Especial 25-N: entrevista

«Amb Catarsi feminista volem ensenyar els cossos que surten de la normativitat»

Amaia Txabarri Badiola és dissenyadora, directora d'art i creadora d'un projecte que defensa el feminisme a través d'una estètica transgressora.

per Anna Mira, Terrassa, Catalunya | 25 de novembre de 2021 a les 07:05 |
Amaia Txabarri, al centre de les imatges | Catarsi Feminista
Catarsi: purificació alliberadora de les emocions primàries, com ara la culpa o la por, mitjançant la contemplació d'una obra, d'una tragèdia, segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC). Amb aquesta voluntat va néixer, el passat mes de març el projecte Catarsi feminista a Terrassa, un expositor virtual on es parla de feminisme a través d'imatges transgressores.

Al voltant del Dia Internacional per l'Erradicació de la Violència cap a les Dones, que es commemora cada 25 de novembre, NacióDigital ha volgut conèixer una mica més en profunditat què s'amaga darrere d'aquestes fotografies i quins són els reptes que afronten. En una entrevista amb la seva creadora i activista feminista de Terrassa, Amaia Txabarri, es mostra sorpresa de la bona rebuda i la repercussió que està tenint el projecte.


- Què és Catarsi feminista i com neix?

- Jo soc interiorista especialitzada en escenografia i treballo sobretot en publicitat. Des d'aquí i des de la meva militància feminista durant tants anys vaig començar a pensar de quina manera podia transmetre des de l'escenografia i el feminisme. El projecte el vaig començar a pensar fa tres anys amb esbossos d'escenografies i persones oprimides, però eren massa diners fer-ho i ho vaig anar endarrerint. Aleshores va arribar la pandèmia, tenia poca feina i zero militància així que vaig tornar a pensar amb el projecte però aquesta vegada rebaixant expectatives i sense tanta escenografia. Vaig posar-me en contacte amb una coneguda que fa fotografia i amigues de l'entorn per fer de models i a poc a poc va anar sortint.


- Costa trobar dones que vulguin formar part del projecte?

- Al principi ho vaig anar dient a tot el meu entorn de dones i moltes van voler sumar-s'hi. Després, quan vam crear l'Instagram, ens van començar a contactar per oferir-se. Ara mateix tenim llista d'espera d'aquí un any. No ens les acabem!

- Esperaven aquesta allau d'oferiments?

- Vam al·lucinar una mica la veritat. Quan vam començar a publicar, en una setmana ja teníem unes 500 persones que ens seguien. Ara ja arribem als 4.000 seguidors i tot just fa vuit mesos que vam començar, el passat mes de març. Estem molt contentes perquè la gent interactua molt i ens escriuen molt per privat.

- Què pregunten?

- De tot una mica. Des dels coneixements que tenim de feminisme, intenten resoldre els temes. Ens pregunten moltes coses relacionades amb la gordofòbia, la pressió estètica, etc.

- Parlen de fotografia conceptual, quins conceptes es treballen?

- Treballem tot el ventall de temes feministes que poden haver-hi. El que passa és que en ser un projecte molt visual, la gent pregunta molt sobre el que he comentat abans. Un dels problemes que tenim, per exemple, és que amb el tema de gordofòbia, no és fàcil trobar a dones que vulguin exposar-se. I s'entén. Hi ha coses que volem transmetre, però que no arribem a trobar gent per la violència que pateixen. És important remarcar també que a banda de dones, també treballem amb gèneres dissidents. Actualment hi ha dues dones no binàries.

- Les imatges són molt expressives, que es pretén amb aquest estil?

- Realment a l'inici vam començar a fer les fotos amb molt poques eines i a poc a poc hem aconseguit més recursos i anem millorant. Però al principi era molt d'estar per casa i tenim col·laboradores de perruqueria o maquillatge, etc.

- La majoria de fotos són de dones amb el que s'anomena cos no normatiu, quin és l'objectiu?

- Hi ha molta gent que ens ha dit que estem cosificant. La gent no va entendre que ensenyéssim cossos nus i vam haver d'explicar qüestions com la gordofòbia, del fet que hi ha dones que no van a la platja perquè tenen cossos que suposadament la societat els diu que han de tapar-se perquè fan fàstic, perquè els diuen que això no és un cos per un biquini. Si decideixen portar-lo en lloc de banyador les critiquen per ensenyar la panxa. I si ho fas, et diuen que valenta! Com que valenta? Jo existeixo i puc estar així. Ensenyem els cossos de les dones i si no t'agrada que tinguin pels o com som, és el teu problema. 
 

Una de les imatges del projecte Catarsi Feminista. Foto: Catarsi Feminista


Tot això parteix de la idea de la valoració social cap a les dones. Qui no entra en aquesta normativitat, no es visibilitza enlloc. És més, les dones que no entren en aquests estereotips, s'han d'amagar. Si estàs gorda, no et pots posar unes malles o tirants perquè fas el ridícul. Podem fer una llista enorme del càstig social que pot ser un cos que no es pot vestir com vol o no troba roba per vestir-se. Tot el que surti de la normativitat s'ha d'amagar llavors nosaltres precisament el que volíem és ensenyar tot això i trencar amb la normativitat i la visibilitat que tenen només les dones normatives.

- Han rebut crítiques doncs pel projecte?

- Sí. Per sort molt poca gent, però per Instagram sí que ens van arribar algunes més. Ens han arribat missatges d'homes volent lligar amb nosaltres per xarxes o amb comentaris crítics gordofòbia i nosaltres optem pel bloqueig directe. Igualment les fotos que fem realment no hi ha molta dona gorda perquè no aconseguim que aquestes dones se'ns apropin. Però cossos que es veuen a les imatges la societat tampoc els accepta. Aquí entra per exemple la cel·lulitis, que tenim el 95% de les dones, però que en publicitat moltes vegades es treu. El que nosaltres fem és ensenyar com són els cossos.

- En aquest sentit quin és el procés de creació de les imatges? Cadascú tria com se sent més còmode?

- Hi ha dues maneres: una és la que parteix d'idees meves que trasllado a esbossos i busco la dona que més encaixa. L'altre, és la que arriba a través de les peticions de les dones i aleshores creo una nova idea. Cal dir que a les models els enviem un formulari perquè diguin que se senten còmodes, com volen sortir, si volen sortir nues o no, etc. perquè és primordial que cadascú surti com vulgui. És increïble com entren molt il·lusionades, però molt tímides o amb incerteses de saber què passarà i a poc a poc quan veuen a les altres dones ja es van emocionant. Les sessions de fotos les fem amb música forta i es crea un ambient increïble. Les dones surten molt emocionades perquè se senten valorades. Aquí tenen un espai per treure aquest empoderament i guanyar autoestima.

- A Instagram les fotos van acompanyades de texts o frases soltes. Què es pretén amb aquests missatges?

- Fem fotografia crítica feminista i per nosaltres, sense missatge el projecte no té sentit, en tant que tenim l'objectiu de difondre tots els vessants del feminisme. A vegades tot i tenir missatge no el posem. També posem frases de dones referents per visibilitzar-les, ja que sovint queden invisibilitzades per la societat.

- Una de les imatges amb més likes és la de la Verge, què es volia expressar?

- Totes les fotos tenen bastanta feina prèvia en l'àmbit estètic i de contingut. En aquesta en concret, per exemple, parlem de com ens ha influenciat la religió cristiana a les dones. La inspiració amb la Verge Maria està feta perquè al llarg de la història no s'ha tingut tant en compte que ella suposadament també va néixer de l'Esperit Sant com el seu fill i el perquè això no s'ha visibilitzat. A més a més, ho fem des d'una imatge de dona dissident, una mica impertinent i trencant.
 

Imatge sobre la Verge. Foto: Catarsi Feminista


- Per què catarsi?

- Catarsi era la paraula adequada. Per nosaltres el projecte és una explosió i volem que quan la gent vegi les fotos es quedi amb l'explosió de colors de conceptes, etc. de tot el que volem transmetre des de l'inici. Hi ha moltes maneres d'expressar. Des de la sensibilitat del blanc i negre fins a la catàrtica, com el que fem nosaltres, que és molt més explosiva. És un resum de què nosaltres fem.

- Quin recorregut té el projecte?

- Hem tingut moltes propostes des de xerrades, tallers a instituts, etc. Fa vuit mesos que vam començar i estem molt sorpreses de la repercussió tan ràpida. Fins i tot ens ha contactat una noia rapera que vol que li fem les fotos per la portada del disc. Hi ha moltes propostes sobre la taula. Entre d'altres hem començat a fer xerrades als instituts perquè la imatge i els estereotips s'han agreujat amb la pandèmia. Després de fer unes xerrades, els tallers eren catastròfics perquè el resultat és que els adolescents no s'estimaven gens i que el confinament havia empitjorat. Fins i tot les mestres ens comenten que costa fer-los fotos sense la mascareta. Tot i això hi ha molts joves que són un exemple a seguir però moltes vegades els adults els hauríem d'escoltar molt més i dedicar-los més temps. No és una qüestió individual sinó estructural.

- Quins reptes tenen per endavant?

- Hem començat a fer vídeos divertits i curts per difondre missatge i ja tenim emparaulades un parell d'exposicions de les fotos al Bages i a Barcelona. I a mitjà termini m'agradaria poder portar a terme les escenografies, el projecte inicial que vaig idear.

 
 

 

Participació