Toni Postius: «Un nou pacte amb ERC és possible. Hem estat lleials i centrats en Lleida»

El candidat de Junts creu que li arriba l'hora de ser paer en cap, destaca el Pla de l'Estació, el polígon de Torreblanca i l'estació d'autobusos com a grans projectes i avisa del retorn a l'època fosca si el PSC governa la ciutat

Toni Postius, candidat de Junts per Lleida
Toni Postius, candidat de Junts per Lleida | Àlvar Llobet
24 de maig del 2023
Actualitzat el 20 de juny a la 13:49h

Toni Postius i Terrado (Lleida, 1984) ha estat un dels líders del govern de la ciutat de Lleida durant aquest mandat. Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, es presenta com a cap de llista de Junts per Lleida amb l'objectiu de liderar la continuïtat del canvi que es va iniciar a la ciutat el 2019. Ho vol fer com alcalde i, si pot ser, amb més tranquil·litat després d’un mandat amb moltes tribulacions per les dificultats socials i econòmiques i tens per la relació amb el Comú, el tercer soci de govern a qui li retreu una manca de lleialtat que sí valora a ERC.

Postius reeditaria el pacte amb els republicans canviant-se ell per Miquel Pueyo. Destaca el Pla de l'Estació, el polígon de Torreblanca i la nova estació d'autobusos com a grans projectes de la seva àrea, i avisa que tots els avenços polítics i econòmics es podrien revertir si el PSC torna a l'alcaldia.  

- De què van aquestes eleccions a la ciutat de Lleida?
 
- De tornar al passat o de mirar el futur amb confiança. Al 2019 vam tancar una etapa fosca de governs del PSC, que havia governat amb l’ajuda de Ciutadans i de PP i que havia mercadejat amb la llengua catalana i aplaudit les garrotades de l’1-O. En aquests darrers quatre anys hem impulsat projectes de transformació de la ciutat com el de l’estació d’autobusos, el Pla de l’Estació o el nou polígon. Aquests comicis van de projectar Lleida com una gran capital catalana.

Aquestes eleccions van de de tornar al passat o de mirar el futur amb confiança. En aquests darrers quatre anys hem impulsat projectes de transformació de la ciutat com el de l’estació d’autobusos, el Pla de l’Estació o el nou polígon i no podem tornar enrere


- Creu que s’han oblidat els governs socialistes després d’aquest mandat tan convuls?

- Hi ha coses que sembla que hagin passat fa vint anys. Fins i tot ja ens queda molt lluny la Covid. Hem de ser conscients on som i d’on venim, i pensar que podem tornar a caure en les velles polítiques. Ens trobem en un moment cruïlla en el qual podem fer un salt endavant. La creació de sòl industrial és un exemple; tenim ara una gran oportunitat per consolidar els canvis iniciats.

- El candidat del PSC se’n reia en el míting central del seu partit de la captació d’empreses que pretén l’actual executiu de la Paeria. Què li respon?

- Es posa en evidència perquè aquest govern ha estat capaç de generar un sòl industrial que feia 14 anys que s’esperava a Lleida. Ells, que parlaven dels sectors econòmics, resulta que mai van ser capaços de fer arribar aigua potable al polígon del Segre, que es va construir fa més de 50 anys. Nosaltres ho hem fet. Abans teníem una ciutat que pensava en petit i que sempre es queixava. Un altre exemple, el Pla de l’Estació, que l’hem desencallat.

- Es pot tirar enrere aquest projecte?

- Sense l’actual govern, sí. El PSC va deixar lligat i ben lligat el projecte de Torre Salses fins i tot signant documents després de les eleccions, quan ja sabien que sortirien de govern. Ells no van donar suport en sessió plenària al projecte del Pla de l’Estació i han continuat obcecats en l’altre projecte. Jo mateix, l’alcalde Miquel Pueyo i la tinent d’alcaldia Jordina Freixanet hem rebut una querella criminal interposada per la promotora del pla comercial de Torre Salses.

- Reeditaria el pacte amb ERC en el proper mandat?

- Soc un ferm defensor de la unitat dels partits independentistes. ERC i Junts han estat socis lleials en un context polític, social i econòmic molt intens i complicat. Hem intentat aïllar-nos de les circumstàncies de la política nacional i centrar-nos en la ciutat de Lleida, que al capdavall, era el que els ciutadans ens demanaven. No albiro cap escenari després de les eleccions del diumenge que no sigui el d’un pacte independentista. Modestament, m’agradaria liderar el govern, però penso que un acord amb ERC és possible i factible.

M’agradaria liderar el govern aquest proper mandat, però penso que un acord amb ERC és possible i factible. Hem treballat amb confiança i lleialtat

 
- Després de les topades amb el Comú de Lleida, entenc que vostè no està per la labor de plantejar un pacte

- Som formacions molt diferents. Quan ens vam posar d’acord per governar sabíem que caldria encaixar propostes i que havíem de cedir tots plegats, per bé que alguns més que d’altres en base al pes electoral que havien donat les urnes. La confiança i la lleialtat les considero bàsiques per al pacte, i també la gestió interna dels problemes i les discrepàncies. Quan no hi ha voluntat de fer això, és molt difícil gestionar el dia a dia.

- Vostè es presenta per alcalde. Plegarà de regidor si no assoleix aquest objectiu?

- L’experiència de quatre anys m’ha fet viure el dia a dia sense projectar escenaris de futur. He tingut la sort d’encapçalar l’àrea d’Urbanisme i de liderar projectes de ciutat. D’altra banda, vaig guanyar la candidatura de Junts en unes eleccions primàries en les quals em va votar tothom que em va dir que em votaria. Aquell fet em va reconfortar molt. Cada decisió s’haurà de prendre al seu temps, però ara contemplo vèncer els comicis a Lleida.

- Ara que parla de les eleccions primàries. Vostè es va enfrontar a Cristina Casol, una diputada molt afí a Laura Borràs. Li molesta que la presidenta del partit es vulgui mantenir al càrrec després de la condemna per prevaricació?

- És un cas claríssim de lawfare i la demostració que els independentistes no podem tenir un judici just en els organismes de l’Estat espanyol.

- Es mulla poc.

- Si ja s’ha dit tot! (riu). Escolti, estic centrat en Lleida, i això m’ha anat molt bé en el darrer mandat. No barregem qüestions, siusplau.

- Quines obres de govern destacaria?

- Hem començat a fer la revolució industrial a Lleida. El polígon de Torreblanca-Quatre pilans suposarà un abans i un després a la ciutat. N’estic molt orgullós d’aquest projecte com també del Pla de l’Estació. Després de vint anys parlant-ne, per fi comencen a resoldre la gran ferida de la via del tren que ens permetrà revitalitzar la zona de Príncep de Viana, la Rambla Ferran, Cardenal Remolins, la connexió amb el barri de Pardinyes... aquest pla realçarà la vida social i comercial al centre de la ciutat.

D’altra banda, també vull posar l’accent en la nova estació d’autobusos. Ens havíem acostumat a la precarietat, i fins i tot els tècnics de la Generalitat no s’explicaven com els lleidatans no ens havíem amotinat en veure l’estació que teníem fins ara. Em deien que era la pitjor de Catalunya amb diferència. Era un perfecte desastre que no voldria per ningú. Ara tindrem una estació moderna. Per acabar, destacaria la remodelació del Palau de Vidre, que m’ha fet passar vergonya diverses vegades, i també les Basses d’Alpicat, on licitarem un càmping.

- Vostè porta 12 anys com a regidor i tres eleccions com a cap de llista. Què n’ha après de la política?

- Jo soc d’implicar-me a fons en les coses. He après que els lleidatans son tossuts i perseverants. Que malgrat que les circumstàncies siguin complicades sempre tiren endavant i que miren el futur amb optimisme.

- Ha parlat amb Àngel Ros després de la seva renúncia com alcalde de la ciutat?

- Hem coincidit en algun acte, i ens hem saludat cordialment.

La capacitat d’empatia dels executius del PSC va ser zero, i si volem ser una ciutat gran no podem obviar debats com els de l’alberg per a temporers i persones sense llar de Pardinyes


- Fèlix Larrosa diu que ell no és Àngel Ros.

- És pitjor, potser! (riu) Recordi que Larrosa era en el grup del PSC que va signar amb Ciutadans la renúncia a l’ús preferent del català a la Paeria. Ell estava en aquella foto. Ell ve d’aquells governs, i si els vots li permeten governar, tornarà a aquelles polítiques. Miri què ha passat amb l’alberg de Pardinyes.

- Què ha passat?

- Ha posat en pràctica una estratègia política populista que ha pogut donar ales a Vox. El PSC s’oposa a aquest projecte quan en els seus governs hi havia desenes de persones que dormien al carrer i a qui se’ls feia fora a cop de manguera. La capacitat d’empatia d’aquells executius va ser zero, i si volem ser una ciutat gran no podem obviar debats com els de l’alberg per a temporers i persones sense llar.