06
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
17:38h
L'Auditori de la Plana de l'Om ha acollit aquest dissabte un acte commemoratiu de la constitució fa 50 anys de l'Assemblea del Bages, que ha comptat amb els parlaments de l'historiador Oriol Luján, autor del llibre L'Assemblea del Bages. El pacte per la llibertat (1971-1979); els membres de l'Assemblea del Bages Josep Camprubí, Ramon Majó i Ignasi Perramon; i els representants de l'Assemblea de Catalunya, Magda Oranich i Pere Portabella.
L'Assemblea del Bages va ser el primer òrgan local unitari de lluita antifranquista de Catalunya. La primera sessió va tenir lloc el març del 1971 a l'església de Santa Maria de Camps, al terme municipal de Fonollosa, que va cedir el rector Jordi Canamases. S'hi van reunir una seixantena de persones de la comarca: membres del PSUC, de la Comissió de Promoció Política (més tard anomenada Unió Socialista del Bages), CCOO, Unió Democràtica, Partit Carlí, sectors dels moviments catòlics i representants de la societat civil.
Òmnium Bages-Moianès, Associació Memòria i Història de Manresa, Centre d'Estudis del Bages i Fundació Independència i Progrés han elaborat un manifest en el què fan una crida a commemorar aquest 50è aniversari "com a aportació al deure de memòria democràtica històrica, posant en valor la força que va tenir l'Assemblea del Bages impulsant el canvi cap a la democràcia, sumant persones i grups de diferents ideologies entorn d'uns punts compartits i acordats".
Aquest dissabte ha estat el dia, el dia abans dels 50 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària antifranquista més rellevant de Catalunya, constituïda el 7 de novembre del 1971, que va jugar un paper clau en la transició i que resumia els seus objectius en el lema "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Abans, en aquell mateix 1971, a la parròquia de Camps, es creava l'Assemblea del Bages, que s'acabaria integrant a la del país. Dos anys després, el 1973, l'Assemblea del Bages celebraria el seu segon plenari, també en terme de Fonollosa, però en aquest cas a la parròquia de Fals.
Per això, el manifest insta l'Ajuntament de Fonollosa, el Consell Comarcal del Bages i al Memorial Democràtic a considerar les esglésies de Camps i de Fals espais de memòria democràtica amb la instal·lació de plaques explicatives i la seva inclusió en les rutes catalanes de lluita antifranquista.
L'Assemblea del Bages va ser el primer òrgan local unitari de lluita antifranquista de Catalunya. La primera sessió va tenir lloc el març del 1971 a l'església de Santa Maria de Camps, al terme municipal de Fonollosa, que va cedir el rector Jordi Canamases. S'hi van reunir una seixantena de persones de la comarca: membres del PSUC, de la Comissió de Promoció Política (més tard anomenada Unió Socialista del Bages), CCOO, Unió Democràtica, Partit Carlí, sectors dels moviments catòlics i representants de la societat civil.
Òmnium Bages-Moianès, Associació Memòria i Història de Manresa, Centre d'Estudis del Bages i Fundació Independència i Progrés han elaborat un manifest en el què fan una crida a commemorar aquest 50è aniversari "com a aportació al deure de memòria democràtica històrica, posant en valor la força que va tenir l'Assemblea del Bages impulsant el canvi cap a la democràcia, sumant persones i grups de diferents ideologies entorn d'uns punts compartits i acordats".
Aquest dissabte ha estat el dia, el dia abans dels 50 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària antifranquista més rellevant de Catalunya, constituïda el 7 de novembre del 1971, que va jugar un paper clau en la transició i que resumia els seus objectius en el lema "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Abans, en aquell mateix 1971, a la parròquia de Camps, es creava l'Assemblea del Bages, que s'acabaria integrant a la del país. Dos anys després, el 1973, l'Assemblea del Bages celebraria el seu segon plenari, també en terme de Fonollosa, però en aquest cas a la parròquia de Fals.
Per això, el manifest insta l'Ajuntament de Fonollosa, el Consell Comarcal del Bages i al Memorial Democràtic a considerar les esglésies de Camps i de Fals espais de memòria democràtica amb la instal·lació de plaques explicatives i la seva inclusió en les rutes catalanes de lluita antifranquista.