La recuperació de la poma al Pirineu

Redacció
31 d'octubre del 2013
Una pomera de l'estació experimental IRTA-Mas Badia que col·labora estretament amb els productors de Poma de Girona.
Una pomera de l'estació experimental IRTA-Mas Badia que col·labora estretament amb els productors de Poma de Girona. | Lourdes Casademont / ACN


Era especialment coneguda i popular arreu del país la poma camosa, que en els seus anys d’esplendor va donar riquesa al poble d’Alàs, però certament cada poble tenia la seva varietat i la pomera es cultivava des d’Alp fins al Pont de Suert, passat per Ansovell, Vilanova de Banat o Arfa. Era un cultiu extès arreu de les comarques de muntanya.

A la dècada dels 80, però, la plantació intensiva (més productiva i més rendible) d’aquest cultiu al Pla de Lleida, així com la millor rendibilitat dels farratges, va restar quotes de mercat a la poma pirinenca i, a poc a poc, les plantacions que hi havia a l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça van anar disminuint de manera que moltes de les varietats van quedar pràcticament extingides.

Actualment al Pirineu es treballa per tornar a posar en valor la poma de muntanya. El clima, el terreny i l’alçada, fan que la poma que es cultiva al Pirineu tingui una qualitat gastronòmica molt semblant a la reconeguda poma dels Alps. En aquest sentit, hi ha tres projectes destacats: un a l’Alta Ribagorça, amb una plantació de l’empresa Grup Català al nucli de Gotarta; un altre a Arfa, amb la plantació de Pomes del Cadí, i un tercer projecte de la poma de la Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys.

En l’actual context de crisi, el cultiu de pomeres torna com a activitat complementària a la ramaderia i al turisme: aporta uns ingressos i revaloritza el territori. Així ho han entès un grup de tècnics i emprenedors de l’Alt Urgell que el 18 de novembre de l’any passat van plantar 4,2 hectàrees de pomeres a Arfa, en una finca propietat de Cal Ponsa.

Les pomes són de les varietats Golden i Gala i aquesta tardor ja se n’han collit les primeres que es comercialitzen amb el nom de Pomes del Cadí. Els impulsors d’aquesta iniciativa, que es fa amb l’assessorament de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries ), asseguren que “l'alta muntanya dona un color i una duresa especial a les pomes, aconseguint així un fruit de gran qualitat que no ha de tenir problemes de comercialització, ans al contrari, sabem que és un producte altament valorat a tots els nivells, tant per les mestresses de casa com pels cuiners més prestigiosos del país”.