30
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
9:32h
Tot i ser un escriptor multipremiat, les aparicions públiques del manresà Joan Jordi Miralles són escasses. En quinze anys de carrera ha fet molt poques presentacions dels seus llibres i ha concedit encara menys entrevistes.
La presentació de Marginàlia, a càrrec del mateix Joan Jordi Miralles i Olga Dyinets, tindrà lloc a la Llibreria Papasseit (carrer Barcelona, 25 de Manresa) el dijous 2 de desembre a 2/4 de 8 del vespre. Serà, com sempre, d'entrada gratuïta i oberta a tothom.
Joan Jordi Miralles i Broto (Osca, 1977) és un dels autors actuals més admirats per la crítica. Amb un estil concís i una tensió continguda, ha estat comparat amb escriptors com Raymond Carver, John Cheever o Thomas Bernhard. Ha publicat les novel·les L'Altíssim (Premi Andròmina, Edicions Tres i Quatre, 2005), L'úter de la balena (Premi Vila de Lloseta, Editorial Moll, 2010), Una dona meravellosa (LaBreu, 2014) i Aglutinació (Premi Joanot Martorell, Edicions 62, 2018), a més del volum de relats llargs La intimitat de les bèsties (premi Marian Vayreda, Empúries, 2017). Els seus relats han pres part en diversos mitjans i en antologies, entre les quals Punts de fuga (Males Herbes, 2015) i Sangassa (AdiA, 2017). En teatre, ha publicat les obres Això és Àustria (premi de Teatre Mediterrani Pare Colom, Lleonard Muntaner, 2012) i Els nens feliços (Males Herbes, 2016).
Amb Marginàlia, (Editorial Males Herbes, 2021) Joan Jordi Miralles culmina un procés de depuració de la seva narrativa que va començar amb La intimitat de les bèsties (Premi Marian Vayreda, 2016), i que l'ha portat a escriure tres narracions llargues d'un realisme psicològic contingut, però constantment a punt de desbordar-se.
La marginàlia és l'art de comentar, assenyalar i dibuixar als marges d'un llibre, per fer ressaltar tot allò que es troba en el text de manera implícita, però soterrada. A través d'aquest concepte, Joan Jordi Miralles agrupa tres narracions llargues, escrites a foc lent i estrictament realistes. Són històries quotidianes que situen els protagonistes al llindar d'una frontera moral a punt de trencar-se, a la fina línia que separa les bones intencions dels resultats inesperats. Així, en el primer relat, veiem el dia a dia asfixiant d'un pare de família vidu durant els dies més crus de la pandèmia, mentre que en el segon una senyora amb prejudicis racials viu atemorida pels canvis que està experimentant la seva ciutat; finalment, en la història que tanca el volum, un jubilat apassionat per la marginàlia i el voyeurisme passarà la nit atrapat en un atzucac inquietant.
Amb la prosa precisa i contundent que el caracteritza, Joan Jordi Miralles profana la intimitat d'uns personatges profundament humans, individus comuns que, sota una aparença de normalitat que al lector li resultarà familiar, amaguen uns impulsos difícils de confessar.
La presentació de Marginàlia, a càrrec del mateix Joan Jordi Miralles i Olga Dyinets, tindrà lloc a la Llibreria Papasseit (carrer Barcelona, 25 de Manresa) el dijous 2 de desembre a 2/4 de 8 del vespre. Serà, com sempre, d'entrada gratuïta i oberta a tothom.
Joan Jordi Miralles i Broto (Osca, 1977) és un dels autors actuals més admirats per la crítica. Amb un estil concís i una tensió continguda, ha estat comparat amb escriptors com Raymond Carver, John Cheever o Thomas Bernhard. Ha publicat les novel·les L'Altíssim (Premi Andròmina, Edicions Tres i Quatre, 2005), L'úter de la balena (Premi Vila de Lloseta, Editorial Moll, 2010), Una dona meravellosa (LaBreu, 2014) i Aglutinació (Premi Joanot Martorell, Edicions 62, 2018), a més del volum de relats llargs La intimitat de les bèsties (premi Marian Vayreda, Empúries, 2017). Els seus relats han pres part en diversos mitjans i en antologies, entre les quals Punts de fuga (Males Herbes, 2015) i Sangassa (AdiA, 2017). En teatre, ha publicat les obres Això és Àustria (premi de Teatre Mediterrani Pare Colom, Lleonard Muntaner, 2012) i Els nens feliços (Males Herbes, 2016).
Amb Marginàlia, (Editorial Males Herbes, 2021) Joan Jordi Miralles culmina un procés de depuració de la seva narrativa que va començar amb La intimitat de les bèsties (Premi Marian Vayreda, 2016), i que l'ha portat a escriure tres narracions llargues d'un realisme psicològic contingut, però constantment a punt de desbordar-se.
La marginàlia és l'art de comentar, assenyalar i dibuixar als marges d'un llibre, per fer ressaltar tot allò que es troba en el text de manera implícita, però soterrada. A través d'aquest concepte, Joan Jordi Miralles agrupa tres narracions llargues, escrites a foc lent i estrictament realistes. Són històries quotidianes que situen els protagonistes al llindar d'una frontera moral a punt de trencar-se, a la fina línia que separa les bones intencions dels resultats inesperats. Així, en el primer relat, veiem el dia a dia asfixiant d'un pare de família vidu durant els dies més crus de la pandèmia, mentre que en el segon una senyora amb prejudicis racials viu atemorida pels canvis que està experimentant la seva ciutat; finalment, en la història que tanca el volum, un jubilat apassionat per la marginàlia i el voyeurisme passarà la nit atrapat en un atzucac inquietant.
Amb la prosa precisa i contundent que el caracteritza, Joan Jordi Miralles profana la intimitat d'uns personatges profundament humans, individus comuns que, sota una aparença de normalitat que al lector li resultarà familiar, amaguen uns impulsos difícils de confessar.