Silencis que fereixen

Els nostres conciutadans del PSC ens estan dient diverses coses. La primera que nosaltres som una part, i ells són de l’altra part. També ens estan dient que cridar a favor de la democràcia, dels drets i llibertats i en contra de la repressió és voler patrimonialitzar la convivència

| 14/04/2018 a les 01:24h
Diuen que Martin Luther King deia que “no recordarem tant els insults dels nostres enemics, com els silencis dels nostres amic”.

I diuen que era Desmond Tutu qui deia que “si et mantens neutral en situacions d’injustícia, llavors és que has triat el costat de l’opressor”.

Me venen a la ment aquestes frases quan llegeixo en aquesta noticia que els socialistes del Consell dels Pirineus Orientals (Catalunya nord, Estat Francès) participaran en la manifestació d’aquest diumenge contra la repressió, pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió. Tot per reclamar que: Us volem a casa! Aquesta manifestació és convocada per l’Espai Democràcia Convivència, espai transversal de diferents i diverses entitats composat des dels sindicats, fins Òmnium Cultural i l’ANC.

Els nordcatalans socialistes no estaran acompanyats dels seus companys de la Comunitat Autònoma Catalana del PSC. Perquè no s’hi senten interpel·lats. Perdó, sí que s’hi senten, però de manera negativa. Diuen que la voluntat de la manifestació és patrimonialitzar el concepte de convivència i que només representarà una de les parts del conflicte.

Amb aquestes manifestacions els nostres conciutadans del PSC ens estan dient diverses coses. La primera que nosaltres som una part, i ells són de l’altra part. També ens estan dient que cridar a favor de la democràcia, dels drets i llibertats i en contra de la repressió és voler patrimonialitzar la convivència. Ens estan dient que si volem conviure hem d’acceptar que s’estigui en contra d’aquests crits. Ens parlen de “reconciliació” però no es volen manifestar amb “nosaltres, l’altra part” si cridem democràcia, llibertat.

Doncs ho sento, però no ho entenc. No entenc que els nostres conciutadans dels PSC es manifestin amb PP, amb C’S, amb Societat Civil Catalana, amb .... Amb el que ells denominen com una de les parts. Amb aquells que criden “Puigdemont a prisión”. Amb aquells que diuen que els activistes republicans som violents. Amb aquells que volen tancar Tv3, i acabar amb el sistema d’educació català. Amb aquells que el que patrimonialitzen és la repressió.

I sincerament això em fa mal. Perquè aquest país l’hem de continuar construint entre tots, i ells sempre han format part d’això que diem “aquest país”. Perquè sempre han considerat que Catalunya és la societat que tenen la responsabilitat de millorar. Perquè sempre han format part d’aquella transversalitat que ha arriscat l’interès particular per treballar per l’interès col·lectiu de la ciutadania. Perquè van ser els propulsors de l’estatut del 2006, que va ser l’últim intent d’acord bilateral entre Catalunya i Espanya, i per tant són les principals víctimes de la “cepillada” que la voluntat popular catalana va patir. Perquè són el partit de Maragall, de Pallach, de tants i tantes que van treballar tota la seua vida per la llibertat, per la democràcia, per la cohesió, contra la repressió. Perquè els seus companys nord-catalans sí que hi són en la reclamació catalana per la llibertat.

No ho entenc, i em fa mal. Però no renuncio. No renuncio a que tots aquells companys i companyes amb els que sempre hem compartit lluites ara s’incorporin a la lluita per la llibertat.

Els silencis fereixen, però mentre ens fereixen vol dir que encara no hem renunciat a ells. Jo vull recobrar l’unitat del 2006 en que la transversalitat del país va fer un exercici de sobirania fent una última proposta de convivència comuna amb Espanya. Aquella transversalitat s’estructurava al voltant dels principis de llibertat, democràcia, sobirania i voluntat de diàleg. Aquests mateixos principis amb els que es convoca la manifestació de diumenge. I els mateixos principis que ens han de marcar l’acció política nacional i municipal. Companys us volem amb nosaltres en la lluita contra la repressió, per la democràcia, per la llibertat. Companys socialistes tenim l’oportunitat de reconstruir els espais comuns. Només amb una línia vermella, la sobirania popular. En tenim ocasió, ara. En tindrem ocasió en les eleccions municipals. Aprofitem-la, construïm la llibertat, enderroquem la repressió, fem-nos lliures.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Andreu Vázquez
Àngel Ros, alcalde de Lleida | ACN
01/01/1970
L'alcalde de Lleida ha lamentat que no hi hagi hagut festa institucional amb els polítics catalans
Els consellers del Govern arribant a l'Audiència Nacional espanyola. | ACN
01/01/1970
Els líders independentistes argumenten que, amb la fase d'instrucció ja encarrilada, no hi ha motius per continuar empresonats en centres penitenciaris de Madrid
Imatge d'un bus de Lleida | Àlvar Llobet
01/01/1970
La mitjana arreu de l'Estat és del 52,17% i el gènere preferit pels lectors és l'històric
Francesc Canosa, autor del llibre sobre Sixena | ACN
01/01/1970
"La dona de la finestra", d'A. J. Finn, i el darrer llibre de Martí Gironell han liderat les vendes
Roses a Alcalá Meco | ACN
01/01/1970
Dues entitats de les Borges Blanques han recollit fons aquest diumenge per tirar endavant la iniciativa
Imatge de la inauguració del carrer | ACN
01/01/1970
Substitueix el nom de carrer Duque de Ahumada després d'un procés de participació en què els veïns van poder votar entre cinc opcions diferents