OPINIÓ

Un president de «pago»

«El President del Barça del futur ha de ser remunerat i limitar la junta directiva a un màxim de sis membres, que estiguin obligats a retre comptes per la seva gestió»

| 13/02/2018 a les 22:03h
El Barça té dos grans reptes a mitjà i llarg termini: gestionar el final de Messi quan decideixi que n'hi ha prou d'això de jugar a futbol, i adaptar la governança del club a la realitat del Segle XXI. El primer problema és impossible plantejar-se'l sense caure en una depressió però arreglar el segon problema és d'una necessitat imperiosa.

Si algú li demana als últims presidents del Barça què canviaria de tot el que ha passat durant la seva gestió, tots (Laporta, Rosell, Bartomeu...) canviarien el mateix: gestionar una vintena de directius que han pagat la campanya electoral i que han avalat la gestió amb el seu patrimoni és un infern. Tots reclamen el seu protagonisme i cada un d'ells reivindica la seva quota de poder en la gestió del club. Si aquesta dinàmica triomfa, el president del Barça es limita a gestionar una sèrie de regnes de taifes que equipara el club a una empresa pública.

Una organització d'aquest tipus pot servir per al Departament d'Agricultura del 2018 però no és hàbil perquè el Barça del Segle XXI competeixi amb els seus rivals, que majoritàriament són propietaris de fons sobirans (PSG) o de multimilionaris amb vel·leïtats futbolístiques (Chelsea). És imperatiu que la societat civil organitzada al voltant del FC Barcelona dibuixi què vol dir més que un club en el món globalitzat del futbol Champions. Desenganyem-nos, no es podrà competir amb les grans fortunes del món pagant fortunes per un lateral dret. El que ha fet el Barça amb Semedo (55 milions per un defensa qüestionable) va directament relacionat amb el fet que la Masia no ha estat capaç de fabricar un producte d'aquest perfil.

Josep Maria Bartomeu té una cita amb l'Audiència Nacional a la primavera. El Grup DIS el reclama penalment per estafa en el polèmic traspàs de Neymar del Santos al Barça mentre Rosell era President i Bartomeu vicepresident esportiu. Quedin-se amb la paradoxa. Bartomeu no ha cobrat per gestionar una màquina de 700 milions d'euros però ha de respondre per la responsabilitat que el càrrec li atorga. Té a càrrec seu executius que prenen decisions a canvi de xifres milionàries sense que hagin de respondre a cap instància. I jugadors professionals que sumen xifres milionàries al cap del mes.

El president del Barça del futur no pot respondre al mateix plantejament. El President del Barça del futur ha de ser remunerat, tal com ja és el màxim responsable de la Federació Catalana de Futbol. Ara mateix només una vintena de persones de la societat civil de Barcelona podrien aspirar a presidir el club més emblemàtic del país. Els qui són capaços d'avalar el 15% de pressupost de l'entitat (es calcula que en les pròximes eleccions pot ser de 1000 milions d'euros).

El més revolucionari és revertir aquest requisit. Buscar un president "de pago". Obrir el ventall a tota la societat. I limitar la junta directiva a un màxim de 6 membres, que estiguin obligats a retre comptes per la seva gestió, en exclusivitat. Qualsevol altra aposta ens pot abocar a esdevenir un Athletic Club de Bilbao en l'escenari dels grans clubs europeus.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Borda
Periodista. Crec que podria conduir per l'A2 amb els ulls tancats de tantes vegades que l'he fet perquè visc entre Barcelona, Castellserà, Alcoletge i Lleida. Treballo a Catalunya Ràdio per mirar d'informar el màxim de bé possible sobre el FC Barcelona. 

Twitter: @jordiborda
Imatge del documental Perseguits i Salvats | La Xarxa
01/01/1970
El director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juli Alegre, ha presentat la candidatura centrada en el projecte "Perseguits i salvats"
Soraya Sáenz de Santamaría i Íñigo Méndez, en roda de premsa. | ACN
Roger Pi de Cabanyes
01/01/1970
Els populars necessiten obrir nous fronts allà on Ciutadans encara no ha aconseguit arrelar i contrarestar davant l'opinió pública el revés del TC a la doctrina Wert
Àngel Ros saludant Rosa Mari Salmerón, la nova regidora d'Educació | ACN
Àlvar Llobet
01/01/1970
L'alcalde de Lleida encara la campanya electoral del 2019 amb la intenció d'acordar un pacte amb Units per Avançar de Ramon Espadaler | La desaparició d'Unió li obre la via per arribar a un elector que no li ha fet confiança tot i la seva imatge de polític catòlic
Pancarta del Dia de les Dones | Arxiu ND
01/01/1970
L'acte unitari del 8 de març s'avança al dia 7 per la convocatòria d'una vaga general feminista per part d'entitats i organitzacions sindicals