Imatge del Roc de les Hores. En una escapada a Barcelona vaig aconseguir el llibre Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir, editat per la Societat Catalana de Gnomònica (SCG). A la pàgina 14 vaig veure un article que parlava d'Oliana i hi vaig parar una atenció especial. Parlava del Roc de les Hores que de petit havia vist (no observat) moltes vegades, sobretot en la meva infància: quan passava per Oliana; sols era això, un "penyasegat" amb una forma curiosa. Una muntanya que semblava com si l'haguessin tallat intencionadament. A partir d'aquest paràgraf i d'aquest moment, per mi, el Roc de les Hores prenia vida.
En el Roc de les Hores la mà de l'home no ha tingut res a veure. És una construcció natural, la qual els habitants de la Vall d'Oliana han utilitzat molts anys com a guia horària per a dur a terme les seves tasques agrícoles durant certs mesos de l'any, i podríem dir que actualment està oblidada, a excepció de dos o tres habitants del municipi que encara recorden com els seus pares i avis encara dirigien la vista al Roc de les Hores per saber quant de temps podien seguir amb les seves tasques abans que arribés l'ocàs... Una pena.
Una d'aquestes persones és el Sr. Enric Esteve, El sol fet que algú es posi en contacte amb ell, encara que sigui de forma breu i a nivell d'aficionat, desperta tot el seu interès a fi que el Roc de les Hores no es perdi en l'oblit.
El Roc es distingeix des de quatre municipis i, a la vegada, des de dues comarques: Oliana, Peramola i Bassella, en l'Alt Urgell, i Odèn en el Solsonès. Cal destacar, com exemple, que des del nucli de Guardiola de Bassella, a uns 14,500 km lineals, es visualitza perfectament el joc d'ombres del Roc.
L'estudi fotogràfic realitzat, es va basar en els dies dels solsticis (màxima i mínima declinació solar) i en un dels equinoccis (Dec. 0º), el de setembre, fent fotografies de les ombres, començant per la primera, en la meridiana solar local, en espais de mitges hores i hora, sempre que el cel ho va permetre, i amb l'ajut d'un simulador astronòmic per a les verificacions
Els comentaris del Sr. Enric Esteve, el treball de camp i els càlculs realitzats posteriorment, verificaren el funcionament útil del Roc de les Hores, el qual es feia servir, únicament, des de finals de març fins a primers de setembre. És a dir, aproximadament, des que la declinació solar ja és d'uns 5º, els dies durant els quals aquesta és positiva, i coincidint a la vegada amb els mesos en què els treballs agrícoles es feien a l'exterior i més intensos.
La sèrie de fotografies realitzades el dia 21 de juny, solstici d'estiu, ens mostren una successió d'ombres amb triangles quasi perfectes fins a les 17:00 TU, les nontres 19:00 aprox. com si una força oculta tibés de la punta de la cresta des de llevant. A partir d'aquesta hora, una placa dalt de la muntanya, direcció nord, comença a formar un rombe que poc a poc va creixent... Com em va explicar el senyor Esteve, "...és un rellotge amb minuter". Era l'hora de començar a recollir els arreus i tornar a casa. (Fig.2)
Cal afegir que les muntanyes en direcció ponent des del Roc de les Hores, totes de més altura ( Roc de Rumbau ), en els últims dies de març i els primers de setembre, més propers a l'equinocci, a partir de les 15:00 T.U. aproximadament, ja oculten el Sol, i el nostre rellotge deixa de ser útil.
Durant les tasques com ara començar a treure les males herbes el mes de març, o la germinació de les llavors a l'abril; l'inici de la feina en els horts per a la futura recollida a la tardor; l'època de la sega perquè les pluges no destrossin el que s'ha sembrat el juny; la fruita ja madura al juliol; la fi del cicle agrari cap al 15 d'agost; la verema, la recollida de fruits i la preparació de la nova terra el setembre... El Roc marcava les hores de sol hàbils als traballadors del camp.
En la presentació que es va fer per a la Societat Catalana de Gnomònica, es va exposar tota la sèrie de fotos realitzades i els talls topogràfics per situar el que és la cresta del Roc (695 m), a fi de dibuixar unes línies equinoccials del mateix. D'aquesta sèrie de fotos (impossible d'incloure-les totes en el present article) només mostrem les obtingudes a les 14:00 T.U. els dies abans indicats. (Les 15 :00 al desembre i a les 16 :00 hores al setembre i juny aprox.).
La zona que ens atrau es veu completada, a la vegada, amb l'existència del Roc de les Dues, a Peramola, i el Roc de Migdia, a la Valldan, municipis abans esmentats, en un radi d'aproximadament 8 km, amb centre en el Roc de les Hores
Afegim-hi que la tradició i les llegendes envolten el nostre rellotge de sol. Al peu del Roc de les Hores trobem l'església de Sant Andreu d'Oliana. El dia de Sant Andreu, el 30 de novembre, ens conten que quan cau la nit, cap a ponent, l'estrella que més brilla ens dirà si serà any de neus o no. Aquesta estrella és Vega, estrella que pel moviment de precessió ha estat, i serà de nou dins d'uns 11.500 anys, el punt al qual els gnòmons dels nostres predecessors dirigiran els seus rellotges de sol. Antigues cultures de tot el món coneixien Vega com l'estrella del Nord o estrella de la Neu.
Una altra llegenda ens conta que la primera vegada que va nevar en el món, en no saber què era el que queia del cel, van pensar que eren els deus que feien un festí d'oques, i que n'eren les plomes el que queia a la Terra... Una curiositat és veure, per aquestes dates, la formació d'un tipus de nùvol que fotogràficament poden confondre's amb plomes.
Les persones més grans d’Oliana recorden dos personatges, Pere Torres i Laureano Tapies, com grans "venedors" del Roc de les Hores, que, de forma picaresca, l'oferien a persones d'alt poder adquisitiu, que presumien de tenir moltes propietats. Raül Valls, col·laborador de premsa, ens n'ha volgut regalar una vinyeta:
Per coneixer més sobre aquest article, podeu consultar la web de la Societat Catalana de Gnomònica: www.gnomonica.cat o a la seva publicació “ La Busca “ que recull els treballs de tots els interessats en temes relacionats amb els rellotges de sol contactant amb la Societat per la seva web.