Opinió

Nyerros i cadells

«Per nosaltres la unitat és un miratge salvatge. Una droga d’al·lucinacions mai vistes. Per això ens la colen: perquè som addictes a l’estupefaent fals i nociu de la unitat»

per Francesc Canosa, 3 de juliol de 2018 a les 22:02 |
Hi ha gent que creu que tot comença amb els Nyerros i Cadells. Segles de divisió i castanyots. Street fighter a la catalana. Bandes. Gangs of Catalonia. Els nyerros defensaven els drets dels senyors. Els cadells els dels pagesos. Segles (entre el XIII i el XVII) de pinyes, mastegots, rivalitats, pugnes. Catalunya dividida, esquarterada, trossejada. Catalunya carnisseria. Som filets. Bistecs. El país a llonzes. Se’ns diu això. Ens creiem això. Que som un país sempre dividit, enfrontat. Que li fots una puntada a una pedra i surten mil catalans emprenyats entre ells: el que defensa la petanca líquida; el que defensa la petanca sòlida; el que sosté que la petanca és un hexàgon que ha fet règim. El que creu que la petanca... Ens creiem que som una partida de petanca permanentment estavellada. Xocant, topant, col·lisionat. Clar, això només passa aquí: l’infern sempre és Catalunya.

El cel és fora. Ens fan creure que la història dels altres països és modèlica, exemplar, perfecta, celestial. Ells no s’han dividit mai. Ells són de ferro colat. De ciment armat. Ells són un. Ells són la gènesi de la unitat. Per nosaltres la unitat és un miratge salvatge. Una utopia. Un ideal. Una droga d’al·lucinacions mai vistes. Per això ens la colen: perquè som addictes a l’estupefaent fals i nociu de la unitat. Pura il·lusió. Narcòtic irreal. Els altres són una comunió. Nosaltres una genuflexió. Superem la ruqueria. Només hi ha països que superen els traumes i d’altres que viuen dins dels traumes com en un jacuzzi de felicitat en formol. Superem-ho.


Superar. Ultrapassar. Sobresortir. Passar. Vèncer. Guanyar. La unitat no s’aconsegueix amb acords entre nul·litats, ineficàcies, inexistències. Ni amb crits enrogallats de la propaganda del dir i no fer. No. Fixem-nos que units estan els unionistes, els nacional-el-que-faci-falta. No tenen acords públics. S’entenen amb la unitat de la mirada, del destí, del desig. Volen guanyar: això és la unitat. Vol guanyar el sobiranisme? Ho veurem a la carretera. A la que ens porta a les eleccions municipals. Ja ens hi podem posar fulles, o agulles, però sense unió no hi ha solució. No tinc ni idea si l’independentisme ha de fer llistes unitàries, integrals, avinents, cohesionades, androcèntriques, siderals... No sé si s’han de fer primàries, secundàries, terciàries, binàries, culinàries... No sé. En tot cas s’han de fer llistes, pactes, acords de construcció unitària. Com que venim d’una destrucció tot el que sigui construcció d’unitat fa tremolar. Fan por els que volen construir el país. Perquè tot el que en un país normal (d’aquests que creiem que neixen, creixen i es reprodueixen units i perfectes) està al servei de la construcció aquí es conspira contra ella. La construcció unitària és subversiva. Però això només es fa si es vol guanyar, si es vol vèncer. Si es vol sortir de la presó i de l’exili interiors i exteriors.

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
10/07/2018

De Capri a Llarena

03/07/2018

Nyerros i cadells

26/06/2018

Pacte de Sant Sebastià 2, la mus pel·lícula

19/06/2018

​Pedro Sánchez ho solucionarà tot

12/06/2018

L’Estat, incapacitat per al diàleg?

05/06/2018

La medecina Borrell no divideix

29/05/2018

La cultura és tortura

22/05/2018

​L’experiment Pedro Sánchez de Rivera

15/05/2018

Micro història de la balcanització de Catalunya

08/05/2018

Talpalunya i Solalunya

Participació