El jaciment paleontològic de la Palanca de Noves i la farinera de Montferrer, declarats bé cultural d’interès local

Igualment, han estat declarades sis esglésies de diversos punts de la comarca.

per NacióLleida, 21 d'octubre de 2011 a les 10:39 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'octubre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Antiga farinera de Montferrer. Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

En la darrera sessió del ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell han estat declarats vuit elements singulars en la categoria de bé cultural d’interès local, d’acord amb les competències que tenen assignades els consells comarcals en aquest camp sobre els municipis de menys de 5.000 habitants.


Entre els elements declarats, destaca el jaciment paleontològic de la Palanca de Noves, al municipi de Ribera d’Urgellet, un jaciment d’unes dues hectàrees i mitja del Pèrmic Superior,pròxim a l’anomenada extinció massiva del Pèrmic/Triàsic, fa uns 250 milions d’anys, on es localitzen les petjades de tetràpodes més antigues de Catalunya. Donada la complexitat de l’expedient de declaració d’aquest jaciment, han col·laborat en l’elaboració del mateix tècnics del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Departament de Cultura de la Generalitat, de l’associació cultural Lo Riu Roig i de l’empresa Knauf, propietària del terreny on es troba l’esmentat jaciment.

Un altre element del patrimoni cultural de la comarca que ha estat beneficiari de la declaració de bé cultural d’interès local ha estat la farinera de Montferrer, un gran immoble que actualment celebra el seu centenari, el qual va ser pioner a la comarca en la industrialització del procés de fabricació de farines i que actualment s’ha convertit en un equipament visitable, amb un discurs museològic que permet entendre el seu funcionament complex.

Igualment, han estat declarades sis esglésies de diversos punts de la comarca: les esglésies de Sant Iscle i Santa Victòria de Turbiàs, de Sant Joan de Solans, de Sant Pere de Cassovall, de Sant Romà de Pallerols del Cantó, de Sant Vicenç de Canturri, de Santa Cecília de Vilanova de Banat i de Sant Vicenç d’Artedó. Aquesta darrera destaca pel fet que fou projectada l’any 1901 per l’arquitecte Calixte Freixa, conegut al Pirineu per la seva intervenció en la reforma del palau episcopal de la Seu d’Urgell, pel projecte de l’actual santuari de la Mare de Déu de Núria i també per l’autoria del Casino Ceretà de Puigcerdà.

 

Participació