Joan Oró, el lleidatà universal

«Està molt bé que el nostre referent ponentí sigui un xiquet que va amb moto i que vol portar els quartos a Andorra, però el nom de Joan Oró hauria d’estar al cap de tothom»

per Ferran Montardit, 10 de desembre de 2014 a les 00:12 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A vegades penso que els lleidatans, i els ponentins en general, no som prou conscients d’alguns dels homes i dones il·lustres en ciència que hem criat a les nostres comarques.

Les terres de Lleida han estat terra de grans botànics. Suposo que l’entorn rural ho ha afavorit: Lluís Blet (1742-?) fou botànic major de Carles III i escrigué diversos catàlegs de plantes; Pius Font i Quer (1888-1964) creà l’Escola Catalana Científica de Botànica, fundà l’Institut Botànic i l’escola catalana de Lingüística Botànica; o Francesc Blàvia (1853-1934) i el canonge Francesc González (1819-1883), que també fou matemàtic i gran aficionat a l’astronomia.


Els lleidatans som ferrenyos perquè també hem vist grans metges i metgesses: Bonaventura Roca i Labrador (1779-1838) publicà treballs sobre el tifus i la tuberculosi i introduí nous tractaments de malalties incurables en el seu temps; Jaume d’Agramunt al segle XIV va escriure el “Règim de preservació d’epidèmia, pestilència i mortaldat” un del tractats més importants sobre la pesta negra; el guissonenc Pere Castelló (1771-1850) metge reial de Ferran VII i d’Isabel II uní els estudis de medicina i cirurgia en un de sol; l’uròleg Manuel Serés (1888-1928) d’Alpicat publicà importants aportacions a la cirurgia renal; el doctor Roc Pifarré (1929-2010) una institució a nivell internacional sobre cirurgia cardíaca; el doctor en farmàcia nat a Castellserà Baldomer Bonet (1857-1925)... I dos dones pioneres en el seu temps: la doctora Martina Castells (1852-1884) fou la primera dona que es doctorà en medicina i cirurgia i Zoe Rosinach (1894-1973) fou la primera en doctorar-se en farmàcia.  Uns grans exemples de superació.

No em vull deixar en aquest repàs de científics i científiques de Ponent l’astrònom Ricard Cirera (1864-1932) d’Os de Balaguer membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona ni Joan Agell (1809-1868) de Sanaüja, president de l’Acadèmia de les Ciències de Barcelona i membre d’honor de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, a més d’inventor.

I per què m’ha vingut al cap tot això? Perquè m’he trobat gent de Lleida que a la pregunta sobre qui era Joan Oró (1923-2004) només m’ha sabut contestar que és el nom d’un institut. Joan Oró! El lleidatà més internacional. Que dic internacional, és universal si ens fixem en les seues anotacions sobre l’origen de la vida. Vida portada pels cometes que vénen des del cinturó de Kuiper i el núvol d’Oort, sí, molt lluny. Els professors de ciències hem de fer una gran pedagogia per a divulgar la seua biografia plena de valors i la seua obra dins de la bioquímica i l’astronomia. Està molt bé que el nostre referent ponentí ara mateix sigui un xiquet somrient que va amb moto i que vol portar els quartos a Andorra, però el nom de Joan Oró hauria d’estar al cap de tothom.

I si em permet que li robi una mica més de temps del que vostè ja ha invertit llegint aquest article, li faig saber que la Paeria juntament amb la col·laboració de la Fundació Oró ha muntat tota una exposició als baixos de l’auditori Enric Granados per tal d’ajudar a descobrir qui fou aquest grandíssim homenot. Tothom hi hauria de passar, estarà oberta fins el dia 8 de gener. No se la perdin, i no es preocupi pel que facin a la tele mentre vostè ho visita, estaran parlant de futbolistes o retransmetran alguna cosa de la Fórmula 1. La ciència també és cultura.

 

 

Ferran Montardit
Nascut a Lleida el desembre de 1975. De petit vaig ser criat entre pagesos de la partida de Vallcalent i carrinclons del barri de Sant Llorenç, i això de gran s'ha notat. Llicenciat en Matemàtiques ara em dedico a l'ensenyament. Aplequista, col·leccionista musical i abonat del Lleida Esportiu. Interessat per tota la cultura de Ponent m'he dedicat a estudiar el patrimoni lingüístic i he escrit els llibres "Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català" i "Lo Lleidatà és fàcil. Txarra'l sisquere.

Twitter: @FerranMontardit

Bloc: lo-lleidata.blogspot.com.es  
20/07/2016

El bon tracte humà del Santa Maria

06/07/2016

La justícia és un catxondeo

15/06/2016

Per la boca s’escalfa el forn

01/06/2016

El Segre de negre

19/05/2016

Maig festós, posa la filosa a redós

11/05/2016

Benvolgut Albert

20/04/2016

Blau al firmament

06/04/2016

Alcalá de Henares

16/03/2016

Cases de discos

02/03/2016

Avui parlem del temps

Participació