El Pirineu ha començat a notar el descens de turistes a causa de l'arribada de l'estiu i l'interès per la platja. Malgrat això, però, el turisme de muntanya ha complert les expectatives i ha començat la temporada amb una ocupació del 65% de mitjana, mentre que a la plana de Lleida el cap de setmana llarg de Sant Joan s'ha notat poc. La platja pren turisme al Pirineu, com és habitual, però segons el president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano, les xifres d'aquest inici de temporada són molt bones, ja que han complert les expectatives previstes pròpies d'una època fluixa per l'Alt Pirineu.
Segons Serrano, el final de primera i principi d'estiu sempre és negatiu pel turisme de muntanya que agafa el revulsiu a partir de la tardor. Per això, el president dels hotelers de les comarques de Lleida creu que haver començat amb un 65% d'ocupació és molt positiu, encara que el Pirineu preveu un juliol al voltant del 45% i un agost que podria superar la xifra d'aquest Sant Joan. Tot plegat faria que la presència de turisme d'estiu a la muntanya sigui "correcta" segons Serrano, i fins tot "millor del què és habitual".
El repte dels pirinencs és apropar-se cada cop més a les xifres de l'hivern, com ha passat als Alps, per exemple. Juan Antonio Serrano ha assegurat que l'alta ocupació a la costa, sobretot d'estrangers, beneficia al Pirineu, per les activitats complementàries que poden trobar a l'interior i per l'interès dels turistes catalans o de la resta de l'estat que no troben lloc als hotels de platja i acaben escollint la muntanya.
El president de la Federació d'Hostaleria de Lleida ha assegurat que les mitjanes d'ocupació a les comarques de Ponent i el Pirineu es mantenen perquè en els últims anys han crescut molt el nombre de places, i s'han anat omplint. "Ara que ja no s'han creat places és quan agafa importància el repte de créixer en ocupació, si la muntanya es posa més de moda", ha dit, sobretot pel que fa al turisme de proximitat que en ponts i caps de setmana llargs com el de Sant Joan és clau per les bones xifres econòmiques.