Els alcaldes del Jussà porten al Parlament la seva oposició a la MAT

per NacióLleida, 19 de juliol de 2011 a les 18:43 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juliol de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, l'alcalde d'Isona i Conca Dellà, Constantí Aranda, i l'expresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont (d'esquerra a dreta).

Una representació d'alcaldes i representants del Pallars Jussà ha comparegut aquest dimarts a la tarda davant de la Comissió d'Empresa i Ocupació del Parlament per mostrar la seva oposició a l'avantprojecte de traçat de la línia elèctrica de molt alta tensió Peñalba-El Arnedo-Isona. L'alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, ha explicat que la infraestructura malmetria el desenvolupament del turisme rural i de natura, que és "el principal eix de desenvolupament d'una de les comarques més envellides i despoblades de Catalunya". Castells ha demanat la nul·litat del projecte o la seva modificació perquè travessi un dels corredors existents i ha recordat el rebuig popular que aixeca aquesta obra.

D'altra banda, Castells ha lamentat la "injustícia" que representa pel Pallars Jussà haver d'acollir una "nova" infraestructura que "no reverteix en el territori". L'alcalde ha defensat que el Pallars Jussà "ha contribuït a l'electrificació del país" amb diverses línies que ja es van construir a la comarca en el passat.


"L'execució de la línia de 400 kW minvarà les possibilitats de desenvolupament turístic de la zona", ha sentenciat Castells, que també ha recordat que els atractius turístics de la zona han rebut l'ajuda d'ajuntaments del Pallars Jussà per poder millorar l'oferta, "pensant que no hi hauria noves afectacions sobre el paisatge de la zona". L'alcalde també ha explicat que "el projecte anterior de MAT va ser anul·lat pel Tribunal Suprem per les seves afectacions mediambientals".

Castells també ha rebutjat les justificacions donades per Red Eléctrica Española (REE) per tirar endavant l'obra, com que complirà el mallat de la xarxa, s'evacuarà millor la generació, i s'assegurarà el subministrament energètic al tren d'alta velocitat. Per l'alcalde, aquests arguments no tenen en compte "les conseqüències econòmiques que té això pel territori", i es donen "abans de pensar en rehabilitar línies ja existents en desús".

Per la seva banda, l'alcalde d'Isona i Conca Dellà, Constantí Aranda, també ha transmès la seva preocupació perquè determinades infraestructures minin el territori. "No volem parar la dinamització del territori i la nació, però ja estem farts de suportar aquestes infraestructures que reverteixen a fora del territori", ha sentenciat. "Si més no, voldríem poder dir per on ha de passar i com s'ha de fer la infraestructura", ha demanat Aranda, que també ha reclamat el suport del Parlament per estudiar "entre tots" el projecte de REE i ha defensat que es soterri, si cal, algun dels trams del traçat.

L'expresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont, ha recordat el posicionament contrari dels alcaldes de la comarca a aquesta obra, però ha raonat que la resistència "numantina" portarà REE a fer el projecte tal com està redactat. Pont ha lamentat la "prepotència" de REE, que no ha facilitat informació com estudis previs d'impacte ambiental, i que en els estudis definitius parla d'un impacte "mínim" de la nova línia MAT. Pont també ha explicat que, si bé a l'Aragó la línia passa per un dels corredors més "raonables", en entrar a Catalunya es desvia per la zona del Pallars, per un dels llocs on "més mal pot fer".

La posició dels grups parlamentaris

Després de la intervenció dels representants comarcals, el portaveu del Grup parlamentari de CiU, Albert Batalla, ha comprès el "neguit" per la implantació d'aquesta línia elèctrica, però ha recordat que actualment el paper de la Generalitat és "malauradament" més consultiu que executiu. Batalla ha preguntat als alcaldes afectats si han estudiat alternatives al traçat actual, com un soterrament parcial de la línia, o bé compensacions econòmiques, i s'ha posat al seu servei per "congeniar l'interès particular i general".

El portaveu del Grup parlamentari socialista, Xavier Sabaté, ha explicat que "avui en dia tota xarxa ha d'estar connectada internacionalment", en aquest cas amb França, i que Catalunya necessita poder exportar energia, com la renovable que produeixi de més, però ha instat el Govern a trobar una solució "consensuada". Tanmateix, ha lamentat que aquest progrés no sempre ha revertit en el territori

Per la seva banda, la portaveu del Grup parlamentari popular, María José García Cuevas, ha dit "entendre" les reclamacions dels representants pallaresos, però que l'administració ha de vetllar pel "l'interès general" i que els diferents "interessos particulars" són difícils de conciliar. Les línies de transport elèctric són "imprescindibles", ha assegurat Cuevas, però han d'estar "justificades".

La portaveu del Grup parlamentari d'ICV-EUiA, Hortènsia Grau, ha explicat que els ecosocialistes van veure com es rebutjava una proposta de resolució per a respectar els espais naturals amenaçats per infraestructures com les elèctriques. Grau ha assegurat que el traçat triat per aquesta línia "no és el millor" ja que en alguns trams ressegueix els de l'antiga xarxa anul·lada.

El portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra, Marc Sanglas, ha criticat que "es tirin línies sobre un mapa" sense "primer planificar i debatre amb les persones que coneixen el territori". Sanglas ha explicat que, tot i que les infraestructures són necessàries, es poden "modificar i adaptar al territori, i que el Pallars ja "ha complert" amb la seva contribució.

El portaveu del Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, ha lamentat que aquest projecte posi en perill un dels motors de desenvolupament per la comarca, com el turisme, i ha criticat que s'apel·li a la "solidaritat" del Pallars quan encara no s'ha demostrat la necessitat de la MAT que creua aquesta comarca. Bertran ha demanat que s'estudiï la possibilitat d'un soterrament, que haurà de "pagar" qui decideixi fer l'obra.

 

Participació