07
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
10:44h
El sector turístic de la demarcació de Lleida va patir un impacte molt significatiu per la Covid-19, si bé la seva incidència va ser menor que a la resta de Catalunya i la seva recuperació ha estat més ràpida. Així ho determina un informe elaborat per la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL) elaborat a instància del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.
A escala territorial, l'Urgell, el Solsonès i el Segrià són les comarques més afectades per la pandèmia i el sector de la restauració del Segrià en va ser el més perjudicat. La majoria de sectors turístics han recuperat el nombre de treballadors que tenien abans de la pandèmia però el de la restauració i serveis turístics en menor mesura.
Segons l'informe, els turistes provinents de la mateixa demarcació de Lleida, així com de la resta de Catalunya, han tingut un creixement destacat, mentre que els visitants de la resta de l'estat espanyol i el turisme internacional, van disminuir.
El turisme en general va ser un dels sectors que es van veure clarament perjudicats per la crisi sanitària de la Covid-19 i a Lleida hi va haver disminució de vendes, la necessitat d'aplicar mesures d'ocupació temporals i una disminució en l'arribada del nombre de turistes i visitants des de març del 2020 fins al 15 de desembre de 2022, data en què van finalitzar les restriccions, requisits i controls per viatjar a Espanya. Malgrat aquesta situació, la demarcació va ser una de les destinacions turístiques que van patir menys l'impacte econòmic per la crisi sanitària i al mateix temps la que ha tingut una recuperació més ràpida.
El sector dels allotjaments és el que més ha patit les conseqüències de la pandèmia, sobretot amb l'arribada de turistes espanyols, francesos, europeus i de fora d'Europa, ja que l'arribada d'aquests grups va baixar bastant, en l'ordre d'entre un 30 i un 52%. El sector també ha destacat que per estar ben preparats de cara al futur, s'han de reforçar els canals digitals, millorar i aplicar noves estratègies d'internacionalització, millorar la gestió de riscos, implantar protocols de seguretat sanitària i, sobretot, rebre formació en aspectes com el teletreball i les noves tecnologies, gestió financera i comptable, plataformes de comercialització, xarxes socials, idiomes i sostenibilitat.
A escala territorial, l'Urgell, el Solsonès i el Segrià són les comarques més afectades per la pandèmia i el sector de la restauració del Segrià en va ser el més perjudicat. La majoria de sectors turístics han recuperat el nombre de treballadors que tenien abans de la pandèmia però el de la restauració i serveis turístics en menor mesura.
Segons l'informe, els turistes provinents de la mateixa demarcació de Lleida, així com de la resta de Catalunya, han tingut un creixement destacat, mentre que els visitants de la resta de l'estat espanyol i el turisme internacional, van disminuir.
El turisme en general va ser un dels sectors que es van veure clarament perjudicats per la crisi sanitària de la Covid-19 i a Lleida hi va haver disminució de vendes, la necessitat d'aplicar mesures d'ocupació temporals i una disminució en l'arribada del nombre de turistes i visitants des de març del 2020 fins al 15 de desembre de 2022, data en què van finalitzar les restriccions, requisits i controls per viatjar a Espanya. Malgrat aquesta situació, la demarcació va ser una de les destinacions turístiques que van patir menys l'impacte econòmic per la crisi sanitària i al mateix temps la que ha tingut una recuperació més ràpida.
El sector dels allotjaments és el que més ha patit les conseqüències de la pandèmia, sobretot amb l'arribada de turistes espanyols, francesos, europeus i de fora d'Europa, ja que l'arribada d'aquests grups va baixar bastant, en l'ordre d'entre un 30 i un 52%. El sector també ha destacat que per estar ben preparats de cara al futur, s'han de reforçar els canals digitals, millorar i aplicar noves estratègies d'internacionalització, millorar la gestió de riscos, implantar protocols de seguretat sanitària i, sobretot, rebre formació en aspectes com el teletreball i les noves tecnologies, gestió financera i comptable, plataformes de comercialització, xarxes socials, idiomes i sostenibilitat.