Les ovelles recuperen part del seu territori

Més de quatre-cents xais inicien una travessa de tres dies entre Alpens i el pla d'Anyella, a Toses.

| 22/06/2012 a les 10:39h
Arxivat a: Societat, pastor, transhumància, ramaderia

Galeria de fotos  (A. Urgell)

Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/06/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les ovelles recorrent el camí ramader del Lluçanès. Foto: Arnau Urgell

El xiulet dels pastors, el so de les esquelles i els lladrucs dels gossos van esdevenir aquest dijous el paisatge sonor de les terres a mig camí d'Alpens i les Llosses. Una banda sonora vinculada a la transhumància de les ovelles que aquests dies ha revifat gràcies a la iniciativa del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Un primer ramat, que a l'hivern pastura al Lluçanès, va resseguir el camí ramader fins a les Llosses en la primera de les tres jornades on la calor va afectar l'avanç del ramat.

Els camins ramaders han estat històricament una de les principals vies de comunicació entre les comarques de la plana i la muntanya. Tanmateix, el declivi del sector ramader –especialment el vinculat a la transhumància- i la construcció d'infraestructures de tot tipus els han anat condemnant a l'oblit. D'aquesta situació no se n'escapa el camí del Lluçanès que uneix aquest territori amb les muntanyes del Ripollès després que progressivament es vagin unint els diversos traçats provinents del Vallès, el Garraf, l'Alt Camp i el Penedès. Al Ripollès, el camí comença a les Llosses, provinent d'Alpens, passa pel terme de Gombrèn i acaba al pla d'Anyella, al terme de Toses, després de carenar per la partió amb Castellar de n'Hug (el Berguedà). Feia més d'una dècada que un ramat no el recorre íntegrament i, fins i tot, se n'havien perdut trams importants.

La reivindicació del camí ramader, que lidera Antoni Llagostera i el Centre d'Estudis Comarcals, va cristal·litzar aquest dijous amb l'inici d'una marxa que, en tres etapes, recorre els 37 quilòmetres que uneixen Alpens amb Toses. Els dos primers trams, entre Alpens i les Viles Xiques, a tocar de Montgrony, els fan amb les més de 400 ovelles d'en Carles i en Jordi Picas. En aquest punt, s'hi unirà el gran ramat d'en Joan Picas de cal Magnet de Campdevànol, per completar la transhumància fins a les pastures del pla d'Anyella.

La primera nit, tants els pastors com els seus acompanyants, la van fer al Pujol de Llentes. Aquesta antiga casa de roturada servia tradicionalment com a punt de descans pels ramaders transhumants. El seu propietari, Josep Sagués, celebrava que després de quasi una dècada de restauració la masia recuperés per un dia la seva funció. Una altra de les ànimes de l'esdeveniment és en Llorenç Manso, veí de Sant Quirze i propietari d'una finca a les Llosses. Per un dia va tornar a experimentar l'ofici de pastor ja que ell havia fet la transhumància cinc dècades enrere. “Teníem un centenar d'ovelles però ens ajuntàvem amb quatre o cinc ramaders més i n'acabàvem pujant més de 1.000 fins al pla d'Anyella”, explica.

La primera jornada de pas pel camí ramader no va ser fàcil. La calor va afectar les ovelles i, a banda, el ramat no coneixia el recorregut. Això es va notar especialment en l'ascens al coll del Soler, partió entre els termes d'Alpens i les Llosses. Els xais es van entemarrar –un verb que darrerament han recuperat els Randellaires- i no hi havia manera que passessin a l'altre vessant. Quan els pastors ho van aconseguir, el descens es va fer a tota velocitat talment com uns ciclistes que, en fila índia, baixen un port de muntanya.

Una reivindicació d'un patrimoni

La voluntat dels organitzadors és que l'esdeveniment servei anualment per “reafirmar l'existència dels camins ramaders”. En aquest sentit, el president del Centre d'Estudis Comarcals considera que servirà tant perquè no es perdin com que se'n conegui la seva existència i, sobretot, “donar visibilitat a un sector que històricament havia tingut molta importància al Ripollès i que hores d'ara corre el risc d'extingir-se”.

L'activitat també té una vessant acadèmica ja que és un curs de la Universitat d'Estiu de Vic. A més, ha estat seleccionat com un dels dotze Campus de Cultura Popular de Catalunya. Però més enllà d'això destaca l'objectiu de recuperar un element patrimonial com són les cabanes de pastors del pla d'Anyella.

En aquest sentit, explica Llagostera, que a tots els participants se'ls ha demanat una contribució econòmica per col·laborar en una operació de micromecenatge per salvar aquests elements de mitjans del segle XIX –posats en valor pel Grup de Folkloristes de Ripoll- que amenacen ruïna.

Tota la informació al bloc de l'esdeveniment
 


  El ramat baixant cap a Santa Maria de les Llosses. Foto: Arnau Urgell

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.