L'equip de 'Una història catalana', encapçalat per Jordi Casanovas, s'estrena al TNC.Una família del Pallars es manté aïllada de la resta del poble per evitar que es venguin la muntanya per fer-ne pistes d'esquí. Un grup de joves d'un suburbi intenta legalitzar el seu futur sortint del món de les drogues. Dues històries totalment diferents, que en 16 anys d'història es veuen unides en un mateix 'western' de Jordi Casanovas, un text a través del qual, l'autor busca la identitat catalana. Casanovas, que incorpora també una combinació de codis per jugar amb l'espectador, estrena aquest dimecres al Teatre Nacional de Catalunya aquesta obra, que es podrà veure fins al 26 de juny i que tanca la temporada. 'Una història catalana' és la darrera estrena del cinquè cicle del T6. De vendre una muntanya per construir-hi unes pistes d'esquí en pot dependre l'economia de tot un petit poble del Pallars. Els propietaris estan disposats a vendre la seva part, tots, però menys la família De Ferràs, que es manté aïllada durant setze anys per evitar la destrucció d'aquesta muntanya. Paral·lelament, un grup de joves d'un suburbi intenta sortir del món del tràfic de drogues, ''legalitzant'' part de la seva activitat.
Aquestes són les dues trames que 'Una història catalana' uneix en un sol argument, un ''western'' de Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), on l'autor intenta tractar dos extrems de la societat catalana per comprovar quines són les característiques de la identitat dels catalans, i demostrar que si aquests dos extrems s'acosten poden saltar ''guspires'' per trobar aquesta resposta.
Casanovas ha fet a 'Una història catalana' una història de fronteres, una història d'aventures per tal de fer una història mítica molt gran i propera en què cada personatge està generat a partir ''del fang propi de Catalunya''. Per l'autor és una mostra que és interessant i ''val la pena'' veure com es repeteixen ''tics del passat'', ha explicat en declaracions a l'ACN. A més, la reflexió rau en ''si allò que va succeir al passat'', apartant una sèrie de gent ''per la seva diferència, ha servit o no per ser una societat millor''.
A 'Una història catalana'', Jordi Casanovas utilitza nous codis teatrals, interpel·lant l'espectador en una primera part i fent-lo partícip en una segona, on fins i tot interactua i forma part de l'espectacle i l'escenografia hiperreal que s'ha creat a la Sala Tallers del TNC. Els actors a més a més, no només canvien de codi sinó que s'esforcen en adaptar la llengua en funció dels personatges. Així, s'han hagut de memoritzar el text en pallarès, i també en un castellà suburbial que serveixi per contextualitzar perfectament cadascun dels ambients.
'Una història catalana' és un dels darrers projectes del cicle T6, que promouen els nous autors catalans com Casanovas, Pere Riera o Josep Maria Miró. Àngels Poch, Rosa Boladeras, Òscar Castellví, Míriam Iscla o Andrés Iniesta són alguns dels actors que formen part de l'elenc d'aquesta cicle, i en aquesta ocasió estan capitanejats per Pep Cruz.
Cruz, interpreta un personatge clau en el desenvolupament de la història que percep els canvis en la societat catalana on no hi ha viscut durant molt de temps, i es decepciona malgrat que dóna ''un punt d'esperança'' explica l'actor, per poder arreglar el poble i evitar la invasió de l'especulació.
'Una història catalana' tanca la programació del TNC aquesta temporada, tot i que les sales oferiran espectacles del Festival Grec. Es podrà veure des d'aquest dimecres i fins al 26 de juny vinent.