El cultiu de la vinya el solem associar a terres més càlides que les pirinenques però el cert és que, a l’edat mitjana, les vinyes formaven part del paisatge de molts pobles d’aquestes valls.
No obstant això, l’abandonament d’aquest cultiu no va ser degut a un caprici de l’home sinó per l’arribada d’un petit insecte d’entre 1 i 1,5 mm, la fil·loxera, que va destruir no tan sols les vinyes de l’Alt Urgell sinó les de tota Catalunya cap a finals del S. XIX.
El poble de Pont de Bar, a la subcomarca del Baridà, va inaugurar aquest petit museu l’any 2006 en record d’un passat no tan llunyà dedicat a al cultiu de la vinya malgrat els terrenys en fort pendent del seu entorn. Al seu interior s’hi poden contemplar algunes fotografies que documenten fins on va ser capaç d’arribar l’enginy popular per a poder conrear, amb èxit, terrenys impossibles. La fesomia de les rodalies del poble estava determinada pels bancals, petites terrasses sostingudes per murs de pedra, on els vinyers van representar una agricultura de subsistència. Els ceps sortien directament d’entre les pedres de la part més alta del mur, permetent, d’aquesta manera que, a l’hora de la collita, els jornalers i jornaleres no s’haguessin d’ajupir per a tallar el raïm.
El museu està situat a l’entrada del poble, a l’antic cortal de Cal Teixidoret, en una antiga borda de dues plantes amb accessos independents, totalment restaurada. A la planta principal, situada a nivell del carrer, uns plafons expliquen la història del conreu de la vinya a la comarca, el procés de l’empelt, les nombroses varietats de vi que es produïen, la verema i la irrupció de la fil·loxera que, entre els anys 1892 i 1895, va acabar amb aquest cultiu .
Coneixerem la figura de Josep Zulueta que va ser l’introductor de les vaques suïsses productores de llet com a alternativa a un futur incert que es presentava després de la desaparició dels vinyers. A la vitrina central s’exposen mostres d’aixetes, eines per posar taps de manera manual a les ampolles de vi, ensulfatadores, tires de lluquet per a desinfectar les botes, taps,...
La planta baixa està dedicada als elements propis dels cellers: botes, vixells, tines, sacs de vi, entre molts d’altres. Els plafons d’aquesta sala mostren aspectes relacionats amb el vi: mesures, alimentació, remeis casolans i premses. També s’hi poden llegir refranys referents al vi i a la vinya i alguna llegenda.
Aquest petit museu d’àmbit etnològic oficialment està obert dissabtes, diumenges i festius entre les 11 i la 1. Recomanem, però, trucar abans als següents telèfons: 973 353 112 (Consell Comarcal de l’Alt Urgell), 973 384 063 (Ajuntament) o al 973 384 044 on ens atendrà el Sr Isidre, veí del poble encarregat del museu.
Les persones amb mobilitat reduïda no tindran cap problema per accedir al museu. No compta amb servei de lavabos ni WC però té una generosa font al davant.