10
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
9:41h
En aquest cas es dona la feliç coincidència entre l'oferta i la demanda. Coincideix una certa demanda per part dels propietaris, que volen recuperar el patrimoni que tenen en les seves finques. I per una altra banda, es consolida un petit equip de treballadors que prenen el testimoni d'un ofici que estava en vies de desaparició.
Aquest matí de dijous, al Mas de Sant Iscle, s'ha fet la presentació oficial dels resultats del programa d'ajuts per a la restauració del patrimoni de la pedra seca. Es tracta d'un projecte a tres bandes, que es promou des de Caritas Manresa, mb la implicació de la Denominació d'Origen Pla de Bages, i que té el finançament de la Fundació la Caixa.
És un projecte d'èxit, vistos els resultats. I l'èxit més important es veu a la cara de l'equip de quatre persones que aquest dijous ensenyaven, a tall d'exemple, el resultat de la seva feina, la recuperació d'una baraca de vinya a tocar del Mas de Sant Iscle, i n'explicaven el procés. Que es tracta d'una feina dura, de remoure moltes pedres.
El paper de Càritas en aquest projecte és precisament vetllar per la inserció de persones amb risc d'exclusió social. Cosa que s'ha aconseguit amb aquestes quatre persones, que gràcies a aquesta feina han pogut regularitzar la seva situació.
El paper de la DO Pla de Bages ha estat vincular aquest equip amb alguns propietaris que volguessin recuperar algun element patrimonial de les seves finques. Alguns d'aquests propietaris han estat presents en la presentació i s'han mostrat satisfets del projecte.
Aquesta implicació dels propietaris és fonamental, com ha explicat Pau Collado, coordinador d'aquest equip de constructors amb pedra seca. El programa d'ajuts ha permès fer un total de disset actuacions. L'aportació que feia la Caixa era del 50% del cost dels treballs, amb un màxim que no podia superar els 2.600 euros.
Continuarà el 2022
L'acte ha servir per anunciar que l'experiència tindrà continuïtat l'any vinent. Durant l'acte s'ha fet precisament la signatura del conveni, també a tres bandes, segons el qual la Fundació la Caixa es compromet a aportar 20.000 euros per donar continuïtat a aquestes feines de recuperació. Caritas seguirà treballant per la inserció social i la DO Pla de Bages per la vinculació del projecte amb el territori.
De feina per fer n'hi ha, i molta. Com ha apuntat Eva Farré, secretària del consell regulador de la DO, fins fa poc, al Bages, es tenien més de 4.000 barraques inventariades. Estudis més recents, però han elevat aquesta xifra fins a les 6.500 construccions. Una mostra evident de la gran repercussió històrica del cultiu de la vinya, que en ser tant estès al territori va fer que s'haguessin d'adequar els terrenys més abruptes per a poder-hi plantar vinya a través de murs de pedra seca.
D'aquí sorgeix l'estreta relació entre la pedra seca i la vinya, i de fet, el Consell Regulador DO Pla de Bages fa anys que treballa per posar en valor aquest patrimoni i fer difusió de les iniciatives que contribueixen a recuperar-lo i mantenir-lo.
Joan Soler, president de la DO Pla de Bages, ha volgut posar de relleu que es tracta d'un cas en què tothom hi guanya, i afirma que "la qualitat del paisatge és directament proporcional al benestar de la gent que hi viu".
Aquest matí de dijous, al Mas de Sant Iscle, s'ha fet la presentació oficial dels resultats del programa d'ajuts per a la restauració del patrimoni de la pedra seca. Es tracta d'un projecte a tres bandes, que es promou des de Caritas Manresa, mb la implicació de la Denominació d'Origen Pla de Bages, i que té el finançament de la Fundació la Caixa.
És un projecte d'èxit, vistos els resultats. I l'èxit més important es veu a la cara de l'equip de quatre persones que aquest dijous ensenyaven, a tall d'exemple, el resultat de la seva feina, la recuperació d'una baraca de vinya a tocar del Mas de Sant Iscle, i n'explicaven el procés. Que es tracta d'una feina dura, de remoure moltes pedres.
El paper de Càritas en aquest projecte és precisament vetllar per la inserció de persones amb risc d'exclusió social. Cosa que s'ha aconseguit amb aquestes quatre persones, que gràcies a aquesta feina han pogut regularitzar la seva situació.
El paper de la DO Pla de Bages ha estat vincular aquest equip amb alguns propietaris que volguessin recuperar algun element patrimonial de les seves finques. Alguns d'aquests propietaris han estat presents en la presentació i s'han mostrat satisfets del projecte.
Aquesta implicació dels propietaris és fonamental, com ha explicat Pau Collado, coordinador d'aquest equip de constructors amb pedra seca. El programa d'ajuts ha permès fer un total de disset actuacions. L'aportació que feia la Caixa era del 50% del cost dels treballs, amb un màxim que no podia superar els 2.600 euros.
Continuarà el 2022
L'acte ha servir per anunciar que l'experiència tindrà continuïtat l'any vinent. Durant l'acte s'ha fet precisament la signatura del conveni, també a tres bandes, segons el qual la Fundació la Caixa es compromet a aportar 20.000 euros per donar continuïtat a aquestes feines de recuperació. Caritas seguirà treballant per la inserció social i la DO Pla de Bages per la vinculació del projecte amb el territori.
De feina per fer n'hi ha, i molta. Com ha apuntat Eva Farré, secretària del consell regulador de la DO, fins fa poc, al Bages, es tenien més de 4.000 barraques inventariades. Estudis més recents, però han elevat aquesta xifra fins a les 6.500 construccions. Una mostra evident de la gran repercussió històrica del cultiu de la vinya, que en ser tant estès al territori va fer que s'haguessin d'adequar els terrenys més abruptes per a poder-hi plantar vinya a través de murs de pedra seca.
D'aquí sorgeix l'estreta relació entre la pedra seca i la vinya, i de fet, el Consell Regulador DO Pla de Bages fa anys que treballa per posar en valor aquest patrimoni i fer difusió de les iniciatives que contribueixen a recuperar-lo i mantenir-lo.
Joan Soler, president de la DO Pla de Bages, ha volgut posar de relleu que es tracta d'un cas en què tothom hi guanya, i afirma que "la qualitat del paisatge és directament proporcional al benestar de la gent que hi viu".