Alguns dels padrins de la cabra catalana al corral de Vilanova de Meià. Foto: Slow Food.El projecte de recuperació de la cabra catalana que va engegar el passat mes d'abril l'associació Slow Food Terres de Lleida comença a donar el seus fruits i ja s'han apadrinat una quinzena d'exemplars del ramat que es va recuperar d'una finca de Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà), a la serra del Montsec. La cabra catalana es va donar per extingida per la comunitat científica al 2005 però encara és present a les comarques de Lleida després que així ho confirmés Slow Food. Per mantenir i garantir la continuïtat de l'espècie es va posar en marxa la iniciativa de l'apadrinament de les cabres amb la contraprestació de poder-ne rebre els seus fruits com són la llet i el formatge.
El dissabte passat el corral de conservació de la cabra catalana, ubicat a Vilanova de Meià (Noguera), va rebre la visita del primer grup de participants en la campanya d'apadrinament dels animals. Els participants van rebre les explicacions per part dels impulsors del projecte sobre el Pla de Treball per als propers mesos i van poder escollir l'animal i batejar-lo.
Amb aquesta acció, els padrins donen suport a un projecte de recuperació que encara necessita cobrir gairebé la meitat del seu pressupost. Com a contrapartida, podran anar visitant l'explotació i participar en les futures jornades de pastura pel Montsec, així com assaborir les primeres llets i formatges dels animals. Ara mateix, són 15 els animals apadrinats, però encara en queda una quinzena més.
Els padrins van posar a les cabres noms com Primerenca, Petra, Paula, Noa, Nina, Motxa, Lola, Celestina, o Blau. L'apadrinament consisteix en fer una aportació econòmica de 120 euros a l'any per animal, que es destinen a cobrir el 50% de la despesa en alimentació que genera cada cabra.
Slow Food Terres de Lleida va recuperar la cabra catalana el passat mes d'abril, després de contactar amb un pastor de Sant Salvador de Toló que havia conservat un ramat d'aquesta espècie durant anys. Després d'acordar un preu per la compra del ramat, aquest es va traslladar a una explotació de Vilanova de Meià per iniciar el projecte de recuperació i manteniment de l'espècie.
Amb el descobriment d'aquest ramat es va deduir que la cabra catalana havia quedat reclosa a la serralada del Montsec, però antigament, l'espècie era present des de la Val d'Aran fins a la plana de Lleida i també en algunes comarques de la demarcació de Barcelona.
Quan es va donar per extingida la cabra catalana no se li havia fet mai cap prova d'ADN, ja que no es tenia constància de la seva presència des de mitjan del segle XX. Per això, no es va poder confirmar per aquesta via científica que el ramat de Sant Salvador de Toló fos de la mateixa espècie. De totes maneres, a través de la bibliografia que narra les característiques d'aquesta cabra i també gràcies a les fotos que es conserven del passat, es va poder corroborar que sí que ho era. La cabra catalana és molt rústica, de grans dimensions i compta amb un braguer curt. Té la cornamenta mirant cap al darrera i les orelles caigudes.