-En quina ciutat vius? A Haarlem, una ciutat a 15 minuts en tren d'Amsterdam, d'uns 150.000 habitants.
-Per què tries Holanda per viure? Em va cridar l'atenció el fet que fossin tan lliberals (pel tema dels coffeshops i el famós “Barrio rojo”) i la veritat és que no me'n penedeixo. La gent és molt acollidora, t'ajuden sempre que poden, i viuen la filosofia del viu i deixa viure. Em sento molt a gust aquí, la veritat.
-Quant temps fa que hi ets? Vaig arribar el 8 de gener de l'any passat, tot i que vaig tornar de “vacances” a la Seu l'estiu passat, i també per les festes de Nadal ja que vaig haver d'agafar-me unes vacances obligades donat que vaig caure de la bici i em vaig trencar el turmell.
-A què et dediques? Treballo d'au pair, cuido una nena i dos nens de 8, 11 i 13 anys, i la gossa de la família! La meva feina consisteix bàsicament a tenir cura dels nens, tot i que la que més atenció em reclama és la petita Sarah. També faig quatre coses a la casa com ficar rentadores, planxar, recollir les habitacions i cuinar. Normalment les noies que treballen d'això, que a Holanda no són poques, viuen amb la família però n'hi ha que no, aquest és el meu cas: visc en una casa compartida amb la Sylwia, una noia de Polònia, i la Didi una noia de Bulgària. A elles els hi agrairé eternament com s'han portat amb mi. I love you girls!!!
-Què és el que més t’agrada d’Holanda? La gent. Recordo el primer dia que vaig agafar el bus i el conductor em va saludar amb un “Goeie morgen” o bon dia amb un somriure d'orella a orella. Vagis on vagis veus gent somrient i despreocupada, no és com a Barcelona per exemple, on només es veu gent amb presses i amb cares llargues. Aquí es prenen la vida d'una manera molt diferent.
-Què és el que més trobes a faltar del Pirineu? Sortir a fer una passejada per la muntanya, per exemple, els amics, encara que molts d'ells han vingut a visitar-me, i la família, per descomptat. Ah, i el sol! Encara que les temperatures són bastant similars aquí abunden els dies grisos per això el dia que tenim una estoneta de sol m’alegra molt.
-Quina creus que és la diferència més rellevant entre nosaltres i ells?
Crec que nosaltres només mirem la part negativa de les coses, és el que ens preocupa més, mentre que ells són més positius.