El primer cop del fill de la crisi

«Em va demanar que el despertés ‘ben d’hora ben d'hora’ – i ho va fer, sorneguer, amb un gall que guardiolejava- ‘perquè jo, per votar, si convé m’aixeco a les sis’»

| 10/11/2014 a les 00:07h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/11/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Té setze anys. Aparença de cupaire desmenjat, barba descuidada i dos metres d’alçada. Li encanta dormir i menjar. Estudia batxillerat científic per allò de ser pràctic i tenir sortida laboral, malgrat que les seues aptituds acadèmiques siguin unes altres, si és que en té. No demana res. Llegeix, navega per internet, surt de tant en tant amb els col·legues i s’estima amb bogeria la seua gossa. A l’institut li han demanat que escrigui com a exercici un article periodístic i ha analitzat, amb cert escepticisme adult, el fenomen ‘Podemos’. No suporta la xenofòbia, el menyspreu a la gent gran i el maltractament animal. Està al cas de tot, sense fer soroll.
 
És un dels fills de la crisi, que observa com diàriament els seus pares, autònoms, s’escarrassen perquè no els falti de res a ell i a son germà. Abans-d’ahir em va demanar que el despertés ‘ben d’hora, ben d’hora’ – i ho va fer, sorneguer, amb un gall que guardiolejava- ‘perquè jo, per votar, si convé m’aixeco a les sis’. A mig quart de deu estava al col·legi electoral, al costat del petit de vuit anys i meu, que l’observava. Excepcionalment nerviós, conscient que estava a punt de perpetrar el seu ‘primer cop’, com en aquella cançó de La Trinca, omplia tremolós el formulari-denúncia mentre suportava amb estoïcisme que la pesada de sa mare li fes fotos per l’ocasió.
 
Portàvem les butlletes impreses de casa. Vam guardar fila pacientment fins que ens va tocar. Va lliurar el carnet, amb un número astronòmicament alt, al president de la mesa, que amb rialla de complicitat li va donar l’enhorabona. Ell li va donar les gràcies amb rialla de ferros.
 
Feliços i tranquils, vam sortir del col·legi. Caminàvem cap al cotxe mentre les gotes fredes de pluja mullaven els carrers inusualment transitats de famílies amb aire de festa. Pensatiu, em va preguntar sobre la possibilitat d’unes eleccions properes: ‘i jo no podré votar, no?’. Em vaig treure d’un tupper simbòlic la resposta precuinada: que només li queden dos anys curts per assolir la majoria d’edat i que llavors, ja serà ciutadà de ‘ple dret’. No gaire convençut, va callar.
 
Jo, en canvi, em pregunto si d’aquí dos anys els esdeveniments que haurà viscut li hauran conservat aquestes ganes contingudes que ahir va poder materialitzar, o, en canvi, se n’haurà afartat tant que ja no voldrà saber res. Perquè la seva première fois té un no se què de coitus interruptus. I que en un futur proper continuï amb idèntica alegria o li tallin de soca-rel depèn de tots nosaltres. Temps al temps.
 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Votarem per tu!
JRR, 10/11/2014 a les 17:05
+1
-0
El record del primer cop que vas a votar és inesborrable i si ha tingut la sort de fer-ho als 16 anys, encara més. Si es perd algunes de les teòriques i esperades pròximes votacions, que estigui tranquil. Encara que ara no ho pugui fer, li queda tota la vida per davant. I en cas que sigui així, votarem per tu!
CONNECTAR AMB LA REALITAT
ORIOL GODAY, 24/12/2015 a les 11:40
+0
-0
No hem de dramatitzar.En dos anys se´n farà un tip de votar,a més, perque, evidentment,serà major d´edat,amb els avantatges i inconvenients de ser-ho;i el seu vot serà vàlid.
A més,és de ciències.Els de ciències,les seves assignatures ho comporten, estan acostumats a deduir.Per tant,davant els tràngols i clatellades de la incertesa de la crisi actual,saben enginyar-se-les per afrontar-les millor. Sí, encara que sigui a mentalitzar-se oportunament,connectant amb la realitat perque se n´han fet un tip de resoldre problemes.Sí,però,a més,d´aquells que no són màgics,que s´han d´anar solucionant,"step by step",sabent que pots refer el plantejament i resolució si t´equivoques.
Com són adaptables,agraeixen que no se´ls menteixi,saben que ni som omnipotents.Saben RELATIVITZAR.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Rosa Peroy
Lleida, 1967. Periodista freelance. Directora continguts revista Altanto. Faig entrevistes culturals al diari La Mañana. Redactora a Ràdio Rosselló i a la Xarxa. Comunicació Consell Comarcal del Segrià. Blogger a Lleida.com.
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido | PP
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
Àngel Ros, alcalde de Lleida. | ACN
01/01/1970
El PSC, PP, i Ciutadans han votat en contra d'una moció presentada per les formacions independentistes i els comuns
Méndez de Vigo, dreta, amb el Ministre de Justícia | Europa Press
01/01/1970
El Ministre de Cultura assegura que ja hi ha hagut molts recursos en aquest litigi
Presentació del documental «Perseguits i salvats», amb la supervivent Paquita Sitzer i familiars dels refugiats | La Xarxa / Joval Arderiu
Esteve Plantada
01/01/1970
El documental s'ha estrenat aquest dijous a l’auditori Meyer del MACBA i arriba a les televisions locals el dissabte 25 de novembre | L'obra i l'acte constitueixen un toc d'alerta davant la reaparició cada vegada mes alarmant de l'antisemitisme a Europa