26
de maig
del
2023
Actualitzat
el
20
de juny
a la
13:50h
Fèlix Larrosa i Piqué (Lleida, 1964) es presenta per segona vegada com a candidat a l'alcaldia de Lleida. Els quatre anys que ha passat a l'oposició diu que l'han convertit en millor polític i en una persona més humil de la que admet que era. Creu que encara transmet una imatge de poca modèstia, però assegura que guanya en les distàncies curtes.
Defensa un lideratge diferent al de Miquel Pueyo i Àngel Ros, i no l'inquieta un eventual relleu al capdavant del PSC lleidatà si no acaba essent paer en cap. Només contempla tornar a l'alcaldia, i és optimista en aquest sentit perquè es mira els sondatges interns i creu que hi haurà transvasament de vots. Té la sensació que no li passarà com als comicis de fa quatre anys, on va patir una derrota que, diu, li va costar pair.
- De què van aquestes eleccions?
- De bon govern. La ciutadania ha de valorar si el model de governança de l’actual executiu que té intenció de continuar el satisfà o no. La gent ha deixat de confiar en l’alcalde i en l’ajuntament. Hi ha un lideratge institucional i de ciutat inexistent, i molts temes no han estat debatuts ni conscienciats. Un bon govern escolta, està al peu del carrer, posa les iniciatives a consideració... aquests comicis van de tot això.
- L’alcalde Miquel Pueyo parla de “lideratge horitzontal”, que seria una alternativa als perfils verticals que, diu, representa vostè i altres candidats.
- És sinònim de desordre. Al govern de Lleida tothom ha fet el que ha volgut: regidors que no s’han parlar durant el mandat. Dimissions, cessaments, expulsions... el lideratge que jo entenc no és dictatorial, però tampoc de desgavell. L’altre dia em van dir que hi havia un problema a l’hora d’entregar les claus de la caseta del turó de Gardeny, i això ho atribueixo al desgovern. I li diré més: és molt fàcil deixar que decideixin els altres i amagar el cap sota l’ala. Pueyo ho ha fet moltes vegades.
- Posi un exemple.
- Amb el mercat de Fleming. El paer en cap va reaccionar tard quan l’embolic ja el tenia muntat. El problema és de desorganització, i la qüestió de la neteja ha vingut per aquesta banda. Era un contracte que es distribuïa en dos partits polítics.
- Vostè té una imatge de polític ambiciós que sempre ha volgut ser alcalde de Lleida. És així?
- Soc una persona preparada per exercir la política, i no tinc cap necessitat de dedicar-m’hi. Tinc una plaça a l’administració, on seria molt feliç i podria dedicar-me a projectes personals i a gaudir de temps lliure. Els anys que porto en política municipal han estat com les assignatures que tot polític ha d’aprovar per gestionar bé una ciutat com Lleida. La meva ambició és de ciutat, i aquí és on la gent es confon. No tinc cap ambició personal de ser alcalde de Lleida.
- Vostè no té cap ego personal per esdevenir paer en cap de Lleida?
- Segurament tots els polítics en tenen, d’ego. Jo encaixo molt bé les crítiques, accepto les valoracions que fan vostès els periodistes. També li diré: si un candidat o candidata no vol ser alcalde, que s’aparti.
- Quants anys porta en política?
- Des de 2008. I deu en política municipal.
- I opina que la gent el creu quan parla de canvi i renovació?
- De vegades els candidats que donen la sorpresa són els que tenen més experiència i coneixements i que poden presentar projectes nous. Allò que realment és important és la capacitat per incidir en projectes de l’agenda política. Porto anys en aquest món i reconec que he estat capaç d’intervenir en la política municipal, però des de fa poc temps. Abans era un regidoret que presentava les seves propostes i que a voltes eren escoltades i a voltes no.
- Vostè ha marcat perfil propi allunyant-se del seu antecessor, Àngel Ros.
- No ho soc. Ni per forma de treballar, ni per les propostes, ni pels somnis, ni per visió de ciutat. També soc molt diferent a Miquel Pueyo. Però també li dic que de tots ells he intentat recollir allò millor, i aquests quatre anys a l’oposició m’han servit per analitzar situacions i pensar molt en les coses que han passat a la ciutat.
- Li va costar pair la derrota electoral del 2019?
- Sí. A ningú li agrada perdre. M’hauria estimat fer-ho per 3.000 vots que no pas per 81.
- No m’ho crec.
- Sí. Perdre per un marge tan estret et fa pensar molt sobre què es va fer malament per haver acabat amb aquest final. Vostè que fa esport entendrà bé el símil: la situació era com si dos atletes arribessin iguals a la meta i que un tragués el pit i guanyés a la foto finish. No obstant, vaig ser conscient que moltes coses no les podia controlar. Vaig passar quinze dies o un mes complicats, sí.
- La sensació és que aquesta decepció la va traduir amb una oposició feta des de la víscera durant força temps.
- Doncs hi ha gent que em diu que he estat molt tebi i considerat amb el govern municipal.
- Potser perquè l’han vist parlar poc als plens. Per quina raó va cedir el càrrec de portaveu a un regidor de seu grup i no va portar vostè el relat polític a la Paeria?
- Sobredimensionen els plens de la Paeria. Jo no em podia dedicar a debatre amb la regidora Elena Ferre o amb Montse Pifarré. Aquestes diàlegs no m’aportaven res. Jo m’havia de confrontar amb l’alcalde, perquè la meva missió era presentar-me novament. Quan es donava l’ocasió sí que parlava i feia el cara a cara amb ell. Les preguntes que feia eren molt interessants.(Riu)
- Amb aquesta resposta sembla vostè que hagi estat un regidor molt elevat amb poca consideració pels membres del govern. De fet, en una roda de premsa va admetre que li mancava ser més humil.
- He guanyat molt en humilitat en aquests anys.
- Com veu ara el Fèlix Larrosa de fa quatre anys?
- De cap manera, perquè els fets es van succeir amb molta rapidesa. He trepitjat molt el carrer i he parlat amb molta gent, i això m’ha fet aterrar i m'ha donat humilitat. Però jo tinc un problema: sembla ser que projecto aquesta imatge que vostè diu. A vegades penso que és per l’alçada. Quan algú em diu que soc pedant, li miro l’alçada. No obstant, tinc un entorn que em diu que soc una persona molt sensible, que interpreta molt bé els sentiments, que sap empatitzar i amb la qual un s’hi troba molt a gust. En les distàncies curtes guanyo.
- Es creu les enquestes?
- Mai no me les he cregut. Tinc les meves, i soc optimista. Analitzo la profunditat dels sondatges i em fixo en diversos punts. La possible abstenció, que marca el preu del regidor. La mobilització que té cada partit i la fidelització, que és la matriu del transvasament de vot. En totes les enquestes hi veig una tendència, i crec que molta gent que va fer confiança als partits del govern ara es quedaran a casa.
- El beneficia això?
- És possible. Un dels partits més mobilitzats a Lleida és el PSC. Em fa ser optimista de cara al diumenge. I quan veig el transvasament de vot, encara en soc més.
- En un debat electoral vostè va posar l’interrogant sobre el futur d’alguns candidats després de les eleccions.
- Vaig veure que li va agradar allò que vaig dir. La pregunta ja la intueixo, però li dic que no contemplo cap altra opció que ser alcalde de Lleida.
- No contemplava tampoc jo cap altra resposta seva. No obstant, li inquieta que gent del seu partit estigui atent a un possible procés de relleu al capdavant del PSC lleidatà? L’actual delegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, és un polític ambiciós.
- No m’inquieta gens. Al contrari. He fet grans esforços per sumar gent. El PSC de Lleida no és ara el mateix que el de fa quatre anys. Hi ha nous dirigents, hem recuperat empresaris, treballadors, hem dotat la formació de perfils socioculturals alts, hem impulsat projectes, assemblees, debats. Aquest dimecres vam fer un acte amb organitzacions sindicals i fins i tot em van felicitar per la suma de sensibilitats que hi havia reunides.
- Vostè seria millor alcalde ara, després de passar per l’oposició, que no pas si hagués estat investit el 2019?
- No he fet aquesta reflexió, però li dono la raó. L’oposició m’ha obligat a replantejar moltes coses.
- Pactes. Amb qui voldria acordar un govern?
- La meva línia vermella és Vox. No vull saber res amb ells perquè no compartim res del projecte i ratllen la mala educació. Nosaltres hem establert un projecte que es diu Agenda 2030, un quadern de ruta per consolidar els pilars per impulsar la ciutat de forma definitiva. En funció del resultat del diumenge preguntaré qui s’hi vol sumar.
- Amb ERC i Junts pactaria?
- Ens hem de guanyar la confiança. Els hi he estès la mà i sempre me l’han tallat. Em va passar també quan vaig ser alcalde, i fins i tot amb aquells amb els qui deien que eren els meus socis.
- L’herència dels 40 anys de governs socialistes és un llast per pactar?
- Tothom en parla molt dels 40 anys. No ho veig així. Tots els partits han governat la ciutat, i els grans temes s’han de treballar en exercici de suma. Si hi ha un govern fort hi ajuda. També n’hi pot haver un en minoria.
- Al PSC de Lleida l’acusen d’atiar el discurs de l’extrema dreta en la qüestió de l’alberg de Pardinyes. Què en diu?
- Ni considero aquesta crítica. El model d’inclusió del PSC és el que s’està adoptant al barri. El govern està aplicant les nostres receptes i si algú atia el discurs de Vox a Lleida és Miquel Pueyo quan s’enfronta als veïns i els hi diu xenòfobs. Nosaltres sempre hem fet un discurs de conciliació. Sempre! Hem fet d’intermediaris amb entitats de barri per calmar els ànims, i això no s’ha posat en valor. El dia que a l’alcalde li van colpejar el cotxe, jo li vaig dir que també me l’havien ratllat, i escopinat i tombat la moto. Jo no vaig anar a plorar!
- I per què no va denunciar-ho?
- Ho vaig fer després que ho fes ell. A mi també em van ratllar el cotxe i em van escopinar a la moto, però no faig victimisme com sí fa ell, que ho acostuma a fer. També es queixa que li han posat una querella criminal. El seu soci de govern em va imputar quatre delictes i no n’he parlat mai d’aquest tema! Encara espero que em truqui per demanar-me disculpes.
- Es farà el Pla de l’Estació si vostè és alcalde?
- Sí, però reformulat, perquè ara està mal plantejat. Ho vaig veure ràpid. Separar els drets urbanístics genera unes càrregues i uns deutes que s’han de retornar, i li fan perdre força al projecte. D’altra banda, els números que es fan plantegen un cobriment de les vies del 40% i el projecte que he vist parla de cobriment total, i això val 114 milions d’euros. D’això ningú no en parla.
Defensa un lideratge diferent al de Miquel Pueyo i Àngel Ros, i no l'inquieta un eventual relleu al capdavant del PSC lleidatà si no acaba essent paer en cap. Només contempla tornar a l'alcaldia, i és optimista en aquest sentit perquè es mira els sondatges interns i creu que hi haurà transvasament de vots. Té la sensació que no li passarà com als comicis de fa quatre anys, on va patir una derrota que, diu, li va costar pair.
- De què van aquestes eleccions?
- De bon govern. La ciutadania ha de valorar si el model de governança de l’actual executiu que té intenció de continuar el satisfà o no. La gent ha deixat de confiar en l’alcalde i en l’ajuntament. Hi ha un lideratge institucional i de ciutat inexistent, i molts temes no han estat debatuts ni conscienciats. Un bon govern escolta, està al peu del carrer, posa les iniciatives a consideració... aquests comicis van de tot això.
- L’alcalde Miquel Pueyo parla de “lideratge horitzontal”, que seria una alternativa als perfils verticals que, diu, representa vostè i altres candidats.
- És sinònim de desordre. Al govern de Lleida tothom ha fet el que ha volgut: regidors que no s’han parlar durant el mandat. Dimissions, cessaments, expulsions... el lideratge que jo entenc no és dictatorial, però tampoc de desgavell. L’altre dia em van dir que hi havia un problema a l’hora d’entregar les claus de la caseta del turó de Gardeny, i això ho atribueixo al desgovern. I li diré més: és molt fàcil deixar que decideixin els altres i amagar el cap sota l’ala. Pueyo ho ha fet moltes vegades.
- Posi un exemple.
- Amb el mercat de Fleming. El paer en cap va reaccionar tard quan l’embolic ja el tenia muntat. El problema és de desorganització, i la qüestió de la neteja ha vingut per aquesta banda. Era un contracte que es distribuïa en dos partits polítics.
- Vostè té una imatge de polític ambiciós que sempre ha volgut ser alcalde de Lleida. És així?
- Soc una persona preparada per exercir la política, i no tinc cap necessitat de dedicar-m’hi. Tinc una plaça a l’administració, on seria molt feliç i podria dedicar-me a projectes personals i a gaudir de temps lliure. Els anys que porto en política municipal han estat com les assignatures que tot polític ha d’aprovar per gestionar bé una ciutat com Lleida. La meva ambició és de ciutat, i aquí és on la gent es confon. No tinc cap ambició personal de ser alcalde de Lleida.
- Vostè no té cap ego personal per esdevenir paer en cap de Lleida?
- Segurament tots els polítics en tenen, d’ego. Jo encaixo molt bé les crítiques, accepto les valoracions que fan vostès els periodistes. També li diré: si un candidat o candidata no vol ser alcalde, que s’aparti.
- Quants anys porta en política?
- Des de 2008. I deu en política municipal.
- I opina que la gent el creu quan parla de canvi i renovació?
- De vegades els candidats que donen la sorpresa són els que tenen més experiència i coneixements i que poden presentar projectes nous. Allò que realment és important és la capacitat per incidir en projectes de l’agenda política. Porto anys en aquest món i reconec que he estat capaç d’intervenir en la política municipal, però des de fa poc temps. Abans era un regidoret que presentava les seves propostes i que a voltes eren escoltades i a voltes no.
- Vostè ha marcat perfil propi allunyant-se del seu antecessor, Àngel Ros.
- No ho soc. Ni per forma de treballar, ni per les propostes, ni pels somnis, ni per visió de ciutat. També soc molt diferent a Miquel Pueyo. Però també li dic que de tots ells he intentat recollir allò millor, i aquests quatre anys a l’oposició m’han servit per analitzar situacions i pensar molt en les coses que han passat a la ciutat.
- Li va costar pair la derrota electoral del 2019?
- Sí. A ningú li agrada perdre. M’hauria estimat fer-ho per 3.000 vots que no pas per 81.
- No m’ho crec.
- Sí. Perdre per un marge tan estret et fa pensar molt sobre què es va fer malament per haver acabat amb aquest final. Vostè que fa esport entendrà bé el símil: la situació era com si dos atletes arribessin iguals a la meta i que un tragués el pit i guanyés a la foto finish. No obstant, vaig ser conscient que moltes coses no les podia controlar. Vaig passar quinze dies o un mes complicats, sí.
- La sensació és que aquesta decepció la va traduir amb una oposició feta des de la víscera durant força temps.
- Doncs hi ha gent que em diu que he estat molt tebi i considerat amb el govern municipal.
- Potser perquè l’han vist parlar poc als plens. Per quina raó va cedir el càrrec de portaveu a un regidor de seu grup i no va portar vostè el relat polític a la Paeria?
- Sobredimensionen els plens de la Paeria. Jo no em podia dedicar a debatre amb la regidora Elena Ferre o amb Montse Pifarré. Aquestes diàlegs no m’aportaven res. Jo m’havia de confrontar amb l’alcalde, perquè la meva missió era presentar-me novament. Quan es donava l’ocasió sí que parlava i feia el cara a cara amb ell. Les preguntes que feia eren molt interessants.(Riu)
Tinc un problema; sembla que projecto una imatge de persona poc humil tot i que en els darrers anys he guanyat molt en humilitat. En les distàncies curtes guanyo
- Amb aquesta resposta sembla vostè que hagi estat un regidor molt elevat amb poca consideració pels membres del govern. De fet, en una roda de premsa va admetre que li mancava ser més humil.
- He guanyat molt en humilitat en aquests anys.
- Com veu ara el Fèlix Larrosa de fa quatre anys?
- De cap manera, perquè els fets es van succeir amb molta rapidesa. He trepitjat molt el carrer i he parlat amb molta gent, i això m’ha fet aterrar i m'ha donat humilitat. Però jo tinc un problema: sembla ser que projecto aquesta imatge que vostè diu. A vegades penso que és per l’alçada. Quan algú em diu que soc pedant, li miro l’alçada. No obstant, tinc un entorn que em diu que soc una persona molt sensible, que interpreta molt bé els sentiments, que sap empatitzar i amb la qual un s’hi troba molt a gust. En les distàncies curtes guanyo.
- Es creu les enquestes?
- Mai no me les he cregut. Tinc les meves, i soc optimista. Analitzo la profunditat dels sondatges i em fixo en diversos punts. La possible abstenció, que marca el preu del regidor. La mobilització que té cada partit i la fidelització, que és la matriu del transvasament de vot. En totes les enquestes hi veig una tendència, i crec que molta gent que va fer confiança als partits del govern ara es quedaran a casa.
- El beneficia això?
- És possible. Un dels partits més mobilitzats a Lleida és el PSC. Em fa ser optimista de cara al diumenge. I quan veig el transvasament de vot, encara en soc més.
- En un debat electoral vostè va posar l’interrogant sobre el futur d’alguns candidats després de les eleccions.
- Vaig veure que li va agradar allò que vaig dir. La pregunta ja la intueixo, però li dic que no contemplo cap altra opció que ser alcalde de Lleida.
No m'inquieta gens un possible relleu al PSC si no soc alcalde. No contemplo no ser-ho. El nostre partit a Lleida no és el mateix que fa quatre anys. Hem sumat molta gent i impulsat projectes i debats
- No contemplava tampoc jo cap altra resposta seva. No obstant, li inquieta que gent del seu partit estigui atent a un possible procés de relleu al capdavant del PSC lleidatà? L’actual delegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, és un polític ambiciós.
- No m’inquieta gens. Al contrari. He fet grans esforços per sumar gent. El PSC de Lleida no és ara el mateix que el de fa quatre anys. Hi ha nous dirigents, hem recuperat empresaris, treballadors, hem dotat la formació de perfils socioculturals alts, hem impulsat projectes, assemblees, debats. Aquest dimecres vam fer un acte amb organitzacions sindicals i fins i tot em van felicitar per la suma de sensibilitats que hi havia reunides.
- Vostè seria millor alcalde ara, després de passar per l’oposició, que no pas si hagués estat investit el 2019?
- No he fet aquesta reflexió, però li dono la raó. L’oposició m’ha obligat a replantejar moltes coses.
- Pactes. Amb qui voldria acordar un govern?
- La meva línia vermella és Vox. No vull saber res amb ells perquè no compartim res del projecte i ratllen la mala educació. Nosaltres hem establert un projecte que es diu Agenda 2030, un quadern de ruta per consolidar els pilars per impulsar la ciutat de forma definitiva. En funció del resultat del diumenge preguntaré qui s’hi vol sumar.
- Amb ERC i Junts pactaria?
- Ens hem de guanyar la confiança. Els hi he estès la mà i sempre me l’han tallat. Em va passar també quan vaig ser alcalde, i fins i tot amb aquells amb els qui deien que eren els meus socis.
- L’herència dels 40 anys de governs socialistes és un llast per pactar?
- Tothom en parla molt dels 40 anys. No ho veig així. Tots els partits han governat la ciutat, i els grans temes s’han de treballar en exercici de suma. Si hi ha un govern fort hi ajuda. També n’hi pot haver un en minoria.
Miquel Pueyo atia el discurs de Vox a Lleida quan diu xenòfobs als veïns de Pardinyes. El dia que li van colpejar el cotxe, jo li vaig dir que també me l’havien ratllat i tombat la moto, però jo no vaig anar a plorar! no vaig anar de víctima
- Al PSC de Lleida l’acusen d’atiar el discurs de l’extrema dreta en la qüestió de l’alberg de Pardinyes. Què en diu?
- Ni considero aquesta crítica. El model d’inclusió del PSC és el que s’està adoptant al barri. El govern està aplicant les nostres receptes i si algú atia el discurs de Vox a Lleida és Miquel Pueyo quan s’enfronta als veïns i els hi diu xenòfobs. Nosaltres sempre hem fet un discurs de conciliació. Sempre! Hem fet d’intermediaris amb entitats de barri per calmar els ànims, i això no s’ha posat en valor. El dia que a l’alcalde li van colpejar el cotxe, jo li vaig dir que també me l’havien ratllat, i escopinat i tombat la moto. Jo no vaig anar a plorar!
- I per què no va denunciar-ho?
- Ho vaig fer després que ho fes ell. A mi també em van ratllar el cotxe i em van escopinar a la moto, però no faig victimisme com sí fa ell, que ho acostuma a fer. També es queixa que li han posat una querella criminal. El seu soci de govern em va imputar quatre delictes i no n’he parlat mai d’aquest tema! Encara espero que em truqui per demanar-me disculpes.
- Es farà el Pla de l’Estació si vostè és alcalde?
- Sí, però reformulat, perquè ara està mal plantejat. Ho vaig veure ràpid. Separar els drets urbanístics genera unes càrregues i uns deutes que s’han de retornar, i li fan perdre força al projecte. D’altra banda, els números que es fan plantegen un cobriment de les vies del 40% i el projecte que he vist parla de cobriment total, i això val 114 milions d’euros. D’això ningú no en parla.