Tarima

«Els discs curts sempre m'han agradat: prefereixo quedar-me amb ganes de més que no que se'm facin pesats»

Parlem amb El Petit de Cal Eril -l'alter ego de Joan Pons- del seu darrer treball discogràfic que presentarà diumenge als Carlins en el marc del cicle Tarima

per Pere Fontanals, Manresa, Catalunya | 11 de novembre de 2021 a les 13:23 |
Joan Pons, capità d'El Petit de Cal Eril, a la Plaça Major de Vic en una imatge d'arxiu | Albert Alemany
El desembre de l'any passat el cantautor i músic guissonenc Joan Pons deia, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que la incertesa derivada de la pandèmia el feia dubtar de si acabaria o no la gira del disc Energia fosca, que havia publicat el maig del 2019. "No sé si el proper concert que farem serà per tancar la gira o per presentar un nou disc", assenyalava amb to calmat i assossegat mentre reflexionava que "no val la pena perdre el son per una situació tan poc controlable"

Al final, aquesta actitud d'acceptació i rendició a una realitat imprevisible; aquesta postura de deixar que passi el que hagi de passar, no li ha anat gens malament, a l'alma mater d'El Petit de Cal Eril: gairebé un any després d'aquelles declaracions a la ràdio pública catalana no només ha pogut acomiadar-se de les cançons d'Energia fosca sinó que ha tingut temps de gestar i enregistrar un nou àlbum discogràfic, N.S.C.A.L.H., que presentarà als Carlins de Manresa aquest diumenge, 14 de novembre, a les set de la tarda.


I ho farà programat per Tarima, el cicle de concerts impulsat per Cultura del Bé Comú que, a banda de donar veu i recer a projectes artístics singulars del territori, també busca aportar el seu granet de sorra a la campanya Fem soroll per fer teatre, una iniciativa capitanejada per la gent dels Carlins que gràcies al suport de la ciutadania, d'entitats, d'artistes i de programadors -entre d'altres- va fer possible la instal·lació, a la sala principal del teatre en qüestió, d'un nou equip de so per dotar-la de més qualitat acústica i, aconseguir, així, obrir una línia estable de programació musical.

El concert d'El Petit de Cal Eril serà el setè que s'emmarca en aquesta campanya i el cinquè que impulsa Tarima. En tots ells, l'assistència de públic ha estat un èxit. De fet, l'actuació de diumenge de Joan Pons està a poques entrades de fer el sold out. Parlem amb ell perquè ens expliqui més coses del nou treball.  

- No sabràs com acaba la història és la frase que s'amaga darrere l'acrònim N.S.C.A.L.H., que dona títol al teu primer disc postpandèmia. Aquesta història és la de la Covid?
 
- Diria que no, tot i que segurament la pandèmia s'hi veu reflectida d'alguna manera. Al final, tot el que ens passa va entrant en la música que fem.

- Així doncs, què és el que no sabrem com acabarà?

- La història de la humanitat. Sovint penso que és com una espècie de novel·la escrita col·lectivament, plena de mentides i de veritats, que ningú té ni idea de com acabarà. 

- Ni de quan ho farà!

- Exactament! I això és delirant i misteriós a parts iguals.
 
- Algun cop heu dit que intenteu, quan traieu nou disc, que soni com més diferent a l'anterior millor. No us condiciona molt, aquesta premissa?
 
- Més aviat ens anima a trobar nous sons i maneres de fer. El que busquem és no fer el mateix: no volem sentir que ens repetim. Tot i així, inevitablement hi ha elements de la nostra música que hi són sempre, tot i que en la mesura que podem, intenem canviar la resta. Per a nosaltres és més excitant i emocionant fer-ho així.
 

Imatge promocional d’El Petit de Cal Eril. Foto: Marc Cuscó


- Ha estat llarg el procés de gestació de l'àlbum? 
 
- Les cançons les vaig fer el cap d'any passat i el disc el vam gravar entre els mesos de gener i febrer. Tot ben ràpid.

- Parlant de rapidesa (en aquest cas com a sinònim de brevetat): si bé és cert que en general les vostres cançons ja no acostumaven a ser llargues, a N.S.C.A.L.H. heu fet rècord, i és que cap d'elles dura més de tres minuts. Està fet expressament?
 
- Les cançons, sobretot algunes que no arriben als dos minuts, ja eren curtes quan les vaig compondre. Sí que és cert que amb la resta de la banda vam intentar estirar-les, però no funcionava. Va ser aquí quan ens vam adonar que mai havíem fet cançons tan breus.

- Ja teníeu amb què diferenciar-vos de la resta de discos, doncs.

- Correcte! Ens encaixava perfectament. N.S.C.A.L.H és com un àlbum-resum!

- Ja ho pots ben dir. No arriba ni als vint minuts!

- A mi, els discs curts sempre m'han agradat: preferixo quedar-me amb ganes de més que no que se'm facin pesats. A més, el temps és molt relatiu: si t'escoltes el disc i t'agrada, se't farà curt; si no t'agrada, se't farà llarg duri el que duri. El temps no sempre el marca el rellotge.
 
- Creus que el bagatge musical que teniu us ha ensenyat a transmetre el que voleu de manera més concisa i directa?
 
- No ho sé... Més aviat crec que el bagatge musical ens ha ensenyat que no en tenim ni idea i que sempre comencem de zero. 
 
- És el disc més plurilingüe de tots. Hi ha algun motiu al darrere?
 
- Va sorgir de forma molt natural, i mira que a mi sempre m'havia semblat estrany barrejar idiomes en un mateix disc, però "la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida".

- Quina vas escriure primer, la que és en castellà o la italiana?

Las cosas que creo va ser la primera cançó que vaig fer del disc. Non Tornerai va venir poc després. Haguéssim pogut separar-les i fer-ne un single independent al CD, però ens va semblar que hi quedaven ben integrades. De fet, estan creades al mateix moment que la resta de temes. 
 
- Parla'ns d'aquest oli sobre tela de l'artista David de las Heras que il·lustra la portada de l'àlbum. Segur que està ple de picades d'ullet i significats ocults...
 
- El David de las Heras és un artista increïble i una persona meravellosa i molt generosa! Ens vam ben trobar, literalment, i ha aconseguit fer un retrat ple de preguntes i misteris on cadascú hi ha de trobar les seves respostes!
 
- Esteu a poques entrades d'omplir la platea d'Els Carlins. Explica'ns què trobaran els espectadors que vinguin al directe de diumenge.
 
- Els Carlins és un lloc molt especial. Recordo perfectament el primer cop que hi vaig entrar. En aquest sentit, el concert de diumenge ens ve molt de gust, sobretot pel fet que sabem que la sala on tocarem està viva no pas gràcies a les institucions, sinó per iniciativa popular! Pel que fa a nosaltres, la gent que vingui trobarà un trosset de la nostra minúscula història.
 
- Una història íntimament lligada a la cultura. Ets optimista amb el vostre futur?
 
- Quan penso en cultura penso en les persones, penso en les inquietuds dels artistes i de la gent a qui li agrada consumir art. Això és el que ens mou a nosaltres i el que més ens interessa: el futur del sector ha d'estar (i de fet hi està) en mans de les persones. Si ens refiem de les institucions ja podem plegar.

El Quiz del Tarima

- Quin és el consell que t'hauria agradat que et donessin quan vas començar amb la teva carrera musical?
Que no escoltés cap consell per fer una carrera musical.
 
- Una música i un músic amb qui t'agradaria col·laborar?
Jo Jet i Maria Ribot.
 
- Si haguessis de fer una versió d'una gran cançó seria…
És tan dificil fer versions! Vam fer Close to me, de The Cure, i crec que ja no m'atreviré amb cap altra!
 
- Un compositor o compositora amb qui t'emmirallis?
Intento no practicar aquest esport.
 
- El lloc més especial on has fet un concert?
En un centre d'observació de l'univers.
 
- L'indret que més t'inspira?
L'univers.
 
- La cançó de la teva infantesa?
Una vaca amb un vedellet en braços, del Raimon.
 
- I la que has escoltat més cops?
Nokia Tune.
 
- Acaba la frase: La música ha/hauria de ser…
• Música.

 

Participació