03
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
10:09h
La biblioteca del Centre Cultural del Casino acollirà aquest dissabte a les 12 del migdia la presentació del llibre Retrobestiari (Edicions Morera), encarregat per l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la federació d'entitats de bestiari dels Països Catalans.
Una mirada al passat. El record a una època passada amb reflexions actuals. Aquesta tardor, arreu de Catalunya es parlarà d'un concepte ben especial: Retrobestiari (Edicions Morera). Un projecte col·lectiu que fa referència als anys 70 i 80 del segle XX quan, amb la recuperació de la democràcia a Catalunya, començà la revifalla i renaixement del bestiari festiu. Un treball coral que explica i analitza en primera persona com va ser el retorn de la festa popular al carrer i de quina manera es va viure.
Tota aquesta feina, publicada ara en un llibre, és el resultat d'una tasca de més de quaranta anys realitzada per GABICP, Grup d'Amics del Bestiari i la Cultura Popular. Aquest col·lectiu, format principalment per Ramon Saumell, Abel i Salvador Masana, i amb la coordinació de Montserrat Soler, es va dedicar a estudiar i documentar la història i evolució de les figures de bestiari catalanes dels anys 70 i 80.
L'any 2017, el projecte va rebre un especial impuls gràcies a l'historiador i gestor cultural Heribert Masana, que des de finals dels anys 90 havia començat a recollir testimonis d'aquella època de més d'una trentena de persones. Totes elles van participar en la creació de les primeres versions d'algunes bèsties que trobem avui dia. Aquest seria el cas del primer Mamut de Sant Vicenç dels Horts, el primer Drac de Barcelona o la primera versió del Tolc del Clot, gens semblants als actuals.
Aquesta tardor, tot un recopilatori de figures ha agafat forma i color amb la publicació de Retrobestiari, un llibre editat per Edicions Morera i impulsat per l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. L'obra, dirigida a tots els públics, té diferents lectures i permet fer un viatge en el temps per conèixer com es feien les bèsties fa quaranta anys, amb processos de fabricació col·lectius en els quals participava tot el municipi i amb tècniques i materials constructius més efímers que els actuals. Un moment en què, lluny de protocols, regnava per sobre de tot l'espontaneïtat.
Una mirada al passat. El record a una època passada amb reflexions actuals. Aquesta tardor, arreu de Catalunya es parlarà d'un concepte ben especial: Retrobestiari (Edicions Morera). Un projecte col·lectiu que fa referència als anys 70 i 80 del segle XX quan, amb la recuperació de la democràcia a Catalunya, començà la revifalla i renaixement del bestiari festiu. Un treball coral que explica i analitza en primera persona com va ser el retorn de la festa popular al carrer i de quina manera es va viure.
Tota aquesta feina, publicada ara en un llibre, és el resultat d'una tasca de més de quaranta anys realitzada per GABICP, Grup d'Amics del Bestiari i la Cultura Popular. Aquest col·lectiu, format principalment per Ramon Saumell, Abel i Salvador Masana, i amb la coordinació de Montserrat Soler, es va dedicar a estudiar i documentar la història i evolució de les figures de bestiari catalanes dels anys 70 i 80.
L'any 2017, el projecte va rebre un especial impuls gràcies a l'historiador i gestor cultural Heribert Masana, que des de finals dels anys 90 havia començat a recollir testimonis d'aquella època de més d'una trentena de persones. Totes elles van participar en la creació de les primeres versions d'algunes bèsties que trobem avui dia. Aquest seria el cas del primer Mamut de Sant Vicenç dels Horts, el primer Drac de Barcelona o la primera versió del Tolc del Clot, gens semblants als actuals.
Aquesta tardor, tot un recopilatori de figures ha agafat forma i color amb la publicació de Retrobestiari, un llibre editat per Edicions Morera i impulsat per l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. L'obra, dirigida a tots els públics, té diferents lectures i permet fer un viatge en el temps per conèixer com es feien les bèsties fa quaranta anys, amb processos de fabricació col·lectius en els quals participava tot el municipi i amb tècniques i materials constructius més efímers que els actuals. Un moment en què, lluny de protocols, regnava per sobre de tot l'espontaneïtat.