27
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
16:29h
La decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar diversos punts de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004, com ara la plusvàlua que cobren els ajuntaments als venedors d'un habitatge després que es completi l'operació, pot suposar una pèrdua de gairebé 3 milions d'euros d'ingressos a l'Ajuntament de Manresa.
Per aquest impost, l'Ajuntament va ingressar 2.941.901,27 euros el 2020, i encara hi ha expedients que no s'han resolt. El pressupost d'aquest 2021 preveu una entrada de 2.920.000 euros i, tot i que encara no s'han aprovat els pressupostos per a 2022, la Regidoria d'Hisenda treballa amb unes xifres similars a les d'aquest any.
El regidor d'Hisenda, Valentí Junyent, ha assegurat que la sentència "ens afecta enormement, ja que estem parlant d'un impost que representa entre un 3% i un 4% del pressupost de l'Ajuntament”. Junyent assenyala que amb l'aprovació recent de la modificació d'ordenances fiscals de 2022, Manresa acaba "d'augmentar la pressió fiscal per mantenir la qualitat dels serveis públics, amb tot el que això comporta, i l'esforç que comporta per part de tota la ciutadania. Un augment que ens ha de permetre augmentar els ingressos en un milió, i ara ens trobem que el Tribunal Constitucional ens en pot fer perdre tres de cop”.
Per tot plegat, el regidor requereix "al Govern espanyol que adopti una solució, perquè els ajuntaments no podem quadrar el pressupost amb una minoració d'ingressos tan important. I que aquesta solució arribi de manera urgent, perquè en el cas de Manresa en aquests moments estem immersos en la fase d'elaboració del pressupost, que tenim previst portar-lo al ple de desembre”.
La decisió del Tribunal Constitucional
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat diversos punts de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004, com ara la plusvàlua que cobren els ajuntaments als venedors d'un habitatge després que es completi l'operació.
Aquest impost grava el possible augment de valor de les propietats amb el pas del temps, i el tribunal considera que els apartats anul·lats determinen que sempre ha existit un augment del valor dels terrenys, amb independència de si aquest increment s'ha produït realment i en quina quantia.
La decisió del Constitucional no té caràcter retroactiu i només afecta, per tant, a les operacions que es tanquin després de l'aprovació de la sentència. La decisió arriba arran de la qüestió d'inconstitucionalitat presentada per la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga.
La sentència compta amb el vot particular discrepant del president del tribunal, Juan José González Rivas, i els vots discrepants dels magistrats progressistes Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.
Per aquest impost, l'Ajuntament va ingressar 2.941.901,27 euros el 2020, i encara hi ha expedients que no s'han resolt. El pressupost d'aquest 2021 preveu una entrada de 2.920.000 euros i, tot i que encara no s'han aprovat els pressupostos per a 2022, la Regidoria d'Hisenda treballa amb unes xifres similars a les d'aquest any.
El regidor d'Hisenda, Valentí Junyent, ha assegurat que la sentència "ens afecta enormement, ja que estem parlant d'un impost que representa entre un 3% i un 4% del pressupost de l'Ajuntament”. Junyent assenyala que amb l'aprovació recent de la modificació d'ordenances fiscals de 2022, Manresa acaba "d'augmentar la pressió fiscal per mantenir la qualitat dels serveis públics, amb tot el que això comporta, i l'esforç que comporta per part de tota la ciutadania. Un augment que ens ha de permetre augmentar els ingressos en un milió, i ara ens trobem que el Tribunal Constitucional ens en pot fer perdre tres de cop”.
Per tot plegat, el regidor requereix "al Govern espanyol que adopti una solució, perquè els ajuntaments no podem quadrar el pressupost amb una minoració d'ingressos tan important. I que aquesta solució arribi de manera urgent, perquè en el cas de Manresa en aquests moments estem immersos en la fase d'elaboració del pressupost, que tenim previst portar-lo al ple de desembre”.
La decisió del Tribunal Constitucional
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat diversos punts de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004, com ara la plusvàlua que cobren els ajuntaments als venedors d'un habitatge després que es completi l'operació.
Aquest impost grava el possible augment de valor de les propietats amb el pas del temps, i el tribunal considera que els apartats anul·lats determinen que sempre ha existit un augment del valor dels terrenys, amb independència de si aquest increment s'ha produït realment i en quina quantia.
La decisió del Constitucional no té caràcter retroactiu i només afecta, per tant, a les operacions que es tanquin després de l'aprovació de la sentència. La decisió arriba arran de la qüestió d'inconstitucionalitat presentada per la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga.
La sentència compta amb el vot particular discrepant del president del tribunal, Juan José González Rivas, i els vots discrepants dels magistrats progressistes Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.