26
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
17:57h
El Consell Comarcal del Bages estableix les bases per impulsar un Pla director dels polígons d'activitat econòmica del territori. La institució ha treballat darrerament amb un estudi que radiografia l'estat actual dels PAE (polígons d'activitat econòmica de la comarca) del qual n'ha presentat una síntesi aquest matí a Sallent en el marc d'una jornada adreçada als agents socioeconòmics, representants polítics i professionals tècnics de la comarca. L'estudi identifica els aspectes clau per a la redacció del futur Pla Director Urbanístic del sòl industrial de la comarca sense el qual mancaria una eina de planejament urbanístic que ordeni els àmbits on es desenvolupen activitats econòmiques fonamentals per al Bages.
El document s'emmarca en les línies d'actuació estratègiques acordades al territori en el Pla d'accions per al desenvolupament econòmic del Bages, consensuat entre el Consell Comarcal del Bages i l'Ajuntament de Manresa el 2018, i també està contemplat dins les estratègies i mesures del Pla industrial del Bages per impulsar el creixement i la modernització de la indústria i per millorar la competitivitat del territori (2017-2021). Amb l'elaboració d'aquest estudi el Consell ha obtingut una diagnosi clara per poder actuar en la transformació dels polígons existents i planificar millor el futur desenvolupament industrial i econòmic de la comarca mitjançant l'impuls del Pla Director dels PAE.
Eina clau
La vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Bages, Marta Viladés, apunta que "aquest pla director que ens proposem impulsar esdevindrà clau per a la futura presa de decisions respecte la planificació urbanística del sòl industrial. La planificació i ordenació del territori a través de les figures urbanístiques ha de servir per afrontar els reptes i aprofitar noves oportunitats". Per la seva part, la consellera de l'Àrea de Promoció Econòmica i Desenvolupament Rural del Consell Comarcal del Bages, Cristina Fabregat, destaca que "necessitem una planificació urbanística més flexible que s'adapti a les necessitats reals i actuals del segle XXI, amb la sostenibilitat en el seu sentit més ampli com a pal de paller per desenvolupar les noves polítiques. Aquesta diagnosi és un exemple que amb una visió més interdisciplinar aconseguim identificar els aspectes clau del futur dels nostres polígons industrials". Afegeix que "el Pla Director Urbanístic que proposem que s'impulsi des de la Generalitat a partir d'aquesta diagnosi ens ha de permetre executar estratègies per millorar el funcionament i tenir més oportunitats per a tota la indústria del Bages".
La jornada ha inclòs una taula rodona amb la participació de l'urbanista i fundadora d'Urban-Facts, Maria Buhigas, del secretari del COAC Catalunya Central, Enric Masana, del consultor ambiental i director de projectes d'Oicos, Josep Rossell, i de la gerent de les Associacions d'Empresaris de Polígons de Bufalvent, Trullols, Pont Nou i Els Dolors de Manresa. Per la seva part, el geòleg Joan Solà ha fet la presentació i l'exposició de les conclusions del resum de l'Ànalisi global dels PAE del Bages.
Principals conclusions
L'estudi indica que en matèria d'accessibilitat es constata que el 100% dels polígons són accessibles a menys de 20 minuts en bicicleta, però només el 34,8% requereixen menys de 20 minuts a peu. S'evidencia una clara diferència entre els polígons ubicats en corredors -són els més accessibles- i aquells de major dimensió -els menys accessibles a peu o en bicicleta-. L'accessibilitat dels PAE amb transport públic presenta profundes diferències. Manresa té una accessibilitat molt bona -el 74,3% de la superfície dels PAE es situa a menys de 5 minuts caminant des d'alguna estació-. En canvi, la resta d'àrees presenten una accessibilitat global molt baixa, especialment l'Eix Sallent i Cardener, on l'accessibilitat amb menys de 10 minuts es redueix al 50% de la superfície. En base a aquestes dades, caldria millorar el transport públic intermodal entre els centres de població i els diversos PAE, per evitar la dependència excessiva del vehicle privat. També caldria explorar estratègies d'interrelació entre els diversos PAE, afavorint l'ús de serveis mancomunats.
Capacitat d'ampliació
El document apunta que la capacitat d'ampliació és un incentiu per atraure la implantació de noves activitats o per la transformació de les activitats establertes. S'observa que en termes generals l'oferta de sòl disponible als PAE és limitada, sobretot per a grans implantacions. Cal valorar també la distribució d'aquesta oferta, ja que en alguns casos està distribuïda equitativament arreu del PAE -Bages Sud-, mentre que en d'altres està excessivament concentrada -Manresa i Eix Llobregat. El planejament urbanístic ha estat, i és, un dels esculls a superar per alguns polígons, ja que l'absència de figures aprovades definitivament dificulta l'obtenció de llicències i la ubicació de noves implantacions. Només un 55% dels polígons disposen de planejament urbanístic aprovat definitivament -sobretot al Pla de Bages-, mentre que un 37% té el tràmit pendent d'iniciar -sobretot Eix Llobregat-. En relació amb aquest aspecte, s'ha detectat que un 55% dels PAE no té una urbanització completa. Són les àrees de Manresa, Eix Cardener i Bages Sud els que presenten unes majors taxes d'urbanització pendent. En canvi, l'Eix Llobregat compta amb la taxa d'urbanització completa més elevada (77%). L'estudi indica que caldria afavorir la redacció d'una figura de planejament urbanístic que permetés el desenvolupament total d'allò existent, acabin amb la manca d'urbanització de molts polígons i facilitin la ubicació de noves empreses, essent suficientment flexibles com facilitar la ubicació de diverses tipologies d'iniciatives empresarials.
Nivell d'ocupació equilibrat
L'estudi ha determinat que els PAE tenen un nivell d'ocupació equilibrat, tot i que els polígons es presenten força heterogeneïtat de situacions. Les àrees del Bages Sud i Manresa són les que presenten major ocupació, mentre que els polígons dispersos i l'Eix Llobregat són els que tenen més espais poc o gens ocupats. L'oferta de parcel·les vacants s'ubica majoritàriament en àmbits de remodelació urbanística (65%), de manera que només un 35% de la superfície vacant podria ser ocupada de manera ràpida. Els àmbits del Bages Sud i els dispersos són els que presenten major disponibilitat de parcel·les grans, en contraposició amb l'Eix Cardener i Manresa, amb escassa oferta per a grans implantacions. Un 27% de les 2000 parcel·les ocupades en els PAE tenen alguna capacitat d'ampliació, fet que denota que les empreses del Bages tenen tendència a situar-se sobre parcel·les ajustades a les seves necessitats.
PDU necessari
Partint de la manca de sòl disponible per a grans implantacions i de la falta d'una planificació industrial a escala comarcal, es considera que caldria emprendre la redacció d'un Pla Director Urbanístic del sòl industrial de la comarca del Bages que ordenés urbanísticament els PAE, que delimités noves àrees per a facilitar la implantació de noves empreses i que resolgués la manca de planejament urbanístic i d'urbanització de molts polígons. A més, aquesta figura de planejament tindria la virtut d'establir un model de desenvolupament industrial a escala comarcal que repercutiria en accions concretes a cada PAE, sempre vinculades a l'objectiu de desenvolupament comú i generació de noves activitats i oportunitats per al territori.
Recursos i connectivitat
Pel que fa a la gestió de recursos, s'han detectat diversos PAE amb problemes de sanejament -Bages Sud, Eix Cardener i Eix Llobregat-, tot i que destaca la bona infraestructura de sanejament dels PAE del Pla de Bages. Es considera essencial la resolució dels problemes de gestió de recursos. Un dels aspectes que caldria abordar a nivell comarcal, i per tant seria un aspecte clau del PDU del sòl industrial, és el sanejament de les aigües residuals de tots els PAE així com el tractament mancomunat dels residus.
Respecte la connectivitat amb l'entorn, s'ha detectat una absència de planificació per aproximar els PAE als espais naturals, paisatges i valors ambientals de la zona, sobretot en aquells de major dimensió i els que s'han situat a les vores de les vies de comunicació principals. Caldria millorar la relació amb la xarxa de camins existent, per potenciar un accés amable i, de retruc, aconseguir una millor connexió social amb els nuclis de població pròxims. En paral·lel, s'observa un elevat potencial d'autoproducció d'energia a partir de fonts renovables -principalment solar- a la majoria dels PAE, donat que les naus industrials disposen de sostre disponible i d'un consum elèctric significatiu. D'altra banda, la producció de biogàs pot esdevenir un eix potencial si se serveix dels recursos locals existents a la comarca.
Pel que fa als riscos ambientals, diversos PAE es situen en zones inundables, sobretot al Bages Sud, Cardener i Llobregat. Es recomana la redacció de plans d'autoprotecció front als principals riscos de forma mancomunada per cada polígon, evitant accions contradictòries entre les diverses empreses que conformen un sector concret.
El document s'emmarca en les línies d'actuació estratègiques acordades al territori en el Pla d'accions per al desenvolupament econòmic del Bages, consensuat entre el Consell Comarcal del Bages i l'Ajuntament de Manresa el 2018, i també està contemplat dins les estratègies i mesures del Pla industrial del Bages per impulsar el creixement i la modernització de la indústria i per millorar la competitivitat del territori (2017-2021). Amb l'elaboració d'aquest estudi el Consell ha obtingut una diagnosi clara per poder actuar en la transformació dels polígons existents i planificar millor el futur desenvolupament industrial i econòmic de la comarca mitjançant l'impuls del Pla Director dels PAE.
Eina clau
La vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Bages, Marta Viladés, apunta que "aquest pla director que ens proposem impulsar esdevindrà clau per a la futura presa de decisions respecte la planificació urbanística del sòl industrial. La planificació i ordenació del territori a través de les figures urbanístiques ha de servir per afrontar els reptes i aprofitar noves oportunitats". Per la seva part, la consellera de l'Àrea de Promoció Econòmica i Desenvolupament Rural del Consell Comarcal del Bages, Cristina Fabregat, destaca que "necessitem una planificació urbanística més flexible que s'adapti a les necessitats reals i actuals del segle XXI, amb la sostenibilitat en el seu sentit més ampli com a pal de paller per desenvolupar les noves polítiques. Aquesta diagnosi és un exemple que amb una visió més interdisciplinar aconseguim identificar els aspectes clau del futur dels nostres polígons industrials". Afegeix que "el Pla Director Urbanístic que proposem que s'impulsi des de la Generalitat a partir d'aquesta diagnosi ens ha de permetre executar estratègies per millorar el funcionament i tenir més oportunitats per a tota la indústria del Bages".
La jornada ha inclòs una taula rodona amb la participació de l'urbanista i fundadora d'Urban-Facts, Maria Buhigas, del secretari del COAC Catalunya Central, Enric Masana, del consultor ambiental i director de projectes d'Oicos, Josep Rossell, i de la gerent de les Associacions d'Empresaris de Polígons de Bufalvent, Trullols, Pont Nou i Els Dolors de Manresa. Per la seva part, el geòleg Joan Solà ha fet la presentació i l'exposició de les conclusions del resum de l'Ànalisi global dels PAE del Bages.
Principals conclusions
L'estudi indica que en matèria d'accessibilitat es constata que el 100% dels polígons són accessibles a menys de 20 minuts en bicicleta, però només el 34,8% requereixen menys de 20 minuts a peu. S'evidencia una clara diferència entre els polígons ubicats en corredors -són els més accessibles- i aquells de major dimensió -els menys accessibles a peu o en bicicleta-. L'accessibilitat dels PAE amb transport públic presenta profundes diferències. Manresa té una accessibilitat molt bona -el 74,3% de la superfície dels PAE es situa a menys de 5 minuts caminant des d'alguna estació-. En canvi, la resta d'àrees presenten una accessibilitat global molt baixa, especialment l'Eix Sallent i Cardener, on l'accessibilitat amb menys de 10 minuts es redueix al 50% de la superfície. En base a aquestes dades, caldria millorar el transport públic intermodal entre els centres de població i els diversos PAE, per evitar la dependència excessiva del vehicle privat. També caldria explorar estratègies d'interrelació entre els diversos PAE, afavorint l'ús de serveis mancomunats.
Capacitat d'ampliació
El document apunta que la capacitat d'ampliació és un incentiu per atraure la implantació de noves activitats o per la transformació de les activitats establertes. S'observa que en termes generals l'oferta de sòl disponible als PAE és limitada, sobretot per a grans implantacions. Cal valorar també la distribució d'aquesta oferta, ja que en alguns casos està distribuïda equitativament arreu del PAE -Bages Sud-, mentre que en d'altres està excessivament concentrada -Manresa i Eix Llobregat. El planejament urbanístic ha estat, i és, un dels esculls a superar per alguns polígons, ja que l'absència de figures aprovades definitivament dificulta l'obtenció de llicències i la ubicació de noves implantacions. Només un 55% dels polígons disposen de planejament urbanístic aprovat definitivament -sobretot al Pla de Bages-, mentre que un 37% té el tràmit pendent d'iniciar -sobretot Eix Llobregat-. En relació amb aquest aspecte, s'ha detectat que un 55% dels PAE no té una urbanització completa. Són les àrees de Manresa, Eix Cardener i Bages Sud els que presenten unes majors taxes d'urbanització pendent. En canvi, l'Eix Llobregat compta amb la taxa d'urbanització completa més elevada (77%). L'estudi indica que caldria afavorir la redacció d'una figura de planejament urbanístic que permetés el desenvolupament total d'allò existent, acabin amb la manca d'urbanització de molts polígons i facilitin la ubicació de noves empreses, essent suficientment flexibles com facilitar la ubicació de diverses tipologies d'iniciatives empresarials.
Nivell d'ocupació equilibrat
L'estudi ha determinat que els PAE tenen un nivell d'ocupació equilibrat, tot i que els polígons es presenten força heterogeneïtat de situacions. Les àrees del Bages Sud i Manresa són les que presenten major ocupació, mentre que els polígons dispersos i l'Eix Llobregat són els que tenen més espais poc o gens ocupats. L'oferta de parcel·les vacants s'ubica majoritàriament en àmbits de remodelació urbanística (65%), de manera que només un 35% de la superfície vacant podria ser ocupada de manera ràpida. Els àmbits del Bages Sud i els dispersos són els que presenten major disponibilitat de parcel·les grans, en contraposició amb l'Eix Cardener i Manresa, amb escassa oferta per a grans implantacions. Un 27% de les 2000 parcel·les ocupades en els PAE tenen alguna capacitat d'ampliació, fet que denota que les empreses del Bages tenen tendència a situar-se sobre parcel·les ajustades a les seves necessitats.
PDU necessari
Partint de la manca de sòl disponible per a grans implantacions i de la falta d'una planificació industrial a escala comarcal, es considera que caldria emprendre la redacció d'un Pla Director Urbanístic del sòl industrial de la comarca del Bages que ordenés urbanísticament els PAE, que delimités noves àrees per a facilitar la implantació de noves empreses i que resolgués la manca de planejament urbanístic i d'urbanització de molts polígons. A més, aquesta figura de planejament tindria la virtut d'establir un model de desenvolupament industrial a escala comarcal que repercutiria en accions concretes a cada PAE, sempre vinculades a l'objectiu de desenvolupament comú i generació de noves activitats i oportunitats per al territori.
Recursos i connectivitat
Pel que fa a la gestió de recursos, s'han detectat diversos PAE amb problemes de sanejament -Bages Sud, Eix Cardener i Eix Llobregat-, tot i que destaca la bona infraestructura de sanejament dels PAE del Pla de Bages. Es considera essencial la resolució dels problemes de gestió de recursos. Un dels aspectes que caldria abordar a nivell comarcal, i per tant seria un aspecte clau del PDU del sòl industrial, és el sanejament de les aigües residuals de tots els PAE així com el tractament mancomunat dels residus.
Respecte la connectivitat amb l'entorn, s'ha detectat una absència de planificació per aproximar els PAE als espais naturals, paisatges i valors ambientals de la zona, sobretot en aquells de major dimensió i els que s'han situat a les vores de les vies de comunicació principals. Caldria millorar la relació amb la xarxa de camins existent, per potenciar un accés amable i, de retruc, aconseguir una millor connexió social amb els nuclis de població pròxims. En paral·lel, s'observa un elevat potencial d'autoproducció d'energia a partir de fonts renovables -principalment solar- a la majoria dels PAE, donat que les naus industrials disposen de sostre disponible i d'un consum elèctric significatiu. D'altra banda, la producció de biogàs pot esdevenir un eix potencial si se serveix dels recursos locals existents a la comarca.
Pel que fa als riscos ambientals, diversos PAE es situen en zones inundables, sobretot al Bages Sud, Cardener i Llobregat. Es recomana la redacció de plans d'autoprotecció front als principals riscos de forma mancomunada per cada polígon, evitant accions contradictòries entre les diverses empreses que conformen un sector concret.