Ordenances fiscals

Els propietaris de més de dos habitatges buits a Manresa pagaran un 50% més d'IBI

El ple de l'Ajuntament aprova unes modificacions de les ordenances fiscal amb "intencionalitat política" que suposen un "canvi de mirada" respecte d'altres anys

per Pere Fontanals, Manresa, Catalunya | 22 d'octubre de 2021 a les 10:29 |
El ple de l'Ajuntament de Manresa en el moment de votar el recàrrec de l'IBI per als pisos buits | Pere Fontanals
"Quan en anys anteriors els demanàvem que no presuposessin el nostre vot en contra dels pressupostos o de les ordenances fiscals, alguns de vostès reien. Doncs avui és el dia". Així resumia el regidor de Fem Manresa, Jordi Trapé, el vot de la seva formació a favor del recàrrec del 50% en l'IBI dels pisos buits i la seva abstenció sobre la resta d'ordenances fiscals.

Abans, en el transcurs del ple d'aquest dijous, s'havia sentit alguna floreta entre les formacions de govern i els anticapitalistes per com havien anat les negociacions per transaccionar les propostes d'aquests últims en les modificacions que tenien sobre la taula el regidor d'Hisenda, Valentí Junyent, i la resta de govern municipal.


Penalitzar els propietaris de pisos buits de llarga durada


A partir de 2022, l'Ajuntament de Manresa aplicarà un recàrrec del 50% en l'IBI dels pisos buits que siguin d'un propietari que n'acumuli 3 o més en aquestes condicions. Això afectarà, segons Junyent, 190 propietaris que, segons dades municipals, tenen 605 pisos buits des de fa més de 2 anys a la ciutat, un 8,25% del total de pisos de Manresa en què no hi consta cap empadronament, que són 7.332. La recaptació per aquest increment se situarà entre 125.000 i 150.000 euros.


Malgrat que la proposta era fruit de la negociació entre el govern i Fem, la formació anticapitalista ha presentat una esmena per a què el recàrrec s'apliqués sobre la propietat  a partir de dos pisos buits, en comptes de tres. Junyent, però, ha assenyalat que administrativament seria molt més difícil lligar pisos buits amb propietaris si es feia a partir de només dos, i que creia que "per començar", estava bé fer-ho amb qui en tingués tres.

En el torn dels altres grups, el portaveu de Ciutadans, Andrés Rojo va pronosticar que "les polítiques intervencionistes en habitatge sempre són contraproduents, i aquesta mesura no posarà més habitatges en el mercat ni farà abaixar el preu del lloguer", tot i que, en una intervenció posterior va admetre que "tant de bo m'equivoqui". Rojo va qualificar la mesura com "un atac a la propietat privada" en la que "no ens hi trobaran". El cap de Ciutadans va assegurar que el que cal és "incentivar la construcció d'habitatges socials".

El PSC, per la seva banda, es va mostrar contrariat de què s'aprovi una mesura contra propietaris amb tres pisos buits, "alguns d'ells que poden ser particulars que han comprat els habitatges per als seus fills", i no contra grans tenidors, propietaris d'un mínim de 10 habitatges. Felip González va pronosticar que hi hauran al·legacions i que els supòsits que observa la proposta sobre els pisos buits amb ocupants sense contracte "beneficia més a bancs i empreses que tenen més per mà anar als jutjats, que no als petits propietaris".

El recàrrec sobre pisos buits va ser aprovat amb els vots d'ERC, Junts i Fem Manresa, tot i que no prosperés l'esmena, i amb els vots en contra de PSC i Cs.

Ordenances fiscal amb "intencionalitat política"


En el debat d'un altre dictamen, el ple de l'Ajuntament de Manresa també ha aprovat el dictamen de modificació de les ordenances fiscals per a 2022. Unes modificacions que tant per al regidor d'Hisenda, Valentí Junyent, de Junts, com per al portaveu d'ERC, Pol Huguet, com per al regidor de Fem Manresa, Jordi Trapé, esdevenen un "canvi de mirada" respecte de les modificacions d'exercicis anteriors perquè incorporen una "intencionalitat política" de millor redistribució, i de bonificació de la sostenibilitat.

En aquest cas, Ciutadans i el PSC tampoc no van donar suport a les ordenances fiscals, amb l'abstenció "dubtosa" dels primers i el vot en contra dels segons, perquè, en tots dos casos van considerar que la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària "aconsellava no fer l'increment del 2,5% en la majoria de taxes i impostos". Sobre aquest increment, tant des del govern com des de Fem Manresa es va recordar que el "nivell de vida" pujarà sobre un 4% i a més, l'Estat ha aprovar l'increment d'un 2% en el sou del personal funcionari i els treballadors municipals "que haurà d'assumir l'Ajuntament".

Malgrat assumir que no eren les ordenances fiscals que ells haguessin presentat, Fem Manresa mostrava la seva satisfacció pel fet que 7 de les 25 modificacions que havia proposat s'havien incorporat al dictamen. Modificacions amb "criteris polítics" que s'han de consolidar en els propers exercicis.

La proposta del govern es basa en un increment del 2,5% de la majoria de taxes i impostos que recapta l'Ajuntament. A nivell d'IBI, a banda de l'increment i del recàrrec per a pisos buits de llarga durada, les bonificacions que s'apliquen als immobles destinats a compravenda propietat de les empreses constructores, es rebaixa del 90 al 70%, per incentivar la seva posada al mercat.

D'altra banda, hi haurà nous beneficis fiscals per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a edificis, tant plurifamiliars com unifamiliars i naus industrials. En aquest cas, la bonificació passa del 30 al 50%, i de 2 a 4 anys, i té per objectiu el foment de l'ús d'aquesta energia renovable, especialment al sector industrial. La bonificació tindrà un topall de 200 euros anuals per Kw instal·lat.

Pel que fa a l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), l'increment del 2,5% arriba després que l'any passat els coeficients no es van modificar, mentre que els anys anteriors les pujades van ser de l'1,3% (2020) i 1,5% (2019). El 2018 es va congelar l'impost.

El govern sí que mantindrà sense canvis el 2022 l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), que ja és el màxim que preveu la llei. En aquest capítol, es manté la bonificació del 75% per als vehicles elèctrics i del 50% per als híbrids. Tampoc no s'incrementa l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que ja són al seu topall.

Pel que fa a l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, la plusvàlua, el tipus impositiu passa del 15,49% al 16,87%, tot i que el tipus continua sent entre els més baixos de les ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya i lluny encara del topall legal, que se situa al 30%. La proposta inclou també incrementar fins al màxim previst per la llei (3,7%) el coeficient per al tram d'entre 1 i 5 anys en cas d'increment de valor en les transmissions de terrenys, "per penalitzar l'especulació".

I encara en relació a la plusvàlua, hi haurà més famílies que podran accedir a bonificacions: fins ara s'aplicava una bonificació del 95% a les famílies que ingressaven menys de 13.943,53 euros anuals, i ara es beneficiaran d'aquesta mesura les que cobrin menys de 15.935.46. I per beneficiar-se de bonificacions del 70%, abans calia cobrar menys de 17.927,39 euros, i ara la xifra se situa en 19.919 euros.

En el capítol de taxes, una de les mesures que va prendre l'Ajuntament en el marc de la crisi de la Covid-19 va ser bonificar el 50% la taxa d'ocupació de la via pública amb taules i cadires, per tal de donar suport a propietaris de bars i restaurants durant la crisi de la Covid-19. La mesura es va mantenir durant el 2021 i també mantindrà el 2022.

L'increment aprovat per a la majoria de taxes també és del 2,5%. Algunes excepcions són la taxa d'escombraries domèstica, que passa de 120 a 125 euros anuals (increment del 4,1%) per fer front a l'augment del cànon per tona abocada al Parc Ambiental i amb el nou sistema de recollida de residus en preparació. Pel que fa a la taxa per als establiments i comerços, l'increment és del 6%, ja que la implantació del nou sistema a aquest sector es farà abans que el domiciliari.

D'altra banda, la taxa per a la retirada de vehicles (grua) s'unifica a 125 euros, per tal d'aconseguir cobrir el cost real del servei, que a partir del 2022 assumeix l'Ajuntament i que fins ara era deficitari i per tant havien de cobrir les arques municipals. Fins ara la taxa era de 108 euros (de 8 del matí a 8 del vespre) i de 119 (de 8 del vespre a 8 del matí) i la nova taxa s'aproxima més a la de les ciutats de mida similar.


 

Participació