L'alcalde que feia afusellar lleidatans

Ramon Areny era un franquista que demanava mà dura en la depuració dels funcionaris que havien treballat en els ajuntaments anteriors al règim de Franco

| 12/02/2018 a les 11:53h
"En contestación de su atento oficio fechado el dia 2 de agosto último, tengo el honor de poner en su conocimiento que los antecedentes recogidos por mis agentes y los medios  de información de que dispone mi autoridad, resulta que Bautista Aguilà Badia pertenecia de antiguo al POUM y a raíz de los sucesos del 6 d’octubre de 1934 fue encarcelado por espacio de 14 meses; durante el Movimiento enardecia a las masas con sus arengas induciendolas a todos los extremos.  Tuvo un cargo muy importante sin que se pueda precisar cual y mas tarde fue Comisario Político del Ejército Rojo".

Amb un "Dios guarde a usted muchos años" el llavors alcalde Ramon Areny signava aquest informe datat el dia  7 de setembre de 1939, "año de la Victoria". Un document que acabaria amb la vida  de Baptista Aguilà  sota les bales d’un escamot d’execució  a Lleida el 3 d’agost del 1940: senzillament per haver estat membre del POUM.

Vicenç Galicia Estadella seria afusellat el 27 de febrer del 1940, Valentí Bertolín Fortez el 6 de juliol de 1940, Josep Roca Pla i Pere Florensa Bertran el 28 de juny de 1940, Francesc Català Ribes el 6 d’agost del 1940, Pere Farrús Planes el 30 de març de 1940 i així centenars de lleidatans i lleidatanes foren portats davant d’un escamot d’execució a la ciutat, tots amb l’informe corresponent i el vist-i-plau de Ramon Areny. Tots a la ciutat d’on ell n’era alcalde i on, es suposa, havia de tenir cura dels seus habitants.

Areny era un franquista que demanava mà dura en la depuració dels funcionaris que havien treballat en els ajuntaments anteriors al règim de Franco. "Se acuerda la destitución de dicho encartado D. Antonio Sirvent Güil del cargo que desempeñaba con pérdida de todos los derechos, salvo los pasivos, conforme a ley" deia Areny, en una de les desenes de depuracions que es van dur a terme,  vanagloriant-se de les seves accions i demanant, tal i com consten en les actes municipals, més celeritat i contundència.

Un Areny que callava quan es deportaven a Mathausen els lleidatans Juan Baro Torrent, Miquel Casteras Oro, Antonio Mir Jové o Benito Morello Pinto entre d’altres. Un alcalde corrupte acusat, segons un informe emès el juliol de 1940 per part de la Dirección General de Seguridad, de practicar l’estraperlo amb la fusta així com de la compra de finques forestals de manera poc clara.

Avui el seu nom llueix (embruta seria més correcte) no un carrer petitet o una cruïlla mig amagada de la ciutat, sinó una senyora avinguda que voreja el riu Segre perpendicular entre la Plaça d’Espanya i la LL-11: 450 metres de vergonya.

I avui encara i malgrat les reiterades peticions l’equip de govern manté aquesta ignomínia.

Avui encara, al 2018, Ramon Areny, alcalde de Lleida del 1939 al 1941 i 8 còmplices més del règim feixista del general Francisco Franco tenen un nom encara als carrers de la nostra ciutat, i ja n’hi ha prou.

El dia 15 la plataforma Lleida Lliure de Franquisme portarà  l’Ajuntament a judici per fer, senzillament, justícia. Perquè és evident que, personatges com aquests, no es mereixen ni un segon més tenir el seu nom als nostres carrers.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

i Franco no va morir...
Jep dels Estanys, 12/02/2018 a les 20:40
+0
-0
el ressuscitem cada setmana tres o quatre vegades, no dos fas que ens quedéssim sense arguments...

no fos cas que davant les nostres peticions...

i sinó, sempre ens quedarà la mort del bon rei Martí l'Humà... que tota la nostra desgràcia vingué en morir ell... i la invasió castellana, la fam al món, ah, i Franco, sobretot, la Guerra Civil de 1936 també va ser una conseqüència derivada de l'opressió nascuda dels Trastàmara castellans...
Invasión
a i Franco no va morir, 12/02/2018 a les 22:35
+0
-0
¿Invasión castellana? Te recuerdo que los Trastámara fueron elegidos por los representantes de los habitantes de los territorios de La Corona de Aragón en el compromiso de Caspe. Deja de hacerte la víctima, que eso fue hace 600 años.
Ramon Arena
Anònim, 13/02/2018 a les 07:49
+0
-0
Entiendo que la biblioteca de más de 5500 ejemplares, con incunables desde el siglo XV al XIX que entregó al Instituto de estudios ilerdenses de la Diputación de Lérida, también será retirada y destruída, o como mínimo devuelta a sus descendientes, ya que no queremos nada de él. Ya quisieran muchos tener la cuarta parte de su curriculum académico y profesional. Fue un hombre se su época, alcalde del 39 al 41 recién acabada la guerra civil.
No se cita sin embargo en el artículo al alcalde de Lérida Rovira y Moura, fusilado por los republicanos el 18 de agosto del 36, acusado en el sumario de haber celebrado la Cabalgata de Reyes el 5 de enero de ese mismo año.
¡Qué tristeza de país!
Treu banya
Cargol, 18/02/2018 a les 08:09
+0
-0
Ja veus Pau, el "leridanismo" segueix "vivo y coleando", apart dels tres comentaris anteriors, nomes cal llegir le vomitades que dia si dia tb es publiquen a la prensa "leridana".

Ja sabem qui son, i que pretenen, quan s'els hi qüestiona "la menoria" s'els hi remouen les entranyes, pq de cervell ben poc, tot es instestinal. Pocapenes, que mai haurien fet res, el regimen els hi dona quatre engrunes i s'hi aferraren com guineus famolenques.

No em parleu de curriculums, ni de persones llegides, te mes inteligencia un, posem pel cas, pastor mig analfabet, que molts amb les parets plenes de titols i orles, i sino esbrineu qui es l'estomac agraït que fa de paer en cap o qui es el rector de la universitat, o hauria de dir d'una suposa universitat.
Crist es mort
jordi - 1955, 18/02/2018 a les 11:31
+0
-0
Franco com Crist, son morts, pero el Cristianisme com el franquisme son ben vius.
Encara en queden de Sàtrapes provincials
Agosarat, 19/02/2018 a les 10:49
+0
-0
Tot i ser la primera ciutat catalana en tenir Estudi General i estar amerada de Història de fit a fit; la divisió provincial de 1833 va fer redreçar Lleida a la simple condició administrativa de capital provincial de l'Estat espanyol. Aquesta corfa jacobina que costa molt de frisar per a poder traure-li el llustre ha estat aprofitada com a trinxera pels sàtrapes més abjectes de l'oligarquia administrativa (i extractiva) espanyola que s'han apuntat a les causes més repressives contra el catalanisme a fi de continuar robant i sometent la paeria. Encara hui, queden poderoses families a Lleida que esperonades pel provincialista poder estatal, acusen i somatitzen sobre Barcelona les seues frustracions polítiques. Afortunadament tan sols són una pàtina bruta de l'espanyolisme barroer però continuen embrutant. Àngel Ros com a bon sàtrapa no pot deixar de retre homenatge als seus predecessors però a ell ja no li tocarà nom en cap avinguda quan els espanyols traguen les potes del país.
placa
Anònim, 21/02/2018 a les 13:06
+0
-0
I si en comptes d'esborrar aquest nom del carrer, a sota s'hi escriu assassí franquista, no contribuiria a que tothom sabés qui va ser?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Pau Juvillà
Regidor de la Crida per Lleida-CUP a la Paeria
Imatge del documental Perseguits i Salvats | La Xarxa
01/01/1970
El director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juli Alegre, ha presentat la candidatura centrada en el projecte "Perseguits i salvats"
Soraya Sáenz de Santamaría i Íñigo Méndez, en roda de premsa. | ACN
Roger Pi de Cabanyes
01/01/1970
Els populars necessiten obrir nous fronts allà on Ciutadans encara no ha aconseguit arrelar i contrarestar davant l'opinió pública el revés del TC a la doctrina Wert
Àngel Ros saludant Rosa Mari Salmerón, la nova regidora d'Educació | ACN
Àlvar Llobet
01/01/1970
L'alcalde de Lleida encara la campanya electoral del 2019 amb la intenció d'acordar un pacte amb Units per Avançar de Ramon Espadaler | La desaparició d'Unió li obre la via per arribar a un elector que no li ha fet confiança tot i la seva imatge de polític catòlic
Pancarta del Dia de les Dones | Arxiu ND
01/01/1970
L'acte unitari del 8 de març s'avança al dia 7 per la convocatòria d'una vaga general feminista per part d'entitats i organitzacions sindicals