Una imatge de l'ós captada durant el mes de maig del 2010. Un dels estudis de la Diagnosi ambiental al Parc Natural de l'Alt Pirineu tracta de l'ós i la visió socioecològica a les valls del Pirineu. Aquest estudi conclou que s'ha utilitzat la reintroducció com a instrument polític per donar una determinada imatge i que ha faltat voluntat política per arribar a consensos per desplegar el programa de reintroducció. També diu que molts cops s'ha magnificat el tema com arran d'un accident entre un caçador i l'óssa Hvala. Algunes de les propostes de l'estudi són utilitzar la imatge de l'ós com a marca turística, crear guies de pobles amb més qualitat ecològica i ambiental i crear una patrulla de seguiment de l'ós amb experts i implicar-hi la gent del territori. Aquest estudi realitzat per Cristina Olaya, Roser Plans, Laura Sanz i Pau Ymbern exposa que des de l'any 1996 que s'està desenvolupant el programa de reintroducció de l'ós bru al Pirineu s'ha passat de trobar-se vora de l'extinció a créixer fins a la població actual d'aproximadament vint exemplars. Una de les propostes que planteja l'estudi és realitzar més alliberaments per tal d'augmentar la població, i alhora, evitar problemes de consanguinitat.
Altres propostes platejades per l'estudi són: el foment del Parc Natural de l'Alt Pirineu fent que la gent conegui el territori per tal que, quan la població sigui prou gran, es pugui utilitzar la imatge de l'ós com a marca turística, crear ''guies verdes'' de pobles amb més qualitat ecològica i ambiental.
La controvèrsia que ha generat aquesta reintroducció al Pirineu ha estat l'origen del projecte i d'aquesta manera conèixer les opinions del agents socials implicats; tècnics i especialistes, activistes, administració, ramaders, polítics, periodistes i caçadors.
Analitzades les seves opinions l'estudi conclou que s'ha magnificat el tema de l'ós ja que l'accident entre un caçador i l'óssa Hvala el 23 d'octubre del 2008, els detractors de l'ós es posicionen encara més en contra i demanen que es retirin tots els exemplars d'ós, mentre que els partidaris reafirmen la seva presència.
La poca difusió i la manca de participació ciutadana fa que la gent no sàpiga com actuar en cas de trobar-se un ós, i aquest desconeixement genera inquietud i inseguretat als ciutadans. L'ós pot ser una peça clau en el desenvolupament econòmic de les valls pirinenques sempre que es dissenyi un bon pla que rebi el suport tant de les institucions com dels ciutadans.
Diagnosi ambiental del Parc Natural de l'Alt Pirineu
La diagnosi ambiental del Parc Natural de l'Alt Pirineu ha estat dissenyada per la Unitat de Projectes de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha consistit en una anàlisi integrada dels aspectes socioambientals més problemàtics, en els quals caldrà centrar les estratègies futures de millora.
Els principals vectors tractats en la diagnosi ambiental són les interaccions entre medis, el medi natural i el sistema biofísic i el medi socioeconòmic i el sistema antròpic.