Els perquès de la sorpresa electoral balaguerina

L'arrelament d'un relat contra el govern, la manca d'estratègia, la poca comunicació o el desencís independentista, alguns dels factors que expliquen el canvi d'alcaldia

Una part del proper govern de Balaguer
Una part del proper govern de Balaguer | PSC Balaguer
29 de maig del 2023
Actualitzat a les 12:51h


Els resultats de les eleccions municipals a la ciutat de Balaguer han estat inesperats per tothom, fins i tot pel PSC, formació que ha vençut a les urnes i que no s'esperava la magnitud de la victòria. Que els socialistes hagin passat de tres a sis regidors doblant en representants la segona formació i que ERC hagi caigut de nou a tres mereix un anàlisi assossegat i profund. Els comicis han obert una nova etapa política a la capital de la Noguera, que per primer cop a la història tindrà una alcaldessa: Lorena González.

La trompada colossal dels republicans s'explica, d'entrada, mirant què va passar el 2019. Jordi Ignasi Vidal va rebre un vot prestat que ara ha perdut juntament amb part d'aquell que el va votar amb real confiança i que s'ha sentit decebut per la seva gestió al capdavant de la Paeria. Els resultats "ficticis" d'ERC fa quatre anys van posar el partit a dalt de tot i, per tant, la caiguda ara ha estat molt més estrepitosa.

El relat contra el govern municipal ha arrelat amb força durant els darrers mesos. A l'executiu d'ERC se li ha recriminat, sobretot, la inseguretat i la deixadesa de la ciutat, una crítica que ha anat aparionada sovint amb el recordatori de la majoria absoluta. Molta gent no ha tingut la sensació que el govern balaguerí era el més sòlid de la història local. "Li hem donat molt i ens tornen molt poc". En aquest punt, també s'ha de posar l'accent en dos inputs: la pobra gestió estratègica d'aquesta majoria, dedicada a treballar en qüestions importants però poc visibles com, per exemple, l'organització interna del consistori, i una comunicació que ha fet lluir poc tota la tasca de govern

El govern de Vidal ha patit la lògica erosió de vuit anys de govern i també l'onada de càstig cap a ERC que s'ha vist arreu del país. Els republicans han patit més que cap altre partit el desencís independentista. Balaguer és un cas que es reprodueix, en major o menor mesura, a Lleida, Tarragona, Cervera, Tàrrega, Mollerussa... l'augment de l'abstenció cal buscar-lo en els votants independentistes que s'han quedat a casa.

El PSC, per la seva banda, ha sabut capitalitzar el vot del canvi en dues línies: mobilització del seu electorat i pesca en caladors d'altres partits, sobretot de Ciutadans, que ha desaparegut del mapa. González ha aconseguit presentar-se com el canvi a Vidal (tot i que va fer una campanya força plana i tranquil·la) i ha arrossegat el votant tradicional del PSC juntament amb nous electors, que ja no han tingut manies en fer confiança als socialistes un cop superada l'efervescència del procés independentista.