Opinió

Negociació

«Ens cal trobar quina plàstica i quin estil hi donem, a la nostra política, que l’hem de voler capaç de seduir l’adversari en termes democràtics»

| 11/06/2018 a les 22:01h
En l’entrevista que Pep Martí Vallverdú ha fet per a aquest diari al Dr. Daniel Innerarity, quan li pregunta si la formació dels nous governs, aquí i allà, la veu com una oportunitat per resoldre'l, el conflicte entre Catalunya i Espanya, el catedràtic de Filosofia Política a la Universitat del País Basc respon que, arribats fins aquí, "probablement, les dues parts, l'Estat i el sobiranisme, hagin descobert ja que les seves forces són suficients per donar batalla, però insuficients per guanyar-la de manera rotunda, i que l’altra part és irreductible".

I feta aquesta constatació, conclou que "es poden preparar per passar a una fase ulterior, que és la negociació". I és justament de negociació de què també parlava aquest cap de setmana el president Torra arran de la trobada que té prevista amb el president Pedro Sánchez. "Parlem molt de diàleg però potser hauríem de començar a utilitzar la paraula negociació. Negociació de govern a govern. Bilateralitat entre Catalunya i Espanya".


¿I què negociaran si l’Estat, ara i sempre, no es mou ni es mourà de la seva voluntat de garantir la unitat territorial d’Espanya? "Jo li diré –diu el president de la Generalitat- que surto d’un referèndum i d’una declaració d’independència". Cert. Però si negociar entenem que vol dir discutir i tractar sobre alguna cosa per tal d’aconseguir-la, per tal d’arribar a un acord, ¿de què és que hem de negociar amb Madrid, si el mateix president ja deia diumenge que "sortim d’un referèndum i d’una declaració d’independència", de com comencem a transitar cap al procés constituent, tal i com la CUP defensa de manera inamovible?

Encara no hi som, allà on anem. Però la convicció de les paraules del president quan diu, literalment, "treballo amb la voluntat que el país sigui independent. Aquest és el meu objectiu" marca la línia política del seu govern. Ni política autonòmica ni independents, lliures i sobirans, doncs. Trànsit. Ara caldria saber si aquesta també és la línia política dels partits que hi donen suport, a aquest seu d’executiu. 

Si, doncs, Catalunya arriba a Madrid marcant que sortim d’un referèndum –que és el punt d’arrencada que marca el president-, vol dir que és del 1r d’octubre d’on partim, la qual cosa evidencia que hem d’entendre que el govern treballa un procés constituent. Però malgrat tots els malgrats, no se'ns reconeixerà la nostra voluntat, expressada en un vot, si no el pactem amb l’Estat, un referèndum, oi?  

Per tant, entre una política radical i actuar sense decidir, que vol dir que depenem d’algú altre, ens cal trobar quina plàstica i quin estil hi donem, a la nostra política, que l’hem de voler capaç de seduir l’adversari en termes democràtics. I potser ens caldria una política feta amb el just equilibri d’un cor racional i d'una raó sentimental. Hi hem de saber trobar l'estil. I no és gens fàcil, amb tantes estètiques no només distintes. També distants!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Goiat va ser alliberat a Isil fa exactament dos anys
Goiat va ser alliberat a Isil fa exactament dos anys | Piroslife
01/01/1970
Aquesta decisió s'ha pres després dels reiterats atacs a animals i l'apropament del plantígrad a nuclis urbans
Un mòbil
Un mòbil | Pixabay
01/01/1970
L'aplicació es va crear el 2009 i, durant aquest temps, ha introduït tot tipus de canvis
El Síndic de l'Aran amb Ernest Maragall
El Síndic de l'Aran amb Ernest Maragall | ACN
01/01/1970
Són les principals reivindicacions que ha expressat coincidint amb la Festa d'Aran, on el conseller Ernest Maragall també s'ha mostrat partidari d'"enfortir" i "ampliar" els drets del govern aranès
Laura Borràs, consellera de Cultura
Laura Borràs, consellera de Cultura | ACN
01/01/1970
La nova titular de Cultura critica el "paper indigne" durant el 155 d'un ministre jugant "a fer de conseller"