La ràdio marca els minuts de la vida

"Si el que es pretén és retallar la pluralitat, atacar aquests mitjans és torpedinar-ne la línia de flotació. De ben segur, un objectiu molt lluny del que va impulsar que el 13 de febrer esdevingués el dia mundial de la ràdio, un homenatge ben merescut a un mitjà dinàmic, reactiu i atractiu"

| 13/02/2018 a les 12:20h
Darrerament es parla molt de pluralitat als mitjans de comunicació. De fet, hi ha informes que avalen que la programació informativa de TV3 és la més plural, la que escolta més opcions polítiques, la que té una visió més equilibrada mentre que, alhora, es posa de manifest la manca de pluralitat als operadors estatals públics i privats. És potser per aquest fet que els mitjans de comunicació de casa nostra estan a l’ull de l’huracà. I amb aquesta excusa i l’objectiu recaptatori, es justifica l’operació Montoro, que posa el focus sobre el sector cultural i sobre els mitjans públics de comunicació, exigint que aquests paguin IVA per les subvencions rebudes, en molts casos amb un efecte retroactiu de fins a quatre anys. 

Tot sorgeix en el moment que l’Estat, fent una interpretació esbiaixada d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, decideix aplicar un criteri diferent en la interpretació de la llei de l’IVA considerant que les subvencions atorgades per les administracions públiques esdevenen una subvenció al preu i per tant resten subjectes a l’impost. Aquesta nova interpretació s’aplica per als exercicis de 2012 en endavant i és elevada a llei amb una modificació que entrava en vigor l’1 de gener de 2015.


Montoro aplicava una lògica únicament recaptatòria a curt termini, sense preveure la incidència econòmica sobre el sector, per exemple en termes de destrucció d’ocupació. Aquest sistema, evidentment, acaba sent una font d’ingressos per al propi Estat, doncs és ben sabut que arrossega una greu crisi de les finances públiques que l’obliga a exprimir tots els mecanismes possibles per a obtenir nous recursos, passant sovint per sobre dels interessos d’altres nivells d’administració i del propi interès general. Ho sabem molt bé els que des dels ajuntaments estem patint un atac sistemàtic a l’autonomia local.

Davant la magnitud del problema des del grup d’Esquerra Republicana al Congrés es va presentar una esmena al Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic, aprofitant per a introduir una modificació sobre la Llei de l’IVA que deixés clarament sense tributació les subvencions a entitats culturals, empreses de transport i altres serveis públics de caràcter general. L’esmena va ser aprovada i va acabar modificant l’articulat de la Llei de l’IVA, posant fi a una inseguretat jurídica de molts anys.

Tot i això, ara ens trobem que, malgrat haver modificat la Llei de l’IVA amb efectes a partir del 10 de novembre del 2017, el Ministre Montoro continua reclamant a les entitats culturals del país i a la Corporació de Mitjans Audiovisuals les quantitats de IVA dels darrers quatre anys, en base al seu anterior criteri, malgrat haver-se corregit a ell mateix amb la recent modificació introduïda mitjançant la Llei de Contractes del Sector Públic. 

Però el que encara és més destacable, és el greuge comparatiu a què estan sotmesos alguns mitjans i entitats culturals, donat que el tracte del Ministeri d’Hisenda ha estat molt diferent vers entitats culturals vinculades a l’Estat i també amb els mitjans públics de comunicació estatals com és el cas de RTVE, que queda exempt de la reclamació en qüestió. 

Evidentment aquesta problemàtica amenaça la continuïtat de moltes entitats del sector i obliga als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a efectuar retallades i a reestructurar la seva graella de ràdio i televisió, perjudicant la qualitat del servei que ofereix.  

La ràdio i la televisió són mitjans de comunicació que arriben arreu, a tots els col·lectius i comunitats d’una població i esdevenen una plataforma per a intervenir en el debat públic. Si el que es pretén és retallar la pluralitat, atacar aquests mitjans és torpedinar-ne la línia de flotació. De ben segur, un objectiu molt lluny del que va impulsar que el 13 de febrer esdevingués el dia mundial de la ràdio, un homenatge ben merescut a un mitjà dinàmic, reactiu, atractiu, que ofereix la possibilitat de participar i interaccionar, que és una eina al servei de la diversitat d’opinions i la pluralitat, a més de ser un excel·lent mitjà d’entreteniment. 

Probablement, no és casual que aquest atac afecti selectivament a uns i no a uns altres. Només cal escoltar les recents declaracions de María Dolores de Cospedal que amenaça en revisar TV3 si es prolonga el 155 perquè és un mitjà propagandístic i manipulador.

És ben cert que, com deia l’escriptor Jacques H. de la Lacreitelle,  “la ràdio marca els minuts de la vida". I en els temps que corren, el control d'aquest temps és clau, sobretot per aquells que no tenen la veritat al seu favor. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jaume Gilabert
Portaveu d'ERC de la Diputació de Lleida
Expresident de la Diputació de Lleida i portaveu d'ERC
Imatge de l'estació aduanera
Imatge de l'estació aduanera | Edullesa
01/01/1970
Afrucat preveu que es dupliqui el nombre de camions de fruita per aconseguir els 7.000
Miquel Pueyo,votant a les primàries
Miquel Pueyo,votant a les primàries | ACN
01/01/1970
L'alcaldable aposta per una "revolució política sense violència i sense odis"
Imatge de la concentració de Lleida
Imatge de la concentració de Lleida | ACN
01/01/1970
Exigeixen davant de la subdelegació del govern espanyol que s'utilitzi políticament el paper de l'Escola i als mestres i professors
Joan Reñé, president de la Diputació
Joan Reñé, president de la Diputació | ACN
01/01/1970
La formació anuncia que votarà al Ple en contra del pla estratègic de subvencions que perpetua aquesta situació