11
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
9:16h
La CUP Manresa, juntament amb Òmnium Bages-Moianès i la col·laboració de Tigre de Paper, va organitzar dijous passat la presentació del llibre Amnistia, per parlar de la necessitat de l'amnistia en el marc de repressió de l'Estat Espanyol contra la causa independentista arran del referèndum de l'1 d'octubre, i com a únic objectiu democràtic possible per donar-hi resposta. L'acte es va dur a terme a l'Ateneu Popular la Séquia, com a espai de comunitat i lluita col·lectiva.
La diputada cupaire Mireia Vehí va fer un relat acurat dels motius que l'han portat a escriure el llibre, juntament als altres autors, el fil històric que ressegueix i la concreció de la proposta política com a esquerra independentista. Una proposta indestriable del dret a l'autodeterminació i com a gest de reparació de la violència institucional.
Així va exposar la necessitat de tenir una proposta política clara i definida sobre l'amnistia, per confrontar el discurs hegemònic sobre l'indult i com a alternativa real a la llei d'amnistia de 1979, argument que des del Govern Central sempre s'utilitza per negar la necessitat d'una llei d'amnistia actual. Partint d'un recorregut històric de les lleis d'amnistia que hi ha hagut a l'Estat (dues a mans del PP i una a mans del PSOE) i de la resta d'experiències internacionals, la diputada de la CUP concloïa que la dificultat d'aplicar aquesta proposta política rau en el fet que els pilars de l'Estat Espanyol estan fonamentats sobre estructures hereves del franquisme i el domini polític i econòmic de les empreses que controlen l'IBEX 35.
Al final va deixar entreveure dubtes i debats possibles que el llibre no resol, i que tenen interès cabdal avui: el marc d'actuació de la proposta ha de limitar-se a la repressió de la causa independentista? Què passa amb la resta de causes i lluites repressives?
La diputada cupaire Mireia Vehí va fer un relat acurat dels motius que l'han portat a escriure el llibre, juntament als altres autors, el fil històric que ressegueix i la concreció de la proposta política com a esquerra independentista. Una proposta indestriable del dret a l'autodeterminació i com a gest de reparació de la violència institucional.
Així va exposar la necessitat de tenir una proposta política clara i definida sobre l'amnistia, per confrontar el discurs hegemònic sobre l'indult i com a alternativa real a la llei d'amnistia de 1979, argument que des del Govern Central sempre s'utilitza per negar la necessitat d'una llei d'amnistia actual. Partint d'un recorregut històric de les lleis d'amnistia que hi ha hagut a l'Estat (dues a mans del PP i una a mans del PSOE) i de la resta d'experiències internacionals, la diputada de la CUP concloïa que la dificultat d'aplicar aquesta proposta política rau en el fet que els pilars de l'Estat Espanyol estan fonamentats sobre estructures hereves del franquisme i el domini polític i econòmic de les empreses que controlen l'IBEX 35.
Al final va deixar entreveure dubtes i debats possibles que el llibre no resol, i que tenen interès cabdal avui: el marc d'actuació de la proposta ha de limitar-se a la repressió de la causa independentista? Què passa amb la resta de causes i lluites repressives?