
Per això proposa als ajuntaments de la comarca que es posin d'acord en repartir-se proporcionalment l'Impost d'activitats econòmiques (IAE).